Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial

Prenent com a fil conductor la creació d’Ikunde enmig de la selva tropical, l’exposició revisa el lligam complex i ambigu trenat entre Barcelona i Guinea. Partint d’una museografia crítica, la mostra, la primera dedicada al que es podria anomenar com a «memòria incòmoda», explora la història de la dominació cultural i el paper que hi va tenir l’etnologia.

Des del final del segle xix, la rica activitat industrial a la Ciutat Comtal havia estimulat una important transferència d’inversions cap a Guinea, colònia espanyola. A mesura que es consolidava l’empresa colonial, l’explotació de les riqueses del territori va suposar la creació d’una xarxa de colons i de projectes, alguns dels quals eren científics.

D’aquesta manera, el 1959 es va crear el centre d’Ikunde, a pocs quilòmetres de Bata, la capital de la Guinea continental. Es va construir gràcies a la iniciativa personal d’Antoni Jonch—aleshores director del Parc Zoològic de Barcelona— i August Panyella—director del Museu Etnològic—, i dirigit per Jordi Sabater Pi. Ikunde va aprovisionar durant una dècada bona part dels fons zoològics, etnològics, arqueològics i botànics de l’Ajuntament de Barcelona, i és una institució clau per comprendre alguns trets essencials de la xarxa d’equipaments culturals de què disposa actualment la ciutat.

Prenent com a fil conductor la creació d’Ikunde enmig de la selva tropical, l’exposició revisa el lligam complex i ambigu trenat entre Barcelona i Guinea.