La robotlució

Deia Isaac Asimov que el que més l’entristia d’escriure sobre el futur del món que l’envoltava era comprovar una sospita que li rosegava la consciència: que la ciència guanya en coneixement més de pressa que no pas la societat en saviesa. Recordo això ara que fa 100 anys que va néixer l’autor de Jo, robot. Tot i que segons sembla no està clar si va ser l’1 ó el 2 de gener de 1920 o algun altre dia dels últims mesos de 1919. Sigui realitat o ficció la data del seu naixement, està clar que una de les grans virtuts d’Asimov va ser la seva capacitat per descriure les societats futuristes que vistes o llegides des dels nostres dies són inquietantment coherents.

És evident que la combinació entre la seva formació científica, la seva inquietud intel·lectual per qualsevol faceta de la creativitat humana i la seva profunda intel·ligència es van afegir a l’amor per la literatura popular per aconseguir trobar la millor expressió d’uns mons futurs que ara no és que siguin possibles i plausibles. És que ara aquelles realitats que ella va imaginar ja són aquí i hi són per quedar-se i desenvolupar-se a un ritme vertiginós.

Martí Gironell