Taking Care (2019 - 2023)

Objectius, context i accions

El projecte Taking Care situa els museus etnogràfics i de cultures del món al centre de la recerca de possibles estratègies enfront de les ansietats sobre el present i el futur del planeta i del qüestionament de les democràcies plurals. Aquests museus, amb les seves històries, amb les seves col·leccions i amb les pràctiques desenvolupades al llarg de dècades mitjançant la reflexivitat col·laborativa i crítica, parlen directament d’aquests reptes urgents i definitius del segle xxi: la precarietat planetària, la desigualtat i el futur del multiculturalisme.

Si bé la conservació de col·leccions, excepcionalment riques i diverses de l’art i la cultura material quotidiana dels pobles a escala mundial, forma part de la tasca fonamental d’aquests museus (ICOM), també són llocs de trobada, d’experimentacions i innovació socials, de coneixements i habilitats, on es pot (re)descobrir, cocrear i compartir públicament el coneixement ecològic, incloent-hi diverses maneres de conèixer i d’estar dins i amb el món.

A través d’un seguit de programes de treball organitzats en nou temes, el projecte pretén aconseguir els d’objectius següents:

• Incloure les qüestions de cura a l’ordre del dia dels museus etnogràfics i de cultures del món.
• Potenciar els museus de cultures del món com a llocs més actius per informar sobre el canvi ambiental, la precarietat del planeta i l’impacte que tenen en tots nosaltres i, molt especialment, en alguns dels éssers humans i no humans més precaris de la Terra.
• Desenvolupar noves metodologies de conservació que vagin més enllà del limitat enfocament en la integritat dels objectes i que tinguin cura de les persones que els van fer i del seu futur mitjançant la col·laboració amb els experts de la comunitat d’origen.
• Inspirar el públic perquè adopti pràctiques més responsables relatives a la cura del món que tots compartim, incloent-hi el sentiment de responsabilitat per les vides d’altres éssers vius del món.
• Fomentar solucions creatives per a un ús més sostenible dels recursos de la Terra a fi de contribuir a la construcció de futurs més equitatius.
• Potenciar el paper dels museus com a encarregats de fomentar l’ètica en la cura de les cultures, de manera que puguin contribuir activament a la supervivència cultural i al ressorgiment i la sostenibilitat cultural i artística.
• Potenciar els museus com a llocs on es puguin desenvolupar teories fonamentades sobre la precarietat al món i l’antropocè.
• Tractar les qüestions relacionades amb les conseqüències socials i culturals del colonialisme i l’efecte que va tenir en la distribució desigual dels recursos, incloent-hi els recursos patrimonials.
• Compartir amb un públic més nombrós les complexes interrelacions i el valor de les col·leccions mitjançant eines digitals innovadores, com ara jocs i altres formats educatius o expositius.

L’objectiu del projecte Taking Care és, per tant, que els museus d’etnografia i de cultures del món es consolidin com a autèntics espais de cura en una Europa que els necessita més que mai.

Projectes

Taller: La sostenibilitat ecològica de la ciutat

Museu Etnològic i de Cultures del Món. Seu Montcada. 10-11 de noviembre de 2021

Sovint, les ciutats només es reconeixen com a ambients urbans: arquitectura, infraestructures i població. Tanmateix, són sistemes ecològics complexes en què viuen moltes persones diferents, de manera que tenen una gran concentració de diversitat. Així, si bé s'entén que la ciutat és emancipadora per als diversos ciutadans i no ciutadans, també és el lloc on l'ansietat per la pluralitat sol ser més evident, amb imatges distòpiques de ciutats que corrompen o desafien la identitat o els valors nacionals, també mitjançant la presència de migrants. De la mateixa manera, sovint s'imagina la ciutat en termes ecològics distòpics. En relacionar aquestes dues qüestions, els acadèmics han arribat a la conclusió que las injustícies ambientals solen afectar més els més precaris de la ciutat, els pobres o els que tenen una situació de ciutadania més vulnerable o qüestionada.

És important remarcar que molts museus etnogràfics i de cultures del món estan ubicats en ciutats. Quin paper poden tenir aquests museus en la creació de formes de vida més esperançadores i plurals? Com poden servir-se de les seves col·leccions, plenes de diversitat de coneixement i formes de vida, per ajudar-nos a desenvolupar entorns més sostenibles i habitables? Com podem reunir el coneixement ecològic implícit en las col·leccions i el coneixement ecològic dels diversos habitants para resoldre els problemes que crea la convivència a les ciutats? Quin paper poden tenir els nostres museus en aquesta ecologia?

TALLER DEL PROJECTE EUROPEU TAKING CARE

LA SOSTENIBILITAT ECOLÒGICA DE LA CIUTAT

BARCELONA, 10-11 DE NOVEMBRE DE 2021

DIMECRES, 10 DE NOVEMBRE

15:00 Benvinguda/Introducció (Director de Memòria, Història i Patrimoni. Ajuntament de Barcelona)

Bloc temàtic 1: La sostenibilitat ecològica

15:15 Ponència: Xavier Casanovas. Professor de la Càtedra d'Ètica de l'Institut Químic de Sarrià - Universitat Ramon Llull: Sostenibilitat: de la paraula a l'acció. Diagnòstic i reptes davant d'un futur distòpic

16:00 Torn de preguntes

17:00 Panel 1

• Miquel Rodríguez Planas. Comissionat de l'Agenda 2030 (Ajuntament de Barcelona): L'Agenda 2030, o com treballar per assolir la sostenibilitat global

• Giulio Cappadona. Soci fundador i treballador de FoodCoopBCN: Cooperatives de consum: Com l'autoorganització ens pot alimentar millor i portar-nos cap a ciutats més sostenibles

• Ascensi Mir Ulldemolins. Cap de Producció i Manteniment (ICUB) - Júlia Barba Miralpeix. Gestora ambiental (ICUB, Ajuntament de Barcelona): Sostenibilitat ambiental i cultura. L'exemple de l'ICUB

18:00 Torn de preguntes

DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE

Bloque temàtic 2: Nous models de ciutat

9:30 Ponència: Daniel Alsina. Arquitecte Coordinador de l'Oficina Tècnica Superilla Barcelona: Reprogramant la ciutat: Superilla Barcelona

10:15 Torn de preguntes

11:15 Panel 2

• Ricard Gratacos. Arquitecte i antropòleg: Microbarcelones. Singularitats en el paisatge urbà d'una ciutat densa i compacta

• ATD Quart Món

• Carme Trilla. Presidenta de l'Observatori Metropolità de la Vivenda de Barcelona i Presidenta de la Fundació Hàbitat3: La sostenibilitat social a les ciutats europees en el segle XXI

12:15 Torn de preguntes

12:45 [Fora de programa: Conversa amb Narelle Jubelin, artista en residència (2020) y co-comissària de l'exposició experimental (2022) del Projecte Taking Care al Museu Etnològic i de Cultures del Món]

Bloc temàtic 3: El paper dels museus en l'ecologia social i mediambiental de les ciutats

15:00 Ponència: Dr. Katrin Vohland. Directora del Museu d'Història Natural de Viena: Com els museus assumeixen nous papers per a la societat

15:45 Torn de preguntes

16:45 Panel 3

• Anna Omedes. Directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona: Sempre podem ser més sostenibles

• Dr. Mario Mineo. Arquelèg - Museo delle Civiltà, Roma: To bee or not to be. Les abelles sentinelles del medi ambient

• Josep-Miquel Faura. Coordinador de Responsabilitat Social i Projectes del Museu Nacional d'Art de Catalunya: Impulsar la Responsabilitat Social al Museu Nacional d'Art de Catalunya: una necessitat indefugible

17:45 Torn de preguntes

18:15 Conclusions i tancament del taller

·Enllaç inscripció sessió 10 de novembre: https://us02web.zoom.us/webinar/register/WN_4WuEE4TsT4GCmufEjOVUkA

Enllaç inscripció sessió 11 de novembre: https://us02web.zoom.us/webinar/register/WN_JaXCKg5KRim4zuvFyVl-gw

Narelle Jubelin, artista resident. Fons de la col·lecció del Museu Etnològic i de Cultures del Món. Setembre del 2020. Foto: Salvador García Arnillas

Residència d'artista. Narelle Jubelin (Sydney, 1960)

Un dels eixos temàtics del projecte Taking Care és «la cura d'un món precari». Els museus de cultures del món es veuen cada vegada més com a «espais de cura» que aspiren a ser inclusius. És a dir, institucions amb una capacitat i una responsabilitat úniques per cuidar, activar i compartir unes col·leccions que representen la diversitat humana mundial. Entre les diferents activitats que organitzen els museus que participen en el projecte, el Museu Etnològic i de Cultures del Món organitza una residència d'artista.

Narelle Jubelin (Sydney, 1960) participa com a artista resident en el museu des del setembre fins al final del 2020. El seu enfocament personal sobre les col·leccions de les illes Tiwi li permetrà crear una peça d'art, i una exposició, amb les quals desplegarà una narrativa complementària a l'establerta pel museu. A més, la seva investigació s'enriqueix amb el diàleg que estableix amb diversos artistes i experts australians, incloent-hi els artistes de les illes Tiwi, perquè s'escolti la veu de les comunitats d'origen i que aquestes s'interessin per la seva pròpia narrativa.

Entrevista a Narelle Jubelin. Llegeix-la al blog i descarrega-la en format pdf.