“Animals invisibles: mite, vida i desextinció” al Museu de Ciències Naturals
L’exposició crida a conservar memòria i biodiversitat i es podrà veure a partir del 17 de maig i al llarg d’un any
Un calamar gegant de 20 metres de llarg, confeccionat amb materials biodegradables, ofereix la benvinguda als visitants d’aquesta nova exposició que estarà oberta un any al públic a la seu del Museu de Ciències Naturals. Aquest immens cefalòpode, del gènere Architeuthis del qual se’n coneix ben poc, s’ha convertit en un emblema d’un misteri que és real i esdevé la porta d’entrada a aquesta mostra que comprèn peces biològiques i també d’art.
“Animals invisibles: mite, vida i desextinció” , que es podrà veure a partir del 17 de maig, fusiona doncs col·leccions pròpies de les ciències naturals amb altres obres aportades per un gran ventall d’artistes de diverses disciplines com pintura, escultura, fotografia, còmic, tatuatges, música, cinema o literatura. Entre ells destaquen l’actor Viggo Mortensen (que ha posat veu també al vídeo que inaugura la mostra), la muralista Lily Brick, els artistes conceptuals José Luis Viñas i Antoni Muntadas, el músic Rafel Plana, els fotògrafs Joan Fontcuberta i Txema Salvans, la tatuadora Paola Garmo o el cienasta Víctor Matellano.
Un projecte de 10 anys
“Animals invisibles” és un projecte que l’escriptor i viatger Gabi Martínez i el naturalista i explorador del Museu Jordi Serrallonga (els comissaris d’aquesta exposició) van iniciar el 2011 després de documentar en les seves expedicions moltes històries sobre mites, o animals extints o vius. El programa s’havia plasmat fins ara en un lloc web, en diversos documentals i conferències, i en un llibre. Aquesta mostra suposa un pas més enllà per fer presents o retornar dins la memòria col·lectiva, espècies més amagadisses o que es troben en perill, altres que ja s’han extingit, i també mites que són part del patrimoni cultural de certs indrets d’aquest planeta.
La intenció és difondre tot el que s’ha anat recopilant en molts viatges, i incloure un punt d’activisme i de consciència en un moment en què els informes sobre biodiversitat (amb documents com l’Informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya, o el Living Planet Index) constaten una severa davallada en el volum de les diverses poblacions.
Vida extinta o amagada:
L’Exposició s’estructura en quatre àmbits diferents: Mite, Vida, Extinció i Desextinció.
El primer fa referència a aquells éssers creats per l’imaginari, com el ieti (el primat de l’Himàlaia), el Chupacabras dels Andes i Puerto Rico o el Ts’ikayo, un ésser mig humà, mig elefant, creat per l’ètnia dels Hadzabe de Tanzània.
El segon recull espècies menys vistoses, bé perquè estan en perill o perquè són cares de veure, com el Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) un dels amfibis més amenaçats d’Europa, o el Gall Fer (Tetrao urogallus) que es reclou a pocs indrets del Pirineu.
El tercer parla dels éssers ja extingits que a través del registre fòssil s’ha sabut que van ser reals com va ser el Dodo (Raphus cucullatus), una au no voladora de Maurici (extingida a finals del Segle XVII) o el més gran dels peixos cartilaginosos, l’enorme megalodó (Carcharocles megalodon), de 16 metres de llarg.
Per últim es parla també de projectes que proposen, a través de l’ADN recuperat, tornar a criar i reintroduir a espècies desaparegudes, com el Tigre de Tasmània (Thylacnus cynocephalus), al quan ningú ja no ha vist més des de mitjans del Segle XX, o la papallona dels Xerces Blava (Glaucopsyche xerces) de la costa americana.
Materials biodegradables
L’altra gran particularitat d’aquesta mostra, que compta també amb conferències programades i activitats educatives, és l’atenció que reserva a la sostenibilitat. Per confegir noves peces o el que és la cartelleria s’han reciclat estructures i també elements de fusta d’exposicions anteriors. Quan acabi, els compostos biodegradables, podran ser reutilitzats i contribuir d’aquesta forma a evitar tots els residus prescindibles.