Ciència i Universitats

Llicenciada en Dret i postgrau en Direcció i Lideratge Públics, Alba Alarcón va ser nomenada el maig passat nova directora de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Amb ella parlem sobre com encara el nou càrrec al davant d’aquesta entitat que enfronta el repte de convertir-se en un centre referent de cultura, art i ciència a la ciutat, fita que s’inclou dins dels objectius del Pla Barcelona Ciència 2020-2023.

Vas estudiar dret. Com t’has acabat decantant cap a l’àmbit cultural?

Des que vaig iniciar la meva carrera professional com a jurista al sector públic, el meu interès ha estat sempre focalitzat al sector cultural. Fa onze anys em va sorgir l’oportunitat de passar a formar part de l’equip del Mercat de les Flors. El Mercat és un equipament de referència en el seu camp i al llarg dels anys, ha aconseguit generar impacte en l’àmbit de ciutat i de país, entrellaçant projectes de diversa índole amb el comú denominador de l’impuls cultural de la dansa i les arts del moviment.

Què t’emportes del Mercat de les Flors?

Al Mercat de les Flors he tingut l’oportunitat d’adquirir experiència en la gestió pública en el marc del sector cultural en què és referent de primer nivell. Això m’ha permès desenvolupar una especial sensibilitat, capacitat d’entesa i connexió cap a les necessitats i les especificitats pròpies de la comunitat artística a les quals, en definitiva, m’he degut al llarg de tots aquests anys.

La Direcció de la Fundació Julio Muñoz Ramonet suposa un pas endavant en aquesta línia. Entendre els orígens i el context de l’equipament, dotar-lo de sentit respectant la voluntat que li ha donat raó de ser, fer-lo iniciar la seva evolució fins a esdevenir un centre cultural de referència en la xarxa d’espais dedicats a la reflexió i la difusió de l’art, la cultura i la ciència en la lògica del pensament contemporani és un repte estimulant que afronto amb la motivació i compromís propis que requereixen una oportunitat com aquesta.

Quines fites et marques?

Un dels objectius principals dels pròxims anys és afrontar les obres de rehabilitació que permetin posar la Fundació a funcionar a ple rendiment. Actualment, tenim obert al públic només l’espai del jardí. Tot i que és un entorn fantàstic que els veïns i veïnes del barri gaudeixen cada dia, les possibilitats que la Fundació pot oferir a la ciutadania com a equipament no s’assoliran completament fins que es realitzin les intervencions necessàries per obrir la totalitat dels seus espais al públic.

Quin llegat t’ha deixat l’Anna Ferrer, l’anterior directora?

L’Anna Ferrer va començar a treballar per a la Fundació en un moment molt complex, poc després de la Sentència del Tribunal Suprem que resolia el llegat de la finca i el seu contingut a favor de l’entitat. Com és sabut, la major part dels béns que formaven la col·lecció no va ser posada a disposició de la Fundació, i això va fer obrir un nou camí litigiós als tribunals que avui no s’ha resolt encara. L’Anna ha acompanyat la Fundació en tot aquest procés, alhora que ha anat alimentant i enfortint les bases de l’entitat com a tal, dotant-la de la infraestructura i els recursos necessaris per a poder-la posar en funcionament.

Aquest és un dels reptes a què hem de fer front. És important per a la Fundació resoldre els litigis pendents i generar un context que permeti l’entitat centrar tots els seus esforços en posar en funcionament l’equipament, sense distraccions de cap mena.

Què esperes aprendre d’aquesta experiència com a directora?

La Direcció de la Fundació representa una oportunitat per endinsar-me en la gestió integral de tots els aspectes de funcionament i operativa d’una entitat d’aquestes característiques.

A banda d’aquest aspecte més funcional, la Fundació treballarà en la línia de superar la fragmentació de la cultura científica i humanística, com a resposta a una distinció que ha quedat obsoleta i que no respon a quelcom que ja és una realitat en el context actual. Ser testimoni d’un gir d’aquesta transcendència de la mà dels mateixos agents generadors del canvi és un privilegi i sens dubte un aprenentatge que m’enduré d’aquesta experiència.

De quina manera pot integrar-se el coneixement científic en tot aquest llegat?

La casa Muñoz Ramonet serà la seu d’un centre dinàmic que treballarà en diverses escales al voltant de la ciutat contemporània en les seves dimensions cultural, artística i científica. Part del centre es concep com un espai museïtzat que exhibirà la col·lecció d’art recuperada en interacció amb l’immoble, en tant que testimoni de la representació social i les formes de vida de la burgesia a la Barcelona de la postguerra. Aquest entorn es fusionarà amb un espai de recerca, de reflexió, de debat, de difusió, alhora que en un espai on es treballarà amb programes artístics, programes de memòria, programes d’història, i finalment, d’art i ciència amb residència per a perfils creadors.

És un centre que adopta algunes de les funcions de models d’equipaments existents i coneguts com ara un museu, un centre cultural que genera activitats molt diverses, o un centre de creació contemporània, però que a la vegada transcendeix totes aquestes tipologies considerades separadament per a esdevenir un equipament mixt de nova generació.

Has tingut punts de contacte amb la cultura científica en càrrecs anteriors?

No he tingut cap contacte directe amb la cultura científica específicament en càrrecs anteriors. És un món nou per a mi i l’encaro amb ganes d’aprendre i conèixer. La curiositat és clau a l’hora d’iniciar nous reptes.

Per què creus que cal promoure la intersecció de la ciència amb l’art en un espai com la Fundació?

Les estretes relacions entre la creació artística i la creació científica tindran un paper important en el centre, amb la voluntat d’esdevenir un referent en aquest àmbit. La Fundació aspira a alimentar una comunitat vertebrada per artistes i científics, amb una contínua circulació d’aquests professionals pels centres de recerca científica, espais de creació artística, i la mateixa Fundació. En aquest sentit, la Fundació haurà d’establir relacions bilaterals tant amb els diferents centres de recerca de la ciutat, com amb agents generadors de l’àmbit cultural, i dissenyar un programa propi de suport a la creació que tindrà com a base l’acollida de residències artístiques als seus espais.

Quins són els principals usos que podrà fer la ciutadania del llegat de Muñoz Ramonet?

L’equipament es posarà a disposició de la ciutadania entorn de tres grans eixos. En primer lloc, l’eix art i cultura, que permet aprofundir diferents vessants: l’art i la cultura en general, com a base del llegat de Muñoz Ramonet i com a funció de la Fundació en tant que entitat encarregada de conservar i mantenir aquest llegat. En segon lloc, l’eix ciutat i cultura, que emplaçarà l’equipament com a centre de proximitat i espai de coneixement, recerca i creació al voltant de les inquietuds i els reptes de la ciutat contemporània. I finalment, l’eix art i ciència, que ens proposarà superar la vella distinció entre cultura humanística i científica per aprofundir en la cada vegada més estreta relació entre creació artística contemporània i recerca científica.

Com s’integrarà l’equipament en l’entramat social i cultural del barri i de la ciutat?

L’equipament es configurarà com un espai integrat, obert i d’ús quotidià per les persones -residents del barri. Actualment, el veïnat de Galvany ja gaudeix del jardí històric de la finca, que està obert al públic, on hi programem activitats per a totes les edats. En l’escala de la ciutat, la Fundació s’integrarà a la xarxa d’equipaments culturals com a un centre singular i polièdric, tant des de la perspectiva patrimonial com conceptual i de programació d’activitats.

La Fundació aspira a ser l’espai referent de cultura científica de Sant Gervasi-Galvany?

Sense perdre part de la seva essència en tant que equipament de barri, la Fundació aspira a esdevenir un centre actiu que posa en relació el testimoni històric del segle XX amb la creació artística i científica del segle XXI més enllà d’aquest àmbit territorial.

Una de les primeres accions realitzades als jardins de la Fundació al voltant de la intersecció de l’art amb la ciència ha estat el cicle d’activitats familiars C1ENCI4RT. Com ha anat?

En general l’acollida ha estat bona, ja que la programació d’activitats familiars en cap de setmana ja tenia una trajectòria prèvia en la programació de la Fundació i, per tant, ja es disposava d’un públic acostumat a participar-hi.

Quines altres propostes en aquesta línia destacaries?

Els jardins de la Fundació van ser escenari d’un cicle d’activitats en el marc del Congrés ISEA que es va celebrar a Barcelona el passat mes de juny i, en el futur més immediat, esperem poder organitzar activitats de presentació de projectes de recerca científica que han rebut suport municipal en el marc de la Setmana de la Ciència, el pròxim mes de novembre.

La idea és anar realitzant activitats en l’àmbit de l’art i la ciència de manera que, tot i no tenir els espais en ple funcionament, ja es pugui anar consolidant una programació més o menys estable en aquest àmbit.

També us obriu a grans esdeveniments com la Biennal Ciutat i Ciència?

És evident que un esdeveniment com la Biennal Ciutat i Ciència ha d’establir relacions i sinergies amb el projecte d’art i ciència de la Fundació. Caldrà veure com ho articulem en funció de les propostes i el seu encaix d’acord amb les possibilitats que ofereixen els espais en el moment.

Aviat s’iniciaran les obres als edificis. Quina és la previsió d’actuacions?

L’UTE formada pels arquitectes Mercè Zazurca, Xavier Botet, Albert Saboya i César Sánchez ha resultat guanyadora del concurs del projecte i direcció de les obres de rehabilitació integral dels dos edificis que componen la finca situada entre els carrers de Muntaner i de l’Avenir. Ara mateix s’està començant a treballar el projecte bàsic que, posteriorment, esdevindrà projecte executiu. Es licitarà l’obra i s’iniciaran els treballs d’execució d’aquesta ben entrat el 2024, que s’allargaran un any, en el millor dels casos.