Ciència i Universitats

Especialista en gestió i polítiques públiques, en polítiques educatives i gestió universitària i de recerca, Josep M. Vilalta és el secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i director de la Xarxa Global d’Universitats per a la Innovació (Global University Network for Innovation, GUNi). A les portes de la celebració a Barcelona de la Conferència Mundial d’Educació Superior UNESCO 2022, parlem amb ell sobre les repercussions d’un esdeveniment internacional d’aquesta magnitud, i del present i el futur de les universitats públiques, la recerca i l’ensenyament superior en general.

Per què la UNESCO ha escollit Barcelona per celebrar el seu congrés d’educació superior?

La Conferència Mundial d’Educació Superior de la UNESCO se celebra cada 10 anys aproximadament. Fins ara se n’han celebrat dues, els anys 1998 i 2009, i ambdues a la seu de la UNESCO a París. En aquesta ocasió, la UNESCO va proposar a la GUNi, amb seu, presidència i secretaria a Barcelona, organitzar-la a la nostra ciutat. Va tenir en compte la nostra llarga experiència i va reconèixer el lideratge de la GUNi en matèria de política i gestió de l’educació superior a escala mundial. Al mateix temps, Barcelona atresora com sabem una reputació internacional com a ciutat dinàmica, atractiva i organitzadora de fires i congressos nacionals i internacionals.

Quin paper han jugat l’ACUP i la GUNi per aconseguir-ho?

El nostre rol ha estat fonamental. Com deia, la UNESCO va confiar plenament en la xarxa mundial GUNi i alhora en la capacitat de l’ACUP, que agrupa les vuit universitats públiques del país i també té una llarga tradició de relacions internacionals. Per això és tan rellevant poder comptar a la nostra ciutat amb organismes i xarxes de prestigi global: ens situen al món i alhora projecten Barcelona i tot el país internacionalment.

Què representa un esdeveniment així per a Barcelona?

En primer lloc, que la nostra ciutat continuï ben present en el panorama internacional, més tenint en compte els dos anys de pandèmia que han aturat fires i congressos. En segon lloc, ens reafirma en el compromís amb la UNESCO i les Nacions Unides: amb els valors de la pau i el multilateralisme, de la defensa de l’educació com a servei públic, de la ciència i la cultura pel progrés humà i social. Pensem que serem el punt neuràlgic d’atenció de tot el món. A la Conferència Mundial hi assistiran persones delegades de pràcticament tots els estats del món i, a més, unes 8.000 persones la podran seguir també online.

I per a les universitats catalanes?

Un esdeveniment d’aquestes característiques posiciona Barcelona i Catalunya com a referents universitaris al món. Hem d’aprofitar aquest fet, que només ocorre en comptades ocasions en la vida d’una ciutat, per consolidar Barcelona com a capital universitària mundial. Aspirem a ser referents internacionals, més enllà del turisme, l’oci i la gastronomia, desplegant un conjunt de programes en matèria universitària a escala global i radicats a Barcelona amb la xarxa GUNi i el conjunt d’institucions que ens donen suport: el Govern de l’Estat, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la mateixaUNESCO. Hem de tenir en compte que en el marc de la Conferència Mundial, GUNi presentarà oficialment el seu nou Informe Mundial, de referència global i que s’ha concebut com un document viu que s’anirà completant i millorant en els pròxims quatre anys.

En quin estat es troben les nostres universitats?

Crec que tenim un sistema universitari i de recerca prou sòlid, si ens comparem amb la resta d’Europa. I sobretot força eficient, si tenim en compte els resultats obtinguts respecte als recursos públics que hi dediquem, que són escassos en perspectiva europea. Però, com he dit en altres ocasions, estem en un moment crític: les reduccions pressupostàries dels darrers anys han colpit enormement a les universitats. Ara tenim universitats envellides, amb recursos molt escassos, amb massa precarietat.

En aquest context, quins són els principals reptes a què s’enfronten?

Els reptes principals dels pròxims tres a cinc anys són incrementar significativament els fons públics per a universitats i ciència, fer possible el relleu generacional i, per tant, apostar per professorat i recerca jove i, finalment, reduir la burocràcia que no aporta valor. Atorgar a les universitats i als centres de recerca una major autonomia de gestió, amb un retiment de comptes profund i total transparència. Necessitem universitats innovadores i compromeses socialment, ja que són institucions clau per a una societat de progrés i benestar i una economia competitiva i amb llocs de treball qualificats. Així mateix, hem de repensar la formació tenint en compte les transformacions socials i econòmiques actuals i futures, i aprofitar les eines tecnològiques per ser més inclusius i per oferir una millor formació.

Com ajudarà la Conferència de la UNESCO a encarar aquests reptes?

Tots aquests temes es tractaran a la Conferència Mundial, sens dubte. La UNESCO preveu aprovar un Roadmap o full de ruta que estableixi objectius i estratègies de futur pels sistemes d’educació d’arreu del món, en consonància també amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Com a GUNi, aspirem a ser un soci clau en el seguiment de l’evolució dels sistemes universitaris del món, en col·laboració amb la UNESCO.

Quant a docència, quin lloc ocupen les universitats catalanes en el context espanyol i europeu?

La nostra docència s’homologa totalment als estàndards europeus. Les nostres graduades i graduats tenen una bona formació que, per exemple, els permet fer estades de formació a altres països i inserir-se al mercat laboral de qualsevol país o empresa radicada a Europa o a altres regions, amb normalitat. El mateix ocorre amb les persones investigadores doctores. Dit això, hi ha un factor que ens resta capacitat: és l’organització dels graus en quatre cursos, quan com sabeu a la pràctica totalitat d’Europa són de tres. Caldria permetre major autonomia a les universitats perquè es puguin oferir estudis de graus de tres anys.

I quant a producció científica?

Hem fet un salt espectacular en un temps rècord: hem passat de ser un país on la recerca era residual a ser un país homologat a escala europea. I ho hem fet en només tres dècades, no en som prou conscients. Les universitats catalanes i els centres de recerca estan plenament homologats en matèria de recerca científica, estan molt internacionalitzats i són dels sistemes europeus que més fons competitius capten de les convocatòries europees. Però la manca d’inversió pública es comença a sentir i cal tornar a fer una aposta clara per la recerca; si no és així, aquests bons resultats aniran minvant i tornarem a ser a la cua d’Europa.

Tota aquesta activitat docent i de recerca, respon de manera efectiva a les necessitats de la societat? Quins són els punts de millora en aquest aspecte?

Les universitats hem d’estar més obertes a les necessitats i demandes socials, sens dubte. Massa sovint hem viscut aïllades en una lògica autocomplaent. Cal escoltar la societat, repensar plans d’estudi quan calgui, aportar major aplicabilitat, pensar la ciència amb la societat i per a la societat. Hem fet molta feina en els darrers anys, però n’hem de fer més.

Un dels temes que contempla el congrés és l’educació al llarg de la vida. Com s’està impulsant aquest aspecte des de les nostres universitats?

És el gran paradigma de futur per a les nostres societats. Som de ple en la societat del coneixement, i l’educació al llarg i ample de la vida és ja una realitat per a tothom. Sovint seguim pensant les universitats com l’espai dels joves que provenen dels estudis previs, però cada cop més l’hem de pensar com a institucions formatives al llarg de la vida, amb entrades i sortides per tots els espais possibles de la institució. Totes les universitats disposen ja de fundacions per a la formació contínua, programes de formació a mida per a professionals i empreses, aules de gent gran. Però cal repensar la universitat com un tot, centrada en la formació al llarg de la vida.

Quina és la relació de les universitats amb altres models d’educació superior, com ara els cicles formatius? Com es complementen l’un a l’altre?

Històricament hem viscut força aïllats. Però a poc a poc aquest handicap es va dissolent, i cada cop tenim més passarel·les i oportunitats per permetre la formació contínua entre la formació professional i la universitària. Així mateix, estem impulsant també en els darrers anys la formació dual universitària.

Què estan fent les universitats per millorar les sortides professionals de les persones graduades?

Disposem d’una molt bona eina: és l’enquesta d’inserció professional de les persones graduades, que es duu a terme cada tres anys mitjançant l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari (AQU). Ja disposem d’una sèrie llarga que ens dona molta informació, rica en matisos per estudis i amb l’opinió dels graduats de la formació que han rebut un cop ja estan inserits laboralment.

Com deia, estem introduint la formació dual universitària, i tenim per exemple una iniciativa molt potent en els anomenats doctorats industrials, que connecten acadèmia amb empreses i institucions. També reforcem sempre que és possible les pràctiques curriculars o extracurriculars a empreses i institucions. Sens dubte, cal empènyer més, però en els darrers anys s’ha fet un esforç remarcable.

Per descomptat, ens preocupa molt la precarització del món del treball, però també cal donar un missatge clar: com més formació, menys atur i menys precarietat. La inserció professional dels graduats universitaris (tot i haver-hi diferències significatives entre àmbits i professions) segueix sent molt alta, però com dic hem de treballar tots junts per revertir les dinàmiques de precarització i salaris baixos.

Com valores les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona en matèria d’educació superior?

L’Ajuntament pot ser un agent clau per a consolidar projectes en matèria universitària i científica: espais i equipaments, residències universitàries, facilitat per a tràmits, ajuts específics. Fer aliances amb la resta d’actors: les mateixes universitats i centres de recerca, però també la Generalitat i l’Estat i d’altres agents públics i privats. Promoure la marca Barcelona internacionalment és crític. Aquí la Conferència Mundial de la UNESCO, l’ACUP i GUNi també hi poden ajudar molt, i cal fer una aposta contundent en els pròxims cinc anys per consolidar Barcelona com a capital universitària mundial.

Un altre aspecte important és el de fomentar les vocacions científiques i tecnològiques (STEM) entre els infants i joves, promovent la inclusió social, i fer més accions de comunicació i valoració social del coneixement i la ciència amb la societat. I seguir fomentant l’economia i la innovació a la ciutat, en iniciatives com les fires d’abast global i la presència en els debats internacionals com les TIC i la inclusió, les desigualtats i l’educació o els ODS i l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

En aquesta línia, valoro molt la feina que ha dut a terme l’Ajuntament de Barcelona en aquests àmbits en els darrers anys, però cal consolidar programes i iniciatives. Repeteixo: ara és el moment de fer una aposta clara i decidida, des de GUNi i ACUP hi volem participar activament.

Com aborden les universitats desigualtats de gènere com ara els sostres de vidre, les discriminacions per raó de sexe o els clixés associats a certs rols o professions?

Són realitats que ens preocupen i ens ocupen cada dia més. Les desigualtats de gènere són un llast i són inacceptables. Perdem talent. Als estudis universitaris tenim tantes dones com homes, una dada excel·lent. Però a mesura que avancem en els estudis de doctorat i després en la formació postdoctoral es comencen a eixamplar les distàncies. I en la carrera professional del personal docent i investigador se segueixen eixamplant, fins a l’estadi final de les posicions en càtedres, on la presència de les dones és molt residual. També hi ha poques dones en càrrecs de responsabilitat i gestió. Cal revertir-ho, amb iniciatives i mesures concretes que les universitats estan ja aplicant, però que ens caldrà reforçar més.

Com ha impactat la covid-19 en el sistema universitari?

L’impacte ha estat molt gran. Principalment, en l’àmbit docent i en la formació de la comunitat d’estudiants. Les universitats van passar de la presencialitat a la formació online en dos dies, quan es va decretar el primer confinament, i com sabeu s’ha allargat en aquest darrer any i mig amb els canvis i les successives onades de la pandèmia. La formació es va poder seguir fent amb relativa normalitat però sense ser un trànsit òptim. Perdre sobtadament la vida a les aules, als campus i laboratoris, les relacions entre professorat i alumnat, ha estat un cop dur, sobretot per a estudiants de primer curs.

Ara cal repensar amb cura la formació universitària perquè caminarem, més d’hora que tard, cap a models híbrids on cal una sàvia combinació de classes presencials i online pel bé de la formació integral de l’alumnat.

Financerament, la pandèmia també ha estat un cop molt dur, però esperem poder recuperar l’estabilitat econòmica i el creixement de recursos públics en els pròxims anys. Des del punt de vista de la recerca científica, l’impacte ha estat menor i, de fet, ha permès fer veure la importància de la ciència i la col·laboració internacional pel bé del progrés i el benestar de les societats.