Mara Dierssen: “Barcelona compta amb fortaleses molt sòlides per consolidar-se com a referent europeu en la recerca del cervell”
Neurocientífica de referència internacional i directora del grup de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes del CRG de Barcelona, Mara Dierssen lidera l’organització del FENS Forum 2026. Amb una trajectòria acadèmica de primer nivell i una destacada tasca en societats científiques internacionals, combina la recerca amb la divulgació i el compromís social, especialment a través d’iniciatives que connecten la ciència amb la cultura i la inclusió.

Al capdavant de l’organització del FENS Forum 2026, Mara Dierssen, llicenciada en Medicina per la Universitat de Cantàbria i doctora en Neurobiologia, és una de les neurocientífiques més reconegudes internacionalment. Després d’una etapa postdoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha desenvolupat una trajectòria investigadora vinculada a diversos centres i universitats, i des de fa més de dues dècades lidera el grup de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona.
Al llarg de la seva carrera ha presidit la Societat Espanyola de Neurociència, la International Behavioral and Neural Genetics Society i la Trisomy 21 Research Society, i ha rebut nombrosos reconeixements. També ha impulsat iniciatives culturals i musicals solidàries, com el grup From Lost to the River, des d’on contribueix a donar visibilitat a la ciència i a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Què entenem per salut cerebral i per què comença a considerar-se un concepte estratègic per al benestar i el desenvolupament econòmic de les societats, tant en l’àmbit científic com en les polítiques públiques internacionals?
La salut cerebral és un concepte ampli que va més enllà de l’absència de malaltia i fa referència al funcionament òptim de les capacitats cognitives, emocionals i motores al llarg de la vida, segons l’OMS. Aquest enfocament posa el focus no només en prevenir patologies, sinó també en potenciar el desenvolupament màxim del cervell humà.
A partir d’aquesta visió sorgeix la idea de "capital cerebral", que destaca el valor de la capacitat de pensar, crear i innovar com un recurs clau en les societats actuals, donant lloc també al concepte d’"economia cerebral". En aquest context, el cervell es consolida com un element estratègic per al benestar i el desenvolupament social i econòmic.
A escala internacional ja existeixen múltiples iniciatives que reforcen aquesta perspectiva, fet que indica que no es tracta d’una tendència puntual, sinó d’un canvi de paradigma en ràpida expansió.
Al FENS Forum 2026 presideixes una sessió dedicada precisament als conceptes de "Brain Health" i "Brain Capital". Què significa aquest canvi de paradigma i per què consideres que és rellevant per a les polítiques públiques del futur?
Els conceptes de "Brain Health" i "Brain Capital" suposen un canvi de paradigma que consisteix en passar d’un enfocament centrat únicament en la malaltia a un altre de més ampli, orientat a desenvolupar i protegir el potencial cognitiu de la població.
Aquest enfocament requereix una visió intersectorial, ja que el capital cerebral no depèn només del sistema sanitari, sinó també d’àmbits com l’educació, el medi ambient, la digitalització o les polítiques urbanes, cosa que exigeix una major coordinació entre sectors.
Des d’aquesta perspectiva, les polítiques públiques s’han d’orientar a crear entorns que afavoreixin el desenvolupament del potencial cognitiu i, en aquest sentit, les ciutats juguen un paper clau com a espais "cerebrosaludables". Això implica reduir factors de risc com la contaminació o l’estrès urbà, i incorporar la diversitat de la població en el disseny de les polítiques.
L’objectiu és avançar cap a ciutats més humanes que no només evitin impactes negatius, sinó que també potenciïn la creativitat, la innovació i les capacitats de totes les persones.
El FENS Forum reunirà a Barcelona milers d’investigadors d’arreu del món. Més enllà de l’intercanvi científic, quines oportunitats genera per impulsar noves col·laboracions i atreure talent i inversió a la ciutat?
El FENS Forum ha estat una gran oportunitat per reforçar el posicionament de Barcelona com a capital europea de la ciència i el coneixement, a més de generar un impacte econòmic positiu gràcies a l’arribada de més de 8.000 investigadors internacionals. Més enllà del congrés, un dels seus principals llegats ha estat l’ampli programa d’activitats de divulgació científica impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Ciència i Innovació, que ha apropat la neurociència a la ciutadania a través d’escoles, biblioteques, la Festa de la Ciència, Escolab i la Setmana del Cervell. L’elevada participació i l’interès despertat demostren el compromís de Barcelona amb una ciència oberta, propera i connectada amb la ciutadania.
El FENS Forum arriba en un moment en què els trastorns neurològics i de salut mental representen un dels grans reptes sanitaris i socials. Europa està atorgant a la recerca del cervell la prioritat que mereix?
La recerca del cervell és un dels grans reptes científics, sanitaris i socials del nostre temps. Tot i que encara requereix una major prioritat i finançament a Europa, els avenços en neurociència estan obrint noves oportunitats per millorar el diagnòstic i el tractament de malalties com l’Alzheimer, l’esclerosi múltiple o els trastorns neurològics, a més d’impulsar noves aplicacions en àmbits com la medicina de precisió o les neuropròtesis.
El FENS Forum posa de manifest l’enorme potencial d’aquest àmbit de recerca i ha reforçat el paper de Barcelona com un dels principals pols europeus en neurociència. La ciutat compta amb un ecosistema científic de primer nivell que connecta talent, recerca i innovació, i que afavoreix la transferència de coneixement per donar resposta als grans reptes de la salut del present i del futur.
Barcelona ja compta amb centres de recerca capdavanters i un ecosistema biomèdic consolidat. Aquest congrés pot reforçar encara més la seva posició com a capital europea de la recerca en neurociències?
Sí. Barcelona compta amb una comunitat científica molt sòlida en l’àmbit de les neurociències, amb grups de recerca de gran qualitat vinculats a universitats, hospitals i centres de recerca de referència. Tanmateix, per consolidar aquest potencial és necessari reforçar el finançament i el suport a la recerca, ja que històricament altres disciplines biomèdiques han rebut una inversió més gran i s’han pogut desenvolupar amb més força.
Tot i així, hi ha iniciatives que estan contribuint a situar la neurociència en un lloc cada vegada més destacat, com la tasca de la Fundació Pascual Maragall o l’impuls de centres com l’Hospital del Mar, l’IMIM i el Centre de Regulació Genòmica. El repte ara és cohesionar tot aquest talent i enfortir la col·laboració entre els diferents grups de recerca perquè Barcelona pugui consolidar-se com un referent internacional en aquest àmbit.
Des de la teva experiència, quin consell donaries als joves investigadors que volen desenvolupar una carrera científica en neurociències des de Barcelona i competir en un àmbit cada vegada més global?
Els diria que es tracta d’un camp apassionant i amb una gran projecció, tot i que també exigent per la complexitat del cervell i el nivell de coneixement que encara queda per desenvolupar.
És fonamental una bona especialització i una base científica sòlida, amb capacitat per al pensament crític, la formulació d’hipòtesis i el disseny experimental. També és molt valuós conèixer diferents entorns de recerca, ja que la mobilitat i l’experiència internacional ajuden a enriquir la carrera científica.
Barcelona ofereix un ecosistema biomèdic altament competitiu i internacional, que atrau talent global i afavoreix l’intercanvi de coneixement. La ciutat concentra, a més, una part significativa del finançament en neurociència a Espanya i destaca en la captació de fons europeus. Per això, Barcelona no només és un bon lloc per formar-se, sinó també un entorn que permet desenvolupar una carrera científica d’alt nivell amb projecció internacional.
En un context de creixent competència internacional pel lideratge científic, quines fortaleses diferencials té Barcelona per convertir-se en un referent europeu en la recerca sobre el cervell?
Barcelona compta amb fortaleses molt sòlides per consolidar-se com a referent europeu en la recerca del cervell, en un context de creixent competència internacional.
La ciutat concentra una part molt rellevant del finançament en neurociències a Espanya, fet que reflecteix l’alta competitivitat dels seus grups de recerca i la seva capacitat per atreure recursos en un entorn exigent. A això s’hi suma un ecosistema biomèdic de gran qualitat, amb centres d’excel·lència, universitats i hospitals que generen una base científica sòlida i altament productiva. El repte actual és continuar reforçant la cohesió del sistema i la inversió estratègica per consolidar un lideratge més integrat i visible a escala europea.
Dediques una part important de la teva activitat a divulgar la ciència, fins i tot a través d’un grup de música. Què t’aporta la música com a eina de comunicació que no trobes en els formats tradicionals de divulgació científica? Creus que permet arribar a públics diferents o generar una connexió més profunda amb conceptes complexos de la neurociència?
La música és una eina molt eficaç per a la divulgació científica perquè connecta amb les persones d’una manera emocional i activa múltiples àrees del cervell implicades en la memòria, l’emoció i l’aprenentatge. Des de la neurociència, s’ha demostrat que afavoreix la plasticitat cerebral i millora la comprensió i la retenció dels missatges.
Integrar-la en la comunicació científica permet apropar el coneixement a públics més diversos, especialment als joves, i obre noves formes de divulgació més accessibles i creatives. Per a Barcelona, això representa una oportunitat per reforçar la seva aposta per una ciència innovadora, inclusiva i connectada amb la vida cultural de la ciutat.
Si haguessis de resumir en una idea per què el FENS Forum 2026 és una oportunitat estratègica per a Barcelona i per a Europa, quina seria?
El FENS Forum 2026 és molt més que el principal congrés europeu de neurociències: és un espai clau de trobada de la comunitat científica internacional dedicada a l’estudi del cervell, així com de les institucions que estan definint les futures polítiques de salut cerebral a Europa.
Acollir aquest esdeveniment representa una oportunitat estratègica per a Barcelona, ja que no només reforça la seva posició com a capital científica europea, sinó que també contribueix a situar la salut cerebral al centre del debat científic, sanitari i social, amb capacitat d’influir en l’agenda dels pròxims anys.
En un context de transformació marcat per la intel·ligència artificial i les noves tecnologies, el gran repte serà potenciar allò que ens fa humans: la capacitat de pensar, crear i innovar. En aquest sentit, el FENS Forum 2026 representa una oportunitat per impulsar des de Barcelona aquest canvi de paradigma, consolidant la ciutat com a referent internacional en un àmbit clau per al futur d’Europa.