30MARÇ2020
Si la realitat es construeix socialment i l’antropologia del coneixement ha d’analitzar els processos pels quals això es produeix, fer una anàlisi de la Setmana Santa que ara arrenca pot ser un repte majúscul. Arriscat. Però trobo que els comportaments d’aquests dies que van des del divendres dels Dolors, abans del diumenge de Rams, i fins el Dilluns de Pasqua, són vuit dies que, de vegades, ajuden a entendre’n d’altres, de comportaments. I parlo de conductes, gestos, actes i actituds tan des del terreny individual com des del col·lectiu. La festa, i les celebracions enmarcades dins d’expressions religioses, formen part de la nostra cultura en tant que, majoritàriament, el nostre calendari social s’organitza al voltant de dates religiosament rellevants. És el que té que la història del país l’hagin protagonitzada sovint abats, bisbes, comtes-bisbes i que l’església com a institució hagi manat- i encara que no ho sembli continuï manant- els designis d’una bona part de la política que es fa arreu. I no només aquí. I, per tant, crec que continua essent un objecte d’estudi candent, malgrat viure en una societat secularitzada.
Martí Gironell
Museu Etnològic i de Cultures del Món
