Eduardo Masferré. Pioner de la fotografia antropològica a Filipines

Eduardo Masferré (1909-1995) és una persona pràcticament desconeguda a Catalunya, malgrat la importància de la seva obra com a fotògraf. Va ser fill d’un militar català establert a Filipines a finals del segle xix, poc abans que Espanya perdés la sobirania sobre l’arxipèlag filipí en favor dels Estats Units, i d’una nativa de les terres de la Cordillera Central de l’illa de Luzon, la més gran i la més poblada de les illes Filipines.

Durant la dècada de 1930 Eduardo Masferré es va formar de manera autodidacta en l’art de la fotografia. El seu interès es va centrar en retratar el conglomerat de les poblacions autòctones de la Cordillera Central (kalinga, bonctoc, ifugao, kankanaey...) i els seus costums i formes de vida tradicionals. L’economia de tota la regió es basa en gran mesura en el conreu de l’arròs; per conrear-lo en un paisatge tan accidentat com és el de la Cordillera Central, les poblacions han construït durant segles infinitat de terrasses als vessants de les muntanyes, configurant així un paisatge cultural de gran riquesa i bellesa, qualitats que li han valgut la declaració com a patrimoni de la humanitat.