Mosquito Alert: “La ciutadania no només ha d’aportar dades, sinó també ajudar a definir què volem investigar”
Alex Richter-Boix, doctor en Biologia i coordinador científic de Mosquito Alert, explica com la ciència ciutadana permet ampliar la vigilància dels mosquits, detectar espècies en llocs inesperats i generar dades útils per a la recerca i la salut pública.

Mosquito Alert és una plataforma de ciència ciutadana que permet a la ciutadania contribuir al seguiment de mosquits d’interès per a la salut pública. El projecte va néixer l’any 2014 com una petita iniciativa educativa i, un any més tard, va iniciar la seva vinculació amb l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, en un moment clau per a la seva consolidació com a projecte de recerca.
Des d’aleshores, Mosquito Alert ha anat ampliant el seu abast i avui compta amb una xarxa de participació ciutadana que permet obtenir observacions en molts punts del territori. Les dades, un cop validades per experts, contribueixen a estudiar la distribució i la dinàmica de les poblacions de mosquits i a complementar els sistemes de vigilància. Parlem amb Alex Richter-Boix, doctor en Biologia i coordinador científic de Mosquito Alert, sobre com es transforma una observació ciutadana en una dada científica i quin paper pot tenir aquesta participació en la recerca i la salut pública.
Per començar, ens pots explicar què és Mosquito Alert, quin objectiu té i com funciona?
Mosquito Alert és una plataforma de Ciència Ciutadana que funciona a través d’una aplicació mòbil, disponible per a Android i iOS. Va començar amb l’objectiu de fer un seguiment de l’expansió del mosquit tigre (Aedes albopictus), una espècie invasora detectada per primera vegada a prop de Barcelona.
Amb els anys, el projecte ha incorporat altres espècies invasores i mosquits d’interès vectorial, és a dir, espècies que poden actuar com a vectors de patògens i contribuir a la transmissió de malalties. A través de l’aplicació, la ciutadania pot enviar fotografies de mosquits i informar de les picades que ha rebut, indicant on i quan s’han produït.
Aquesta informació ens permet estudiar tant la distribució dels mosquits com la seva interacció amb les persones.
Quan i com va néixer Mosquito Alert? Quina necessitat va donar origen al projecte i com ha evolucionat des dels seus inicis fins a convertir-se en el que és avui?
El projecte va començar el 2014, a Girona, com una iniciativa petita vinculada a l’àmbit educatiu. El 2015 vam aconseguir un projecte de recerca amb suport de la Fundació “la Caixa”, que ens va permetre professionalitzar l’aplicació i consolidar un equip. És també en aquest moment quan el projecte es vincula amb l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona.
Entre el 2018 i el 2019 vam començar a participar en projectes europeus i el projecte es va anar expandint per Catalunya, Espanya i Europa. Actualment també treballem en altres contextos, com l’Àfrica, en un moment en què els mosquits tenen cada vegada més rellevància en l’àmbit de la salut pública i la vigilància vectorial.
Mosquito Alert és avui un dels exemples més coneguts de ciència ciutadana. Què aporta la participació de la ciutadania a un projecte com aquest que seria difícil d’aconseguir només amb els mètodes tradicionals de recerca?
Sobretot, cobertura. Amb els mètodes tradicionals has de col·locar trampes, anar-les a recollir, portar els mosquits al laboratori i fer-ne la identificació taxonòmica. És un procés que pot trigar uns deu dies i que no et permet tenir mostres de tot el territori.
La ciutadania, en canvi, està distribuïda pel territori i els mosquits formen part del seu entorn quotidià. Això ens permet obtenir observacions en molts llocs diferents i, sobretot, detectar fenòmens que no estem buscant.
La ciutadania funciona, en aquest sentit, com una xarxa de mostreig distribuïda, que amplia molt la capacitat de la vigilància entomològica convencional.
En el vostre cas, una persona pot enviar una fotografia d’un mosquit o d’un possible lloc de cria a través de l’aplicació. Com es transforma aquesta observació ciutadana en una dada útil per a la recerca?
Les fotografies que arriben a l’aplicació són revisades per una comunitat d’experts en entomologia, que determina si la imatge correspon a un mosquit i, quan és possible, identifica l’espècie.
En els darrers anys també hi hem incorporat intel·ligència artificial, que ens ajuda a analitzar ràpidament les espècies més fàcils d’identificar. La IA i els experts treballen en paral·lel, de manera que podem accelerar el processament de les observacions sense renunciar a la validació experta.
Un cop validades, les observacions s’incorporen a una base de dades que s’actualitza contínuament i que també està disponible per a la comunitat científica.
A partir d’aquí, podem combinar-les amb altres fonts, com les procedents de trampes entomològiques tradicionals o intel·ligents, i amb variables ambientals com la temperatura, la humitat o els usos del sòl. Això ens permet construir models per estudiar la dinàmica poblacional dels mosquits i fer projeccions sobre com poden evolucionar les seves poblacions.
Quins avantatges ofereixen les dades recollides per la ciutadania respecte als mètodes de mostreig més tradicionals? I quines limitacions tenen?
La gran fortalesa és la cobertura, però també és una de les limitacions. Les dades ciutadanes són més oportunistes: no sabem exactament quan ni on tindrem la pròxima observació.
Per estudiar la dinàmica d’una població això pot ser un problema, perquè necessites dades contínues, estandarditzades i comparables. En canvi, per detectar la presència d’una espècie, una sola observació pot ser molt útil. Per això, quan treballem amb dades ciutadanes, cal tenir en compte els biaixos de mostreig i corregir-los mitjançant models.
També hi ha espècies que són fàcils d’identificar a partir d’una fotografia i d’altres que poden resultar complicades fins i tot per als experts. La qualitat de la imatge, l’angle o l’estat de l’exemplar poden dificultar la identificació.
Per això no es tracta de substituir els mètodes tradicionals, sinó de complementar-los.
Un dels grans reptes de la ciència ciutadana és garantir que les dades siguin rigoroses. Com treballeu per validar les observacions que rebeu?
La validació és fonamental. Les imatges passen per experts en entomologia que determinen si realment hi ha un mosquit i, quan és possible, de quina espècie es tracta.
Ara aquest procés es complementa amb la intel·ligència artificial. La IA pot fer una primera identificació ràpida d’algunes espècies i els experts treballen en paral·lel per validar les imatges o resoldre els casos més complexos.
Per tant, una observació ciutadana no es converteix automàticament en una dada científica. Hi ha tot un procés de validació taxonòmica i control de qualitat al darrere per transformar-la en una dada que es pugui utilitzar en recerca.
Què heu après gràcies a la participació ciutadana que potser hauria estat més difícil de detectar amb un sistema de vigilància convencional?
Un dels aspectes més interessants és que la ciutadania ens permet detectar introduccions d’espècies invasores en llocs on ningú les estava buscant.
Quan busques una espècie invasora amb trampes, normalment les col·loques allà on esperes que arribi. No té gaire sentit posar-ne a milers de quilòmetres de distància si no t’esperes trobar-la allà. Amb la ciutadania és diferent: les persones són a tot arreu i poden fer una observació inesperada.
Hem trobat mosquits que probablement havien arribat a zones allunyades transportats en cotxes o camions. Aquesta capacitat de detectar una nova introducció abans que existeixi necessàriament un sistema de vigilància específic és especialment valuosa per fer un seguiment precoç de les espècies invasores.
Mosquito Alert no només genera coneixement científic, sinó que també pot contribuir a la vigilància i al control dels mosquits. Com poden arribar les dades recollides per la ciutadania a influir en la presa de decisions de les administracions?
Quan detectem una espècie en un lloc on no se’n coneix la presència, podem enviar una alerta als sistemes de vigilància corresponents perquè les administracions puguin fer-ne el seguiment i, si cal, actuar.
A Barcelona, a més, col·laborem amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Combinen les dades de ciència ciutadana amb les d’un sistema de trampes intel·ligents i generem models que permeten observar com evolucionen les poblacions de mosquits als diferents districtes i barris.
Els tècnics ja fan un seguiment durant tot l’any; les nostres dades són una eina més que els pot ajudar a prendre decisions. La combinació de diferents fonts —observacions ciutadanes, trampes i variables ambientals— permet obtenir una imatge més completa de la distribució i la dinàmica dels mosquits.
Què fa que una persona passi de fer una observació a participar realment en un projecte de ciència ciutadana?
En el cas de Mosquito Alert, la principal manera de participar és aportant dades. Els usuaris poden enviar observacions i, alhora, consultar el seu historial, la seva puntuació i el mapa públic amb les observacions recollides.
No sabem exactament què motiva cadascuna de les persones que participen, perquè els usuaris són anònims. En estudis que hem fet en altres contextos, però, hem vist que hi ha motivacions diferents: des de persones amb un interès més naturalista fins a persones que participen perquè els preocupa la salut pública del seu barri.
També hi ha diferents graus de participació en ciència ciutadana. En alguns projectes, la ciutadania contribueix principalment aportant dades; en d’altres, participa des del principi i ajuda a definir les preguntes i els objectius de la recerca. Aquest és un nivell de participació més profund.
Què us ha sorprès més de la resposta de la ciutadania al llarg dels anys? Hi ha alguna història o cas que recordeu especialment?
El cas del mosquit del Japó (Aedes japonicus) detectat a Astúries és un bon exemple. Un ciutadà va enviar una fotografia i un dels experts va veure que podria correspondre a una espècie que no coneixíem a Espanya.
Li vam demanar més fotografies i informació i va aconseguir fins i tot recollir exemplars i enviar-los perquè poguéssim confirmar la identificació. Després, experts del Ministeri de Salut i de Mosquito Alert es van desplaçar fins al lloc i van comprovar que l’espècie s’hi estava reproduint.
A partir d’aquella primera observació es van fer mostrejos als municipis del voltant i es va començar a seguir-ne l’expansió. El ciutadà va acabar participant també en l’article científic que es va publicar sobre la troballa.
És un exemple molt clar de com una observació ciutadana pot funcionar com un senyal d’alerta primerenca, desencadenar un mostreig entomològic i acabar generant coneixement científic.
Quin paper creieu que tindrà la ciència ciutadana en la recerca científica del futur? I què hauria de canviar o millorar perquè aquest model continuï creixent?
Crec que té futur i que la tecnologia l’ha ajudat molt. Ara pots fer una observació amb el mòbil i la informació circula molt ràpidament. Això permet crear xarxes de ciutadans molt grans i accelerar la recopilació de dades.
Però també hem de tenir clar que mantenir un projecte de ciència ciutadana no és fàcil. Necessites informàtics, comunicació, bases de dades, servidors i tota una infraestructura que s’ha de mantenir. Un projecte pot costar molt d’engegar, però també és costós mantenir-lo durant anys.
I crec que anirem cap a models en què la ciutadania tingui una participació més profunda: no només aportant dades, sinó ajudant a definir què volem investigar i quines preguntes ens preocupen.
La ciència ciutadana és un model molt ampli i encara té molt recorregut.