La cantaora barcelonina esdevé memòria del cante flamenc en un espectacle en què repassa l'herència dels qui van fer gran el gènere.
Juanito Valderrama, Manuel Torre, Enrique Morente, la Niña de los Peines... El flamenc és ple de noms mítics que li van infondre veritat i grandesa, que van contribuir a fixar-ne l’essència amb aportacions que han sobreviscut al temps i a les modes. Tots són en la memòria musical de Mayte Martín, una figura del flamenc que ha fet bandera de l’elegància, la delicadesa, l’emotivitat i, especialment, de l’honestedat. Per tal de crear aquest espectacle, s’ha capbussat en les arrels del flamenc i ha recuperat les figures i els sons dels qui l’han convertit en un art immortal.
Considerada una de les principals representants del que es coneix com a flamenc català, Mayte Martín ha explorat durant la seva vida artística diferents gèneres, especialment el bolero, i ha col·laborat amb tota mena d’artistes que van de Tete Montoliu a la bailaora Belén Maya, passant per la diva cubana Omara Portuondo o la cantant de fados Dulce Pontes, entre d’altres.
Veu: Mayte Martín; Guitarra: José Luis Montón, Juan Ramón Caro; Percussió: Chico Fargas; Producció executiva: Mayte Martín;