Ciència i Innovació

ALBA CERVERA

Alba Cervera és investigadora sènior al Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) i coordinadora del projecte Quantum Spain, que impulsa l’ecosistema de computació quàntica a Espanya. Doctora en informació quàntica centra la seva recerca en la computació quàntica i en les sinergies entre física quàntica i intel·ligència artificial.

TONI POU

Toni Pou és físic i escriptor científic, codirector del Postgrau en Comunicació Científica de la Universitat de Vic i cofundador de l’agència Eduscopi. Ha estat responsable del suplement de ciència del diari ARA i col·labora amb diversos mitjans. Ha comissariat projectes culturals i científics i és autor de diversos llibres de divulgació i d’una novel·la de temàtica científica.

HACTE. Barcelona Hub d’Art, Ciència i Tecnologia.

HacTe és una associació creada el 2022 i formada per onze entitats dels àmbits acadèmic, cultural, científic, tecnològic i industrial, dirigida per Tere Badia. Des d’HacTe, un grup de treball específic sobre quàntica, liderat per Lydia Sanmartí (ICFO) amb la participació d’institucions com la UOC, UPF, UPC, IFAE-BIST, Hangar i la New Art Foundation.

La Biennal Ciutat i Ciència es fa gran. Amb la celebració d’enguany (que tindrà lloc entre el 18 i el 23 de novembre) arriba ja a la quarta edició i es consolida com una cita cabdal a Barcelona. En quin grau diríeu que ha contribuït a apropar els conceptes científics i la recerca puntera als ciutadans i ciutadanes?

Tere Badia: Espais com la Biennal són essencials. Vivim un moment on hi ha una gran distorsió de la realitat científica i una certa vulnerabilitat col·lectiva davant la desinformació. Per això és tan important crear espais d’afirmació, difusió i coneixement obert a la societat.

Alba Cervera: L’objectiu és apropar conceptes aparentment complexos, com la física quàntica, a tothom. La Biennal és una oportunitat per donar a conèixer la recerca que es fa a la ciutat i despertar la curiositat. Quan la ciència es fa propera, la gent s’hi implica i pregunta més.

Toni Pou: En l’última edició hi van participar més de 12.000 persones. Això demostra que hi ha un interès creixent per la ciència. Però també és una responsabilitat: la recerca es fa amb recursos públics i hem d’explicar què fem. En un món dominat per la tecnologia i la ciència de frontera, necessitem ciutadans informats i amb pensament crític.

Barcelona està guanyant pes com a capital científica i cultural. Quin paper pot tenir la Biennal per reforçar aquesta imatge a escala internacional?

Alba Cervera: Barcelona és un punt d’atracció molt fort a nivell de recerca, no només en àmbits com la robòtica, sinó també en molts altres camps. Organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud, amb la participació de persones expertes d’arreu del món, demostra la capacitat de la ciutat per generar interès i atraure talent. En el cas de la recerca quàntica, Barcelona és un referent, i la Biennal és una finestra que projecta aquesta realitat al món.

Tere Badia (HacTe): El que fa únic el teixit barceloní és la confluència entre ciència i recerca artística. Hi ha molt pocs territoris on aquesta col·laboració sigui tan constant i profunda. Centres com el Barcelona Supercomputing Center o l’ICFO fa anys que treballen amb artistes, i fins i tot hi ha institucions com l’Institut de Física d’Altes Energies o el Centre de Regulació Genòmica que incorporen creadors dins dels seus projectes. És a dir, aquest teixit de com la ciència i les arts i aquests sistemes de coneixement es creuen, jo crec que aquí és únic i l’acadèmia no és només un espai per fer-ho públic i mostrar-ho.

La cita enguany focalitza en un tema principal: la mecànica quàntica. Ho fa en el marc de l’Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques, declarat per la UNESCO. Quins reptes i quines oportunitats presenta a l’hora d’explicar-la a un públic no especialitzat una disciplina aparentment complexa?

Alba Cervera: El primer repte quan parlem de quàntica és desfer el misticisme que envolta aquesta paraula. Sovint s’associa a quelcom molt complicat o inabastable, però la realitat és que la física quàntica forma part de la nostra vida quotidiana des de fa anys. Amb la Biennal volem trencar amb aquesta percepció i mostrar com el seu impacte és molt real. Les taules rodones i activitats interdisciplinàries, que abordaran la quàntica des de la geopolítica, la creació d’empreses, l’art o la narrativa, ens ajudaran a fer-la entenedora i propera sense perdre el rigor.

Toni Pou: La gran oportunitat és que la quàntica és una font inesgotable d’idees poderoses i atractives, que han traspassat les fronteres del món científic i han inspirat disciplines com l’art o el cinema. Aquesta transversalitat permet arribar al públic a través de múltiples formats i llenguatges, i facilita una seducció intel·lectual molt estimulant. Les idees quàntiques són fascinants perquè parlen de la naturalesa en el seu nivell més fonamental.

Tere Badia: Arribar a aquestes idees a través d’altres formats i disciplines, la seducció dels conceptes quàntics i fer-ho a través de formats com les obres literàries o el cinema amb la multiplicitat de punts de vista ens ajuden a captar un públic més general. Quan les idees científiques es troben amb altres llenguatges, es produeix una seducció intel·lectual que facilita l’accés i la curiositat.

A Barcelona, les empreses i diferents institucions dedicades a la supercomputació o a l’estudi de les partícules atòmiques han augmentat d’una forma exponencial els darrers anys. Som realment capdavanters o encara ens falta molt camí?

Alba Cervera: Totalment. Som un dels referents europeus i mundials. Tenim institucions com l’ICFO, que ha impulsat spin-offs com Quside o LuxQuanta, que participaran també a la Biennal i que contribueixen activament a enfortir l’ecosistema científic i tecnològic de Barcelona. El Barcelona Supercomputing Center és el centre de supercomputació més important d’Europa, i des de fa vint anys combina recerca d’alt nivell amb col·laboracions empresarials per afavorir la transferència de coneixement. A més, disposem d’un dels pocs ordinadors quàntics públics d’Europa, i spin-off com Qilimanjaro situen la ciutat entre les poques del món amb capacitat de fabricar aquest tipus de tecnologia. Tot això, juntament amb els programes formatius especialitzats i la presència de científics de primer nivell, fa de Barcelona un autèntic pol d’innovació i talent.

Tot i la seva complexitat, la quàntica desperta un gran interès per les persones que l’estudien. Com podem apropar i ajudar a fer-la mes accessible i atractiva per a la ciutadania?

Alba Cervera: Cal oferir experiències on la gent pugui veure i experimentar la ciència de prop. A la Biennal hi haurà tallers pràctics com “Explorant l’entrellaçament quàntic” o “Ordinadors quàntics: del misteri a la tecnologia”, pensats per a joves i públic general, que permeten “tocar” els conceptes i entendre millor com funciona el món quàntic. També propostes lúdiques com els escacs quàntics, que adapten les lleis de la física a un joc per familiaritzar-nos amb aquests conceptes d’una manera divertida i entenedora.

Toni Pou: Hi ha maneres de visualitzar fenomens quantics amb els ulls, i trencar amb l’enteniment humà. A través d’experiments senzills —amb làsers, espectres de llum o simulacions— es pot mostrar que la naturalesa és essencialment quàntica. També hi haurà jocs de taula inspirats en conceptes científics, una manera accessible i participativa d’aprendre. Alhora de plantejar taules rodones, hem fomentat que hi hagi visions molts diferents dintre que tingui perspectives diferents i crear espais pluridisciplinars, de forma real.

Tere Badia (HacTe): A més, la Biennal aposta per formats culturals que acosten la ciència des de la creació i l’experiència: monòlegs científics com els de Big Van Ciència, pòdcasts, concerts com el de l’artista Reyko Yamada o cicles de cinema com “Multiversos de cel·luloide”, amb directores com Carla Simón o Neus Ballús. A través d’aquestes mirades diverses, la ciència es fa present a la vida quotidiana i es connecta amb la cultura d’una manera natural i oberta.

La Biennal no només vol apropar la ciència consolidada, sinó també obrir finestres a la Recerca de Frontera. Què significa exactament aquest concepte i com es transmetrà al públic?

Alba Cervera: Fer ciència és, per definició, explorar els límits del coneixement. La recerca de frontera és l’espai on es generen noves preguntes i noves eines per entendre el món. En el cas de la física quàntica, tot i tenir més de cent anys, continua sent una disciplina viva i plena d’incògnites. Encara hi ha molts aspectes de l’univers quàntic que no entenem del tot, i aquesta curiositat és el que impulsa la recerca. La Biennal vol transmetre justament aquesta passió per l’exploració i la descoberta. Al final la feina del científic és anar una mica més enllà i això és la recerca de frontera, explorar els límits a través de la interdisciplinarietat, i fer ciència novedosa a través de la col·laboració entre agents de coneixement diversos.

Tere Badia (HacTe): Des de la interdisciplinarietat, la recerca de frontera és un espai dúctil i obert on conflueixen mirades diverses. És un territori de preguntes i incerteses, però també d’un gran desig de saber. Precisament en aquests punts de trobada és on es generen els avenços més innovadors i on la ciència connecta amb altres formes de coneixement.

Toni Pou: La recerca de frontera és com un cercle de llum sobre un escenari: allò que sabem és la zona il·luminada, i el que desconeixem queda en la foscor. Cada vegada que augmenta el nostre coneixement, el cercle s’eixampla —i amb ell, també la seva frontera. Com més sabem, més preguntes noves apareixen. Aquest espai de límit és on neixen les idees més fascinants i on es troben disciplines molt diferents per mirar el món des de perspectives noves.

Com es treballa perquè la Biennal doni visibilitat a la diversitat de perfils científics (gènere, edats, procedències) i no només a grans noms consagrats?

Alba Cervera: La millor recerca és la que es fa des de la col·laboració i la interdisciplinarietat. A la Biennal hem volgut reflectir aquesta realitat incorporant perfils molt diferents: dones, joves investigadors i professionals de diverses procedències. La diversitat ha estat una de les nostres prioritats, com es veu en propostes com la taula rodona “Trencant barreres: dones, ciència i bretxa de gènere”, o en la presència de científiques com Caterina Biscari, Karina Gibert, Anna Sanpera o Mercedes Martín-Benito.

Toni Pou: A més dels grans noms com Ignacio Cirac o Carlo Rovelli, hi participen persones provinents d’altres disciplines, com el guionista Julio Rojas, el filòsof Phillip Ball o la directora Carla Simón, que aporten noves mirades sobre la relació entre ciència i cultura. Aquesta combinació de perfils és la que dona sentit a la Biennal.

Tere Badia (HacTe): Hem buscat també trencar els límits geogràfics i culturals, incorporant veus de contextos més enllà d’Europa i dels Estats Units, amb perspectives tecnopolítiques i de gènere. Hi ha, per exemple, artistes com Mònica Bello i Nicole L’Huillier, que treballen des de la performance, o Marta Pujals, amb la seva recerca sobre infraestructures quàntiques. També hem volgut donar visibilitat a la pluralitat d’edats i trajectòries, per mostrar una ciència diversa, viva i en transformació.

La Biennal planteja la quàntica no només com a coneixement, sinó com a eina de transformació social. Quin paper hi juga per afrontar reptes globals com la crisi climàtica, la salut o les desigualtats?

Alba Cervera: Les tecnologies quàntiques poden tenir un impacte directe en molts dels reptes globals actuals. A la Biennal abordem aquestes qüestions en taules com “Geopolítica en la segona revolució quàntica”, que reflexiona sobre les implicacions socials i polítiques del desenvolupament tecnològic. També sobre com la recerca pot esdevenir una eina de creació i transformació, afavorint la transferència de coneixement i la generació d’empreses que contribueixin a un futur més sostenible.

Toni Pou: Un dels pilars de la Biennal està dedicat precisament a les idees que han transformat el món. La quàntica n’és un exemple clar: ha canviat la manera com produïm, ens comuniquem i entenem la realitat. Però aquests avenços també generen noves dinàmiques econòmiques i geopolítiques. Els recursos, el coneixement i la innovació es concentren sovint en determinades regions o grans corporacions, i això ens obliga a repensar el paper de la ciència en un nou ordre global.

Tere Badia (HacTe): La quàntica i la supercomputació plantegen preguntes crucials sobre el tractament de dades, la ciberseguretat, l’energia i les desigualtats digitals. Qui controlarà aquestes tecnologies? Com s’utilitzaran? I quins límits ètics caldrà establir? La Biennal vol obrir aquests debats des d’una mirada crítica i plural, perquè la ciència també és una eina per imaginar un futur més just.

Què més en destacaríeu, o què més afegiríeu, per tal que la gent no es perdi aquesta 4a Biennal Ciutat i Ciència?

Toni Pou: La quàntica és fascinant per si mateixa, però a més hem dissenyat un programa molt divers i ric en formats. Hem creat un multiformat amb activitats per a tots els públics i interessos: conferències, tallers, espectacles, cinema, jocs o instal·lacions artístiques. Convido tothom a mirar el programa, perquè segur que hi trobarà el seu espai.

Alba Cervera: Recomanaria venir amb curiositat i deixar els prejudicis a la porta. La física quàntica i la ciència són molt més accessibles del que sovint pensem. Sempre hi ha una manera d’explicar-les perquè tothom les pugui entendre i gaudir des de diferents perspectives. L’important és venir amb la ment oberta i ganes d’escoltar.

Tere Badia (HacTe): La Biennal és, sobretot, un espai de diàleg i reflexió col·lectiva. Portem les preguntes fora dels laboratoris i de les universitats per compartir-les amb la ciutadania. És una invitació a pensar junts sobre l’impacte que tenen aquests conceptes en la societat i en el nostre futur.