Ciència i Universitats

El mediàtic i popular Dani Jiménez aconsegueix connectar la ciència amb el seu públic gràcies a més d’un centenar d’espectacles i tallers que cada any duu a terme junt amb l’equip de la companyia CreaCiència, fundada per ell mateix fa més de divuit anys.

Coincidint amb la celebració de la 15a Festa de la Ciència, de la qual n’és un participant assidu, parlem amb ell de la divulgació com a element clau en la democratització de la ciència i en el despertar de noves vocacions.

De petit, quins influencers de l’època et van enganxar a la ciència?

Molt abans que existissin les xarxes o internet, els llibres i la televisió eren la nostra font d’inspiració. De petit Carl Sagan i la sèrie Cosmos, i els llibres de divulgació d’Isaac Asimov em van influenciar enormement. Ja de més gran, tot el discurs tant literari com museogràfic d’en Jorge Wagensberg van ser una constant inspiració.

Fa anys que et dediques a despertar passions per la ciència. Tens feedback de persones que hagin emprès carreres científiques gràcies a la teva feina?

Molts joves universitaris m’ho diuen i sempre em fa molta il·lusió. Però crear vocacions mai ha estat un dels meus objectius principals. Aconseguir democratitzar la ciència, trencar la divisió entre ciències i lletres anant cap a una tercera cultura, potenciar l’esperit crític de la societat o incrementar la cultura científica és el que m’ha guiat en la majoria de feines divulgatives que faig.

Has detectat diferències en els interessos per la ciència entre nenes i nens?

No, nenes i nens tenen els mateixos interessos. Als infants els interessa tot el que sigui emocionant i participatiu…i la ciència ho és. El repte en general és aconseguir que disciplines i persones poc representades en la divulgació convencional, on la física, la química, la biologia, la paleontologia i els científics clàssics tenen molt protagonisme, tinguin més presència.

Vas estudiar física. En quin moment decideixes convertir-te en un showman de la divulgació?

Els meus amics de la uni em diuen que ja em veien aquesta part de showman… La realitat és que una cosa va dur a l’altra i que les eines que faig servir en la televisió o els espectacles sempre tenen la funció de potenciar el missatge divulgatiu.

Si la ciència és espectacular, entra millor?

Més que espectacular, que és difícil de definir, jo diria que emocionant. Veure els anells de Saturn no sé si és espectacular, però és molt emocionant. Quan actues per moltes persones alhora has de fer-ho gran i espectacular perquè sigui emocionant.

Ets un entusiasta del coneixement científic. Què és el que més t’apassiona de la teva feina?

Dues coses empaten en aquesta pregunta: seguir aprenent constantment i rebre l’emoció de la gent quan notes que han connectat amb quelcom que has explicat.

Creus que al món manquen professions científiques?

No sé si calen més professions científiques, però el que segur que cal és democratitzar la ciència. Aconseguir que la gent del carrer entengui que la ciència forma part de la seva vida i que també poden contribuir en la recerca que es fa o s’ha de fer. És a dir, la ciutadania no és únicament receptora de les descobertes que fan els científics i les científiques, sinó que també són actors clau en aquesta cosa que anomenem ciència.

I cal més divulgació?

Sempre cal més divulgació, perquè sempre cal més cultura, però crec que les persones divulgadores hauríem d’alinear millor els objectius. M’explico: tota disciplina ha de poder ser avaluada per saber si és útil a la societat, si ho estem fent bé o simplement quines coses podem fer per millorar. Lògicament per poder auditar la nostra feina cal saber quins són els objectius i en això cal fer més recerca.

Sempre has participat activament a la Festa de la Ciència. Com valores un esdeveniment municipal com aquest que compta amb l’esforç de tantes organitzacions del món científic?

Hi ha moltes coses bones a la Festa de la Ciència. De fet, jo soc del parer que hauríem de tenir una versió reduïda i circular pels districtes un cop al mes. Un dels actius més importants és tot l’espectre d’actors que divulguen amb la ciutadania. Hi trobem recercaires, amants, professionals, alumnes o eminències… i això és gràcies al fet que a Catalunya i a Barcelona ja hi ha un teixit molt potent d’universitats, centres de recerca, observatoris, associacions i empreses.

Per què són importants esdeveniments així?

Hi ha moltes raons però en destacaré dues:

Per un costat totes les dades (tipus de visitants als museus, perfil del públic dels programes de divulgació, consumidors de llibres científics…) ens indiquen que la comprensió de la ciència continua sent elitista. En aquest sentit, hi ha pocs esdeveniments que potenciïn més l’equitat divulgativa que la Festa de la Ciència.

Per l’altre costat, els que entenem la ciència com una activitat integral en la societat, veiem que pels investigadors i investigadores és clau divulgar i tenir contacte directe amb la gent. Des de fa anys, amb iniciatives com les science shops i casos com el del canvi climàtic, l’aplicació dels transgènics o el tractament d’algunes malalties, apuntem cada cop més a què el flux d’informació sigui bijectiu, on no només la ciència influeix sobre la ciutadania, sinó també en l’altre sentit.

I com has viscut la 15a edició?

Amb molta felicitat. Crec que ja hem tornat a la normalitat… Ha estat un èxit total!

Des d’ara, la Festa té lloc a diferents barris de Barcelona i, enguany, el nou model s’ha estrenat amb el Raval. Què t’ha semblat l’experiència de canviar de barri?

Hi ha dues idees diferents en la meva resposta. Per un costat el Parc de la Ciutadella era part de la marca Festa de la Ciència que al meu entendre encara cal potenciar. En aquest sentit, la continuïtat en la ubicació potenciava aquesta marca. D’altra banda, és indiscutible que moure’t et permet arribar a públic que mai havia anat a la Festa. Per això recupero la idea de fer una gran Festa a la Ciutadella i quelcom itinerant pels barris.

Com ha estat la resposta del públic del nou espai?

Genial! Ha superat les meves expectatives en tots els sentits.

També has participat en altres projectes impulsats per Barcelona Ciència i Universitats, com ara Escolab, amb una col·lecció de vídeos donant a conèixer la recerca que es fa en diferents centres. Què representa per a l’alumnat poder visitar un laboratori de recerca i conèixer de primera mà la feina que s’hi fa?

En aquest sentit, Escolab és un projecte brutal. Per a la majoria d’estudiants de secundària, també els de primària i ciutadania en general, la feina de qui fa ciència encara està molt desdibuixada. Escolab permet una aproximació immillorable.

Un dels teus projectes consisteix en l’organització de colònies científiques. En un cas així, com t’ho fas per conciliar la ciència amb el lleure?

És quelcom natural. Els més de 1000 nens que han passat fins ara responen al perfil de la majoria d’infants: són curiosos, els agrada saber i fer preguntes, experimentar i manipular i lògicament viure experiències.

A més de despertar vocacions, la divulgació també té com a objectiu apropar la ciència a la societat i facilitar-ne el diàleg. Per què és necessari aquest pont? La ciència no hauria de ser cosa de qui s’hi dedica?

Com ha he comentat, aquest procés de democratització de la Ciència i d’implicar tota la ciutadania és clau, però no hem d’oblidar que no és nou. Galileu escriu en italià per fer arribar els seus llibres al gran públic, construeix telescopis que regala i ven als seus mecenes per aconseguir el seu favor, mira i dibuixa la Lluna amb gran elegància per potenciar la figura del científic més enllà que la d’un artesà. Ciència i societat sempre han anat de bracet i cada dia en tenim un munt d’exemples. Actualment, la gestió de l’energia davant de la crisi climàtica i la transició energètica en són bons exemples.

De quina manera, els teus xous fan que la gent s’apropi a aspectes més del dia a dia de la ciència, com ara els seus mètodes i processos, el fet que no sempre s’obtenen els resultats esperats o la seva connexió amb problemes reals de la societat?

Només un 30% de la meva feina pertany al món de l’espectacle on efectivament mostrem els “èxits” de la ciència. L’espectacle és com un plat que et serveix un cuiner en el seu restaurant: ha de ser impecable!

La resta del temps fem de tot i en una part també ensenyem les interioritats de la professió investigadora. Però, reprenent la pregunta, abans de respondre-la cal qüestionar-se quin és el marc teòric i els objectius que volem assolir. Si l’objectiu és crear vocacions, potser sí que cal explicar en més detall la feina del científic. En canvi, si volem incrementar l’esperit crític de la societat, aleshores potser ens cal donar una visió més social i constructivista de la ciència. I si el que volem és incrementar la cultura científica, aleshores caldrà fer una mirada retrospectiva.

Quan plantegem un xou, un taller, un programa de tele, un podcast o un casal analitzem quin és el nostre marc teòric, quins són els nostres objectius i en som fidels.

Tens un públic infantil incondicional. Com t’ho fas per connectar amb el públic adult?

Cap dels productes que fem els pensem exclusivament com infantils, tot i que ens encanta que ens segueixin els nens i nenes. M’agrada pensar que ens passa una mica com en algunes pel·lícules de Disney, que tenen diferents lectures i enganxen tothom. L’altre dia vaig veure Ron da error amb els nens i va succeir exactament això. Per exemple: en els reptes que hem fet a la Festa de la Ciència, passava que sovint els adults acompanyaven els nens i s’enganxaven més que els petits.

Cada edat té una maduresa intel·lectual i alhora cada persona té un nivell de coneixement. Aconseguir fer divulgació de moltes capes és un desafiament que intentem reeixir en cada feina que fem.

Què recomanaries a algú que aspiri a ser com en Dani Jiménez?

Ningú ha d’aspirar a ser ningú altre i la divulgació i el món creix amb molts colors i actors diferents.

Amb el temps, la teva passió per la ciència no decau?

Després de vint-i-cinc anys divulgant, continuo pensant que la ciència és molt apassionant.