06ABR.2020
He anat al Museu Etnològic i de les Cultures del Món (MUEC), a la seu del carrer de Montcada. Ocupa els antics Palau Nadal i Palau del Marquès de Lió, dos casalots impressionants. M’hi he passejat un parell d’hores en solitud. Entre setmana i a l’hora tardana de dinar, ni tan sols m’hi he trobat un turista incaut.
Visitar un museu a soles té alguna cosa de nocturnitat. Més que de visita sembla que hi hagis anat a robar. Però el meu objectiu era tot un altre. Havia de badar per la col·lecció permanent i triar sis peces. Sis objectes d’aquí i sis objectes de la seu que el MUEC té a Montjuïc, prop dels jardins de Laribal, en un dels edificis més singulars de Barcelona. M’han encarregat que dialogui amb 12 peces. Que les tracti com el passavolant amb qui l’atzar et posa a compartir quatre vicissituds. I avui començo.
T’he vist a la peanya. La cartel·la diu que pertanys a l’anomenada col·lecció Folch. Això és important. Albert Folch i Rusiñol (1922-1988) va ser químic i empresari. Es va afeccionar a l’etnologia perquè feia el servei militar a les illes Canàries i sovint anava a cooperar en una planta d’aigua potable al Sàhara. En el fons tenia un esperit de col·leccionista. Amb la seva dona, Margarita Corachan, van acabar viatjant per tot el món. I gràcies a l’amistat amb Eudald Serra i amb August Panyella, dels quals en parlaré en un altre article, van recopilar una col·lecció d’art no europeu extensíssima, una de les ben nodrides del Vell Continent. Recordo haver-ne vist una bona part, fa molts anys i, com avui, una mica d’incògnit, en una casa particular de l’avinguda Pearson.
Adrià Pujol Cruells
Museu Etnològic i de Cultures del Món
