María Hita: “Necessitem que la capacitat científica de Catalunya també es tradueixi en indústria”
La responsable de tecnologia de Qilimanjaro explica el potencial dels ordinadors quàntics, els reptes de fabricar xips superconductors i les oportunitats de Barcelona per esdevenir un referent en tecnologies avançades.

María Hita Pérez, Head of Technology de Qilimanjaro, lidera des de Barcelona el desenvolupament d'ordinadors quàntics basats en xips superconductors. Doctora en disseny de circuits per a computació quàntica, dirigeix l'equip que transforma aquesta tecnologia en sistemes funcionals per a centres de recerca i empreses.
La computació quàntica obre noves possibilitats en àmbits com la indústria, la salut i la recerca científica, i planteja nous reptes per a la indústria dels semiconductors. En aquest camp treballa Qilimanjaro, una empresa de Barcelona fundada el 2019 com a spin-off de la Universitat de Barcelona, el Barcelona Supercomputing Center i l'IFAE, que dissenya i construeix ordinadors quàntics complets.
En aquesta entrevista, parlem amb María Hita sobre el potencial dels xips quàntics, els reptes de portar aquesta tecnologia al mercat i les oportunitats de Barcelona i Catalunya per impulsar una indústria pròpia de semiconductors i tecnologies avançades.
Per començar, com explicaríeu què fa la vostra empresa i quin problema voleu resoldre?
Qilimanjaro és una empresa de Barcelona que dissenya i construeix ordinadors quàntics complets, des del xip fins al programari que permet fer-los funcionar. Vam néixer el 2019 com a spin-off de la Universitat de Barcelona, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).
El nostre objectiu és abordar problemes molt complexos que els ordinadors convencionals tenen dificultats per resoldre, com ara la simulació de materials i molècules, l'optimització de processos o el desenvolupament de noves aplicacions d'intel·ligència artificial quàntica. Volem fer-ho amb ordinadors quàntics que es puguin utilitzar en entorns reals i integrar amb les infraestructures de supercomputació que ja tenim avui.
Sovint sentim a parlar de computació quàntica, però què és exactament i què permetria fer que avui és molt difícil amb els ordinadors convencionals?
Un ordinador convencional treballa amb bits, que poden tenir dos valors: 0 o 1. En canvi, un ordinador quàntic treballa amb qubits, que aprofiten propietats de la física quàntica com la superposició i l'entrellaçament.
Aquestes propietats ens permeten abordar d'una manera diferent problemes que impliquen una quantitat enorme de combinacions possibles. Per exemple, podem estudiar nous materials, simular determinades reaccions químiques o buscar solucions a problemes complexos d'organització i optimització de recursos.
Ara bé, això no significa que els ordinadors quàntics hagin de substituir els convencionals. La idea és que treballin conjuntament amb els supercomputadors i que cadascun s'utilitzi per a les tasques en què pot aportar més valor. El futur de la computació passa, probablement, per combinar diferents tecnologies.
Per què heu apostat per la vostra tecnologia quàntica i quins avantatges pot oferir respecte d’altres aproximacions?
Nosaltres treballem amb qubits superconductors de tipus fluxonium. És una tecnologia que permet aconseguir temps de coherència llargs i un control molt precís dels qubits, dos aspectes fonamentals per al funcionament dels ordinadors quàntics. Aquesta és una de les característiques diferencials de la nostra proposta.
A més, desenvolupem ordinadors quàntics tant analògics com digitals. La nostra aposta és multimodal: volem poder combinar diferents maneres de computar i integrar-les també amb la supercomputació clàssica. Així podem escollir l'aproximació més adequada en funció del problema que volem resoldre.
La computació quàntica analògica, per exemple, és especialment interessant per abordar problemes concrets a curt termini, com la simulació de sistemes físics, amb les màquines que tenim actualment. Alhora, continuem desenvolupant la computació quàntica digital, un paradigma més consolidat que serà clau per resoldre altres tipus de problemes. La combinació de la tecnologia fluxonium i aquesta arquitectura multimodal és una de les nostres principals apostes.
Quins són els principals obstacles perquè la computació quàntica passi dels laboratoris a aplicacions útils per a empreses i ciutadans?
Encara tenim reptes importants, tant tècnics com industrials. Des del punt de vista tècnic, un dels principals problemes és el soroll, que pot afectar la informació emmagatzemada als qubits. També hem de continuar avançant en la correcció d'errors i resoldre les dificultats associades al manteniment dels sistemes a temperatures molt properes al zero absolut.
Però la dimensió industrial és igualment important. Hem de ser capaços de fabricar xips de manera fiable i repetible, disposar d'una cadena de subministrament sòlida i comptar amb prou enginyers i professionals especialitzats per fer créixer aquesta indústria.
També és fonamental començar a provar la tecnologia en entorns reals. Necessitem que empreses i institucions treballin amb aquests ordinadors i els apliquin a problemes concrets. Només així podrem entendre millor en quins casos poden aportar valor i quins aspectes hem de continuar desenvolupant.
En quins àmbits podríem començar a veure’n els beneficis abans: la indústria, la medicina, la recerca científica o altres sectors?
Probablement, els primers beneficis els veurem en la recerca científica, especialment en la simulació de materials i d'altres sistemes físics. També hi ha oportunitats en problemes d'optimització relacionats amb sectors com la logística, l'energia o la planificació. En aquests àmbits ja es poden utilitzar mètodes inspirats en la computació quàntica.
En l'àmbit de la salut, per exemple, estem treballant amb l'Hospital del Mar en la planificació de quiròfans. En una primera fase del projecte, utilitzant mètodes clàssics, vam aconseguir encabir aproximadament un 30% més d'operacions dins de la mateixa setmana. És un bon exemple de com podem aplicar tècniques avançades d'optimització a problemes reals i dels beneficis que poden aportar. Esperem que, a mesura que els ordinadors quàntics madurin, puguem incorporar aquesta tecnologia per millorar encara més aquest tipus de solucions.
Altres aplicacions, com el desenvolupament de nous fàrmacs, probablement necessitaran una mica més de temps. És important entendre que no totes les aplicacions arribaran alhora i que hem d'identificar en quins problemes la computació quàntica pot oferir un avantatge real.
Què necessita Catalunya per convertir-se en un lloc de referència en computació quàntica i atraure talent i inversió internacional?
Catalunya ja té una base científica molt potent, amb universitats, el Barcelona Supercomputing Center, l'ICFO, l'IFAE i tot un ecosistema de recerca al voltant de les tecnologies quàntiques.
El repte ara és aconseguir que tota aquesta capacitat científica també es tradueixi en indústria. Necessitem desenvolupar capacitat de fabricació pròpia, facilitar inversions que permetin a les empreses créixer i escalar, i impulsar la compra pública perquè les administracions puguin ajudar a provar aquestes tecnologies en casos reals.
També calen programes que permetin formar i retenir talent, com els Doctorats Industrials, i facilitar que els professionals especialitzats puguin desenvolupar la seva carrera aquí. Finalment, és essencial mantenir una connexió estreta entre els centres de recerca i les empreses, perquè el coneixement que es genera a Catalunya es pugui transformar en tecnologia, productes i activitat econòmica.
Si d’aquí a deu anys mirem enrere, què hauria d’haver passat perquè poguéssim dir que Barcelona i Catalunya han aconseguit convertir la seva fortalesa científica en una indústria de semiconductors i tecnologies avançades amb impacte global?
M'agradaria que poguéssim dir que aquí dissenyem i fabriquem xips, també quàntics, que s'utilitzen arreu del món. Que les empreses sorgides de la recerca que es fa a Catalunya hagin pogut créixer aquí, consolidar-se i generar llocs de treball qualificats. I que siguem capaços tant de retenir el talent que formem com d'atreure professionals d'altres països.
Però, sobretot, m'agradaria que aquestes tecnologies s'haguessin incorporat a la nostra indústria i estiguessin generant aplicacions reals en sectors com la salut, l'energia o la logística.
Si aconseguim tot això, Barcelona serà un lloc on no només fem molt bona ciència, sinó on també som capaços de transformar aquesta ciència en tecnologia, indústria i productes amb impacte global.