Josep Maria Argimon: “Si anem junts serem capaços de fer més i millor recerca sobre l’Alzheimer”

Josep Maria Argimon, coordinador del Hub Alzheimer Barcelona, el nucli de cooperació per progressar en l’atenció i la transferència sobre aquesta demència, detalla aquí tot el treball que s’està fent i que comença a donar fruits. I destaca l’especial necessitat de reforçar la coordinació entre hospitals, institucions i centres d’investigació, amb l’objectiu de consolidar la ciutat de Barcelona com a referent europeu en la recerca, la prevenció i el tractament de l’Alzheimer.

..
12/05/2026 - 12:22 h - Ciència i innovació

Llicenciat i doctorat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialitzat en medicina preventiva, salut pública, epidemiologia i atenció i planificació sanitària (Hospital Universitari de Bellvitge, Université Pierre et Marie Curie, University of Oxford, University of Wales), Josep Maria Argimon té ja una llarga trajectòria en aquest àmbit. Ha exercit diversos càrrecs dins del Servei Català de la Salut, ha estat el màxim responsable de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS, 2012-2016), director entre 2018 i 2021 de l’Institut Català de la Salut i conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, des del maig de 2021 i fins al’octubre de l’any 2022. Fa ara un xic més de tres anys, va incorporar-se al Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall, com a director d’infraestructures científiques, per projectar un nou model cooperatiu entre recerca, assistència i innovació. El Hub Alzheimer Barcelona és l’exemple d’aquest nou context que impulsa. En formen part els quatre centres hospitalaris més importants de la ciutat (l’Hospital Clínic, l’Hospital de Sant Pau, l’Hospital del Mar i l’Hospital de la Vall d’Hebron) i centres especialitzats com la Fundació ACE Alzheimer Barcelona, i el mateix BBRC. L’Ajuntament de Barcelona hi juga també un paper actiu, i reforça la dimensió institucional, consolidant la posició capdavantera de la ciutat en aquest camp.

Barcelona és ja un pol capdavanter en la recerca sobre Alzheimer. Què aporta, de manera extraordinària, la creació d’aquest hub?

El hub sorgeix de dos estudis bibliomètrics realitzats el 2021 i el 2023. Uns informes que confirmen que Barcelona no només fa molta recerca en Alzheimer, sinó que a més, hi té un impacte rellevant, ja que, de fet, és la segona ciutat d’Europa en nombre de publicacions, només per darrere de Londres.

Observant aquestes dades la conclusió és evident. Si el talent i la infraestructura ja existeixen, el que cal és posar-los a treballar conjuntament. I és amb aquest objectiu que neix el hub, tenint com a base la idea que la suma aportarà nous progressos a nivell quantitatiu, però també qualitatiu. Si compartim l’estratègia, les dades i els recursos, podem accelerar molt tot aquest gran ecosistema que ja hem anat construint.

La cooperació entre centres molt diversos és per tant la peça clau però també ha de ser complexa. Com s’ha ideat aquesta nova infraestructura?

S’ha buscat expressament que els diferents centres combinin recerca i assistència clínica. No es tracta únicament de fer ciència al laboratori, sinó més precisament de connectar-la amb la realitat dels pacients, aconseguint la transferència del coneixement. I aquestes circumstàncies ens permeten treballar amb cohorts de persones, accedir a dades clíniques reals, i al mateix temps, fer-hi recerca aplicada. El resultat és un sistema molt complet, on hi estan representats, pràcticament, tots els actors més rellevants de la recerca sobre Alzheimer a la ciutat de Barcelona.

Què canvia en el dia a dia, respecte a tot el treball que s’havia fet fins ara?

Cada centre continua realitzant la seva tasca de manera independent, però ara hi ha un marc comú que facilita molt les coses. Per exemple, quan fa falta fer un estudi amb pacients pot accedir-se a les dades de sis grans institucions en lloc de buscar en una sola. Aquest fet millora la capacitat per reclutar diverses xifres, millorar-ne la qualitat i incrementar la rapidesa dels projectes. I també ens dona més força per cercar finançament, especialment a una escala europea.

Com a mesures concretes, el Hub Alzheimer Barcelona ha concedit unes beques de doctorat. Com encaixen a dins d’aquesta estratègia?

Són una aposta ben clara per reforçar el talent jove. Van començar a treballar-se al llarg del 2025 i van atorgar-se el passat mes de desembre a tres persones estudiants. Són recerques en aquest camp de l’Alzheimer. Els diversos doctorands i doctorandes estan guiats per personal investigador de dos dels centres dins del hub i això els permet de treballar amb infraestructures compartides, que van des de laboratoris fins a cohorts de voluntaris que fa anys que participen en estudis. És una bona manera d’introduir al jovent investigador en una cultura de treball més transversal.

La formació, d’altra banda, és també un dels pilars d’aquest projecte.

Una altra cosa tangible. Hem impulsat, amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), un curs online gratuït adreçat a metges i metgesses de família, que són una peça clau perquè són la porta d’entrada al sistema sanitari. L’objectiu és reforçar el coneixement sobre diagnòstic, seguiment i, sobretot, la prevenció. És important insistir, en aquest punt, en una idea que sovint no tenim interioritzada: que l’Alzheimer pot prevenir-se, almenys en part.

Quan parlem de prevenció, no estem parlant només de fàrmacs…

N’hi ha un parell (anticossos monoclonals) que s’estan acabant de provar i arreu del món, ara mateix, s’hi investiguen 163 molècules que podrien ser eficaces per combatre l’afecció. Però parlant de prevenció fem referència sobretot a nutrició, a treball físic, o a pràctiques de memòria o cognició. Ajuda molt a entendre tot el que es pot fer el paral·lelisme amb la salut circulatòria. Si preguntes com actuar per prevenir les malalties coronàries, la resposta és immediata: exercici, una dieta saludable, no fumar i no beure alcohol. Amb l’Alzheimer passa igual. Tot allò que és bo per al cor també ho és per al cervell. I a les pautes generals s’hi afegeixen factors més particulars de la demència que en poden retardar un xic l’aparició, com la vida social activa i l’estimulació cognitiva. En aquest punt és important tot el treball que es fa des de l’educació.

El diagnòstic és la clau per prevenir. Com està evolucionant?

De manera favorable, gràcies als biomarcadors, aquells elements biològics que poden relacionar-se amb l’afecció (poden ser gens, molècules o proteïnes, per exemple). Fruit d’això, avui ja podem detectar senyals d’aquesta malaltia en fases molt inicials. I ja ho fem a molts centres hospitalaris amb una prova no invasiva, una simple punxada al dit, d’on s’extreu sang, se separa aquesta del plasma i s’analitza per si es troben proteïnes associades a aquesta patologia, com són la p-tau217, la GFAP o també la NfL.

Aquest sistema representa un canvi molt important respecte a tècniques que podien tenir més efectes com ho és la punció lumbar, que es practica des de fa 15 o 20 anys. Diagnosticar amb més temps i de manera més precisa obre la porta a poder intervenir abans , i això és clau en una afecció com aquesta, neurodegenerativa.

Les previsions de futur sobre afectació de l’Alzheimer no són gaire positives.

La incidència, els nous casos que apareixen d’afectació per Alzheimer, és menor percentualment que fa uns anys, fet que vol dir que els avenços i la prevenció funcionen. Però el que és la prevalença (la proporció en conjunt dels individus amb Alzheimer) ha augmentat perquè la població envelleix i viu més anys.

Les projeccions són molt clares. Segons dades que deriven de la comissió de demències de The Lancet, podrien duplicar-se els casos d’aquí al 2050 al Nord global, i als països pobres triplicar-se, precisament pels mals hàbits, i l’escassa prevenció. Aquest fet reforça la necessitat d’actuar urgentment en tots els fronts: des de la recerca, fins a arribar a l’assistència i la prevenció.

En què s’ha de convertir el Hub Alzheimer Barcelona en els pròxims anys?

Una eina per poder consolidar aquest treball més en conjunt i insistir en l’assistència, la transferència de coneixement i la prevenció. Ja tenim alguns projectes en marxa, com un que vol estudiar les afeccions en una cohort de persones que posseeixen la proteïna apoE4, que comporta moltes més possibilitats de contreure la malaltia. I també vol reforçar, per altra part, aquesta dimensió social de la recerca, i avançar cap a una ciència més oberta. Es tracta en definitiva, que tot el coneixement que ja es posseeix es tradueixi en major capacitat per prevenir, diagnosticar i tractar més eficaçment.

Barcelona seguirà al capdavant i impulsant la innovació en aquest camp?

Barcelona ho té tot per consolidar el lideratge en la recerca de l’Alzheimer. Però poder anar més enllà no depèn sols del talent individual, sinó de la cooperació. Si entre tots – institucions, centres de recerca, entitats, hospitals i professionals – som capaços de treballar en conjunt, podem accelerar molt més les solucions i les respostes a una de les malalties més importants d’aquest segle XXI.