Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre

Aquesta mostra tracta de totes aquestes històries, d’aquest patrimoni etnogràfic del nostre passat. Documents antics i estris emprats per les cavalleries que transportaven l’oli de ginebre ens mostren l’antiguitat de la seva comercialització.

Altres eines tradicionals, una gran maqueta i ulleres de realitat virtual ens expliquen com es bastien i com eren els grans forns que van esquitxar tot el territori municipal de Riba-roja d’Ebre. Així mateix, diversos audiovisuals ens ensenyen pas per pas com, a l’interior d’aquests forns i mitjançant processos de combustió en sec, la fusta de càdec es transformava en oli de ginebre.

Però no tot és passat. La producció d’oli de ginebre encara és viva avui dia. Així, un seguit de productes cosmètics i d’higiene personal ens mostren que actualment l’oli de ginebre, després de tants segles de producció a Riba-roja d’Ebre, continua present a les nostres vides.

Riba-roja d’Ebre va esdevenir un important centre de producció d’oli de ginebre a l’època preindustrial, documentat ja des del principi del segle xvii. La mostra de vitrina «Els forns d’oli de ginebre. Una indústria a Riba-roja d’Ebre» es dedica a explorar aquest important patrimoni arquitectònic i etnogràfic.

El municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica. L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec, espècie arbòria germana del ginebre comú (Juniperus communis), i té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides.

Aquestes propietats terapèutiques han motivat que l’oli de ginebre s’hagi fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals. Així, tenim constància del seu ús d’antany com a ingredient d’ungüents aplicats a éssers humans afectats d’èczemes, berrugues i paràsits, però també com a part de cataplasmes emprats per tractar mals de pit, angines i refredats i, en forma d’infusió, com a remei contra trastorns digestius i nerviosos.

En veterinària, la seva utilització més estesa, l’oli de ginebre rebia un ús tòpic per tractar ferides, ja que era un extraordinari desinfectant i cicatritzant i, a més, servia per eliminar paràsits intestinals i per combatre polls i paparres.

Totes aquestes funcions i propietats de l’oli de ginebre van fer que Riba-roja d’Ebre n’esdevingués un centre de producció important, fins al punt de fer de la seva fabricació una potent indústria de l’època preindustrial. Documents de començament del segle xvii demostren ja l’existència d’un comerç consolidat que, com tantes vegades en aquestes terres, trobava en el riu Ebre un dels seus aliats principals, ja que el producte podia viatjar fàcilment riu avall fins a Tortosa i riu amunt fins a Saragossa.

De tota manera, com que l’àmbit en què es va fer servir més és la veterinària, la principal ruta de comerç va ser cap al nord, vers les terres pirinenques, a través de les comarques de Lleida, ciutat on solien fer una parada. Transportat sobre rècules de rucs, mules i cavalls, els productors de Riba-roja arribaven fins a les grans zones de ramaderia del Pirineu per vendre als ramaders el seu preuat oli.