Jordi Suriñach “Barcelona és clarament un indret capdavanter a dins d’Europa en l’àmbit del coneixement alimentat per un entorn privilegiat”

L’Ajuntament de Barcelona ha publicat el nou informe “Impacte econòmic del conjunt del sistema universitari i de la recerca pública a Barcelona”, dirigit per Jordi Suriñach, amb la col·laboració d’Esther Vayá i Joaquim Murillo. El document és un retrat d’allò que aporta, econòmicament parlant, l’ecosistema de recerca de l’entorn de Barcelona. Detallem en aquesta conversa els punts més bàsics que recull i aquelles dades que no s’hi han pogut incloure.

..
26/05/2026 - 13:19 h - Ciència i innovació

Llicenciat (el 1984) i doctorat en ciències econòmiques i empresarials a la Universitat de Barcelona (1987), Jordi Suriñach ha dedicat la seva vida a la recerca i la docència. El 1991 va ingressar com a professor titular de la UB i dos anys més tard va aconseguir, dins la mateixa institució, la càtedra d’economia aplicada. Des d’aleshores ençà ha impartit, com a docent, les classes d’econometria, i ha estat també bolcat en la gestió universitària, ocupant càrrecs de vicedegà de la Facultat, vicepresident i president de la Divisió de Ciències Socials i Econòmiques, vicerector de recerca i doctorat, i director del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada. En l’àmbit d’investigació ha estat uns anys el responsable del Grup d’Investigació d’Anàlisi quantitativa Regional i ho segueix sent actualment del laboratori AQR-Lab, que s’encarrega d’elaborar estudis d’economia aplicada.

Fa dos anys l’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Regional us encarreguen un nou informe exhaustiu, de la Regió de Barcelona, per diagnosticar l’impacte econòmic de les universitats i també, com a novetat, d’una part del sistema de recerca i d’ensenyament privat que se’n deriva. Ara hi entrem més a fons però per posar-nos en context, fes-nos cinc cèntims de la tasca que ha fet l’AQR-Lab els darrers anys.

L’existència del laboratori es remunta als anys 90, quan comencen les accions per transferir el coneixement a diverses institucions, públiques i privades (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya o també Comissió Europea). Entrem des d’aquell moment a participar en concursos i diferents licitacions per dur a terme estudis d’impacte econòmic, en molts camps, que es requereixen. Funcionem amb gent més especialitzada segons l’àmbit de què es tracti i intentem mantenir sempre un rigor màxim a nivell metodològic. Al llarg de tots aquests anys hem fet estudis, per exemple, de l’impacte del turisme a la ciutat, de la Fira de Barcelona, de l’Aeroport o el Port Vell.

Recentment, el 2016, vam redactar, per encàrrec de l’ACUP (l’Associació Catalana d’Universitats Públiques) un primer estudi econòmic de tots els centres inclosos en aquesta institució. Tot seguit, vam rebre altres sol·licituds molt similars com ho van ser els de la Universitat de la Rioja (2021), el del Banco Interamericano de Desarrollo, o també el de la UPC (amb motiu dels seus 50 anys, 2021). Finalment, el mateix any, el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades ens demana fer un informe de la contribució a l’economia del conjunt de centres universitaris públics de l’estat. Un document realitzat amb una metodologia en la qual ens hem basat per dur a terme l’actual.

Resumeix-nos quina ha estat i què s’hi inclou en l’informe que presentem.

És un informe semblant al que s’havia fet amb l’ACUP però ara centrat en la Regió de Barcelona, i incloent-hi també els centres de recerca i el sector universitari privat. Fa referència a l’any 2023 i es consideren tots els àmbits del camp del coneixement, les diferents universitats, les entitats que se’n deriven (com escoles de negocis) i els centres de recerca (sobretot CERCA i CSIC). En queden fora les empreses o associacions privades que no estan vinculades a centres universitaris, com serien, per exemple, Telefónica, AstraZeneca o AENA.

Hem dividit aquest mapa, en concret, en cinc agents: universitats i altres centres formatius, institucions de recerca i d’R+D+I, l’activitat empresarial que és imputable als centres universitaris i formatius, l’estudiantat i els visitants.

No deu ser gaire senzill recopilar aquestes dades…

Quan ens ve una entitat i ens demana que vol que surti un estudi en pocs mesos li hem de dir que no pot ser. Cal anar centre per centre i requerir els seus balanços, els salaris, les xifres dels estudiants, les memòries d’activitats, tot l’impacte dels visitants, allò que compren els alumnes, el transport que utilitzen, els serveis que hi ha associats com pot ser el bar o la neteja, els diversos proveïdors, els proveïdors dels proveïdors… I al final obtenir xifres de diferents bases de dades, com són les dels centres CERCA, les del col·lectiu UNEIX, les del CSIC o l’IDESCAT. I les que ja posseíem per estudis anteriors actualitzar-les en funció de la inflació o altres variables.

Pel que fa a l’àmbit d’estudi, per què no focalitzar únicament en la ciutat de Barcelona?

Seria absurd perquè el sector universitari i de recerca ultrapassa amb edificis i serveis el que és merament la ciutat, i ignoraríem gran part de l’activitat d’institucions com puguin ser el TecnoCampus de Mataró o el Parc de l’Alba, per posar-ne dos exemples. L’Ajuntament ja ens havia demanat d’incorporar-hi el concepte de “Barcelona ampliada”, el debat va ser fins on calia fer-ho. Vam fer moltes provatures per tal de determinar què era més representatiu i al final vam considerar quasi tota la demarcació: la Regió Metropolitana (Barcelonès, Maresme, Baix Llobregat i el Vallès) i les comarques d’Osona, el Bages i l’Anoia.

És un estudi de l’impacte econòmic. Però què s’entén per impacte?

S’han valorat tres impactes en concret. En primer lloc, l’impacte directe (el de demanda), les despeses i inversions a curt termini que realitzen els actors analitzats. En segon lloc, l’indirecte, que són tots els proveïdors i la cadena dels serveis i els materials que s’utilitzen (calculats segons uns factors més complicats de comprendre, com les taules Input-Output de la Generalitat). I en tercer lloc, l’impacte induït, que és la despesa que genera, per exemple, el sou d’un investigador o d’un professor, un cop restats tots els impostos.

El que no hem pogut comptar perquè fa falta una immensa infraestructura, és tot allò que es genera a llarg termini, que vol dir a més d’un any vista. Conceptes com el de capital humà, que significa que els estudis originen persones molt més formades que accedeixen, de mitjana, a feines més qualificades i amb salaris molt majors. O el de qualitat de vida, comprovat en un estudi liderat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, on es demostrava que les universitats generaven indicadors de qualitat en diferents camps molt més enllà de l’econòmic: el social, el de salut, el cultural o l’ambiental. S’ha de comprendre, per tant, que aquest informe ha calculat sols una part, però que el pastís és molt més gran i el que es genera pot arribar molt més lluny.

Un cop ja ha estat recollit i processat tot el conglomerat de dades, què es conclou, principalment, d’aquest informe?

El titular és que el global del sistema universitari i de la recerca pública va generar a l’àrea de Barcelona, al llarg de 2023, un impacte total anual en facturació (comptant els impactes directes, indirectes i induïts) de 16.249 milions d’euros. Una dada difícil de comparar amb altres estudis, perquè allò que s’ha comptat varia molt. I a priori un xic abstracta, però més significativa i comprensible si es divideix per tots els dies de l’any: el resultat són 44 milions d’euros. Aquests són els que el sector del coneixement va generar diàriament al llarg de 2023!

Quin impacte hi va tenir el sector públic?

Falten dades per poder comparar bé. En global expliquem que va generar un 73% de tot l’impacte, però es tracta d’un percentatge basat sols en els agents analitzats, que no incorporen a les empreses privades de recerca. Quan comptem únicament el món de la universitat, en què avaluem a centres públics i privats en igualtat, es redueixen les diferències, però l’impacte segueix sent més favorable al sector públic, en un 62%.

El que també es pot veure fàcilment és que aquesta repercussió a l’economia es multiplica i va creixent.

És un fet molt important perquè constata que la inversió es distribueix. Es calcula que destinar uns 100 euros en una universitat genera després uns impactes indirectes/induïts de 130 euros. És, per tant, més que doblar aquesta inversió, i a més cal tenir molt en compte que tots aquests beneficis, no es queden únicament dins d’aquest àmbit, sinó que repercuteixen, més enllà, a altres sectors. La feina d’un transportista, per exemple, pot derivar de la feina que es genera des d’un centre de recerca o formatiu.

De manera més concreta, per cadascun dels milions que la Generalitat inverteix per finançar el sistema públic de recerca es generen 9,2 milions d’euros de despesa, 6 milions d’euros de PIB, 3,1 milions en salaris i 5,2 milions de rendes fiscals. Quan vam fer, el 2021, l’informe pel Ministeri, el delegat ministerial ens va dir ben seriosament que s’apuntava aquesta dada per anar a parlar amb el ministre d’Hisenda, perquè veiés la importància d’atorgar-los pressupost.

Aquest informe, publicat el passat dia 18 de maig, deixa molt clar, per altra part, que aquest impacte generat es queda, en àmplia majoria (un 87%), dins la Regió de Barcelona. I que acaba contribuint a un 3,6% del PIB total de Catalunya i fins a un 4% del conjunt de l’ocupació. Què més podríem destacar-ne?

Doncs que la repercussió que té el sector de la recerca i també el del coneixement per al conjunt de l’economia queda més que constatat. Es conclou que s’està fent una inversió amb un alt impacte a Barcelona, amb dades que es complementen amb estudis anteriors que ja indicaven, entre d’altres, que la major part dels vols que aterren a l’aeroport són per negocis, i alguns d’ells atribuïbles al sector de la recerca.

La ciutat i la seva àrea són de manera molt clara un ecosistema únic i un indret capdavanter a dins d’Europa en aquest camp. Un sector que a més té grans facilitats perquè conté al seu entorn una logística crucial amb diverses infraestructures com són l’aeroport o el port, fet que arrossega a múltiples inversors.

Vosaltres, modestament, en sou l’exemple…

La veritat és que ens demanen tantes coses que ja no donem l’abast, els compradors queden contents i anem incrementant la tasca que fem al laboratori i al grup d’investigació. Això no vol dir res més que el sistema de recerca aplicada de l’àrea de Barcelona és en conjunt molt potent i no només es consolida sinó que segueix creixent.