Eudald Serra i Güell

Escultor i etnòleg. Important escultor surrealista, va formar part de l’avantguarda artística catalana de preguerra amb el grup ADLAN (Amics de l’Art Nou). Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja, on era deixeble d’Àngel Ferrant. El 1935 va marxar al Japó, país on va iniciar-se en el món de la ceràmica a través de Hamada Shoji i on va dur a terme nombroses exposicions que el van fer mereixedor de diversos guardons. Hi va viure fins a l’any 1948. El seu interès per les cultures es va despertar durant el viatge que va emprendre a l’illa d’Hokkaido el 1947, al servei de l’exèrcit dels Estats Units, en el transcurs del qual va començar a modelar els busts dels habitants originaris del territori, una activitat que ell definia com a «antropologia plàstica» i que era una constant en tots els seus viatges. El 1949, de nou a Barcelona, va entrar en contacte amb August Panyella i va iniciar la seva col·laboració amb el museu. Posteriorment va conèixer Albert Folch. Una gran amistat el va unir a tots dos.

Serra va treballar amb el ceramista Llorenç Artigas, va formar part del grup avantguardista de l’Escola d’Altamira i va guanyar el Premi d’Escultura de la I Biennal Hispanoamericana d’Art el 1952. La seva obra és present en diferents espais públics de Barcelona i en diversos museus, com també a la façana de l’edifici de la Seu Parc Montjuïc  del Museu Etnològic de Barcelona. Serra també es va dedicar a la docència, activitat que va deixaren esdevenir conservador responsable de les col·leccions d’Albert Folch.

Va col·laborar amb el museu participant en diverses expedicions amb August Panyella, i emprenent diversos viatges en solitari de prospecció per preparar futures expedicions, durant les quals va adquirir objectes per als fons del museu a càrrec de l’Ajuntament. Altres expedicions les va dur a terme amb Panyella i Albert Folch, o només amb aquest últim. En el cas de les expedicions sufragades per Folch, es va ocupar de la preparació i la programació: hi feia les prospeccions preliminars, viatjava anticipadament a les diferents destinacions i portava a terme la selecció i la compra dels objectes. El seu interès en els objectes provenia d’una motivació diferent de la de l’antropologia i l’etnografia estrictes, i partia sempre de les premisses de l’experiència plàstica. Va publicar diversos treballs, alguns amb Folch. A la mort d’Albert Folch va ser nomenat director de la Fundació Folch.