Ciència i Universitats

Doctora en arquitectura i urbanisme, és investigadora postodoctoral a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). També és investigadora principal del projecte HABITAS, que el 2020, en plena pandèmia de covid-19, va rebre un dels Premis de recerca científica a reptes urbans a la ciutat de Barcelona 2020 que va atorgar Ajuntament de Barcelona. Arran d’aquest projecte, Carlota Sáenz de Tejada i el seu equip han estudiat l’efecte de la qualitat de l’aire de casa nostra sobre la salut i han desenvolupat una guia pràctica per ventilar l’habitatge de manera efectiva i reduir l’exposició als contaminants. Amb ella xerrem d’aquest tipus de contaminació no gaire coneguda, de la seva relació amb l’entorn i la salut, i sobre què podem fer per mitigar-ne l’impacte.

Hi ha contaminació dins de les nostres llars?

Sí, és clar. Estudis indiquen que l’aire interior del nostre habitatge pot estar fins a cinc vegades més contaminat que l’aire exterior. No obstant això, no en som generalment conscients i, mentre que cada cop mesurem i coneixem més sobre la qualitat de l’aire exterior, els ambients interiors (i en particular els de l’habitatge) continuen sent molt desconeguts. Però estem parlant d’una qüestió de salut de gran envergadura: l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que l’aire interior contaminat va causar 3,2 milions de morts al món el 2020, davant dels 3,5 milions atribuïts a la contaminació exterior.

Quins factors influeixen a la qualitat de l’aire d’un habitatge?

Cada habitatge és un món. Podem trobar enormes variacions entre pisos fins i tot dins d’un mateix bloc, ja que en la qualitat de l’aire interior influeixen no només el tipus de construcció i on es troba ubicat l’habitatge, sinó que també són molt determinants altres factors com el nombre de convivents (i si hi ha mascotes), el mobiliari que escollim, el tipus de cuina, o els nostres hàbits quant a ventilació, neteja, consum de tabac, crema d’espelmes o encens…

Quins són els contaminants més habituals en un pis?

Els contaminants més habituals a l’habitatge han anat evolucionant amb el temps, a mesura que han anat canviant els nostres sistemes constructius i els nostres hàbits com a societat. Sabem més, per exemple, dels perills que comporta l’ús de l’amiant (ara ja prohibit i retirant-se dels edificis que encara el tenen en alguns dels elements constructius), ja que respirar les seves fibres pot causar diversos tipus de càncer. També hi ha més conscienciació sobre el perill que comporta l’acumulació de gas radó a interiors (especialment en soterranis i banys mal ventilats) i els seus efectes cancerígens.

A més, afortunadament, a Europa anem deixant enrere l’ús generalitzat de combustibles com ara carbó, fusta o biomassa per cuinar o escalfar l’habitatge, ja que desprenen partícules en suspensió (PM) amb importants efectes sobre la salut respiratòria, cardiovascular o reproductiva. No obstant això, segueix donant-se en alguns casos, especialment quan hi ha condicions de pobresa energètica. I encara tenim fonts interiors de PM que poden perjudicar la nostra salut, com algunes cuines o estufes de gas (especialment quan es fregeixen o rosteixen aliments), les xemeneies de llenya, el fum del tabac, espelmes o encens; o l’acumulació de pols domèstica, pèl i caspa de mascotes. De fet, s’estima que prop del 80% de la càrrega per malaltia (càrrega de malaltia) d’exposicions a l’aire interior contaminat a la Unió Europea el causa l’exposició a PM_2,5.

Com afecta l’aïllament dels habitatges?

Amb els anys, les humitats i la proliferació de floridura (associada a problemes respiratoris i d’asma) es van reduint en general gràcies a l’aïllament tèrmic, que redueix molt el risc que es formin condensacions. I és que la tendència constructiva de les darreres dècades ha anat en la direcció d’aïllar millor els habitatges, evitant així pèrdues d’energia i augmentant-ne l’estanquitat. Això pot comportar múltiples beneficis per a la salut —tant física com mental i social—, però alhora s’està trobant que la reducció de les pautes de ventilació que sovint acompanyen aquestes mesures de més aïllament poden tenir un impacte negatiu sobre la qualitat de l’aire interior: l’aire ja no es renova tant com abans. Això es veu agreujat per l’aparició de multitud de materials i revestiments sintètics als nostres habitatges, que desprenen partícules i compostos orgànics volàtils (COVs) que han demostrat, fins i tot, ser cancerígens en alguns casos. Per això, es fa més necessari que mai incidir en la importància de ventilar adequadament l’habitatge per renovar l’aire interior i evitar que es concentrin contaminants perjudicials per a la nostra salut.

I l’ambient exterior?

Tenim fonts de contaminació exteriors que poden introduir-se al nostre habitatge a través d’esquerdes o cavitats, o bé a través de finestres obertes. És el cas, per exemple, del diòxid de nitrogen (NO₂), diòxid de sofre (SO₂), ozó (O₃) o partícules en suspensió (PM). A més, les temperatures més càlides a causa del canvi climàtic poden afavorir que els ocupants obrin les seves finestres més sovint, coincidint possiblement amb períodes d’alts nivells d’ozó a l’ambient, cosa que resulta en un augment d’exposició a l’interior de l’habitatge.

Així i tot, en un entorn urbà com Barcelona, ​​continua sent recomanable ventilar casa nostra?

Sens dubte. Com deia, l’aire interior a casa nostra pot estar molt més contaminat que l’aire exterior. Tenim fonts de contaminació interiors que, si no es dispersen a través de la ventilació, poden arribar a nivells d’acumulació molt alts i perjudicials per a la salut. Però, per descomptat, també caldrà valorar quin tipus d’aire estem introduint a casa nostra quan obrim les finestres. I és comprensible que aquelles persones que viuen a zones de la ciutat amb alts nivells de contaminació exterior es preguntin si no serà millor deixar les finestres tancades. Per això, en la mesura del possible, serà convenient evitar ventilar durant les hores punta de trànsit, per exemple. I en casos molt severs de zones amb nivells molt alts de contaminació exteriors, també es podria valorar l’ús de filtres i purificadors d’aire.

Quins altres factors ambientals dins dels pisos poden afectar la salut de les persones?

En són múltiples. Per exemple, la temperatura i la humitat, per assolir el que coneixem com a condicions de “confort higrotèrmic”. També és fonamental l’aportació de llum natural (llum del sol) a l’habitatge i no exposar-nos a nivells de soroll que siguin perjudicials per a la nostra salut (especialment durant les hores de son). L’exposició a camps electromagnètics també és un tema en estudi, els efectes del qual, a llarg termini, encara es desconeixen en bona part. S’hi uneixen aspectes espacials i funcionals que també han demostrat ser fonamentals per a la salut, com són l’accessibilitat, o un espai i nombre d’estades suficients en relació amb el nombre de convivents.

Què s’entén per “habitatge saludable”?

No hi ha una definició oficial per al concepte d’habitatge saludable, però fruit del nostre treball sobre habitatge i salut, l’entenem com aquella les característiques i condicions del qual protegeixin la nostra salut física, mental i social, i afavoreixin un estil de vida còmode i actiu. Això implica garantir unes condicions ambientals interiors favorables pel que fa a la temperatura, la humitat, la llum natural, la qualitat de l’aire, la qualitat de l’aigua, el soroll o els camps electromagnètics. Però també vol dir garantir el seu ús per part de persones amb limitacions funcionals i/o cognitives, ser accessibles, espaioses…

Cal destacar aquí que el concepte d’habitatge va més enllà de les condicions interiors. De fet, l’OMS suma a la dimensió de l’habitatge físic altres dimensions com ara l’entorn immediat i la comunitat. Per tant, parlar d’un habitatge saludable implica viure en un entorn segur, connectat, a prop de recursos i serveis bàsics, oportunitats de mobilitat, formació i treball, on poder establir connexions socials i participar activament a la comunitat. També implica poder accedir a l’habitatge de manera igualitària i no discriminatòria, i sense que les despeses associades suposin una renúncia a altres necessitats bàsiques com l’educació, la sanitat o una alimentació saludable.

Són saludables els habitatges de Barcelona?

És difícil generalitzar, ja que hi ha una gran varietat de tipologies i teixits urbans. L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona ha fet alguns estudis sobre això. Per exemple, aquells habitatges construïts entre 1940-1960 acusen problemes de manca de llum natural i ventilació. També, lògicament, aquells edificis més antics presenten problemes d’accessibilitat importants, amb l’important impacte sobre la salut física, mental i social que això té sobre la gent gran i/o amb mobilitat reduïda.

També tenim, en general a Espanya, poc accés a espais oberts als nostres habitatges. Això és una cosa que hem patit moltes persones durant el confinament. Hauríem de pensar com treure més partit a espais comuns dels blocs d’habitatge, incloses les cobertes comunitàries quan sigui possible.

Com hem de ventilar les llars?

A la guia Ventila per la teva salut s’aporten alguns criteris i recomanacions sobre com ventilar millor el nostre habitatge, amb recomanacions quant a la freqüència i la durada de la ventilació adaptades al context de Barcelona, ​​i en funció d’una varietat de tipologies d’habitatge. Com expliquem en aquesta guia, no tots els habitatges requereixen les mateixes pautes de ventilació, ni tots tenen les mateixes facilitats per ventilar de manera efectiva. Les pautes de ventilació també dependran de l’època de l’any en què ens trobem, ja que hem de valorar la pèrdua de calor que la ventilació pot suposar en els mesos més freds, així com la importància de crear corrents d’aire per a més confort en els mesos més càlids. Però en línies generals, convé fer una ventilació creuada (sempre que això sigui possible), durant diversos minuts (segons el cas) i diverses vegades al dia, especialment quan hi ha més persones a casa.

També hem creat un breu qüestionari web de deu preguntes sobre els habitatges de les persones, que poden ajudar a obtenir unes recomanacions més específiques a les característiques i condicions de l’habitatge concret.

I com podem saber els nivells de contaminació del nostre habitatge?

Existeixen al mercat multitud de sensors que ens poden ajudar a identificar en quins moments és més convenient ventilar per estar l’ambient interior més carregat. Aquests sensors solen basar-se en els nivells de CO₂ que s’acumulen a l’interior de l’habitatge, i també poden representar l’acumulació d’altres contaminants com PM. Tot i que ofereixen una informació limitada respecte a la qualitat de l’aire interior, sí que poden ser un recurs que ens ajudi en els nostres hàbits diaris de ventilació.

Com a societat, què hem de fer per garantir la salut de les persones dins les seves llars?

Segons l’OMS, nou de cada deu persones al món respiren un aire insalubre. En passar la major part del nostre temps (i cada cop més) en espais interiors, la qualitat de l’aire interior esdevé creixentment significativa i potencialment perillosa per a la nostra salut. Hem de continuar treballant per la millora de la qualitat ambiental a l’habitatge com un objectiu de salut pública i equitat; des de la recerca, les polítiques públiques, i augmentant la informació i conscienciació de la ciutadania sobre això.

El projecte HABITAS va sorgir en el marc de la pandèmia de covid-19. Quin era el seu objectiu?

El projecte HABITAS incidia en l’estudi dels vincles entre habitatge i salut, des de l’òptica de la qualitat de l’aire interior. La pandèmia de covid-19 va fer palesa la importància de renovar l’aire en interiors per reduir el risc de contagi (en aquest cas, molt centrat en el contagi del virus). Però, com hem dit abans, aquesta importància de renovar l’aire també té a veure amb reduir els nivells d’altres contaminants perjudicials per a la salut. A més, els confinaments a l’habitatge que vam viure l’any 2020 també van treure a la llum les importants deficiències al nostre parc residencial.

Era el moment d’explorar aquestes relacions habitatge-salut-qualitat de l’aire interior, i ens vam proposar de fer-ho mitjançant una investigació de metodologia mixta, combinant el monitoratge de la qualitat de l’aire interior (CAI) en una mostra de 30 habitatges de la ciutat de Barcelona durant un any, amb entrevistes als habitants sobre les seves percepcions i hàbits de ventilació. També ens vam proposar crear la guia bàsica de ventilació, Ventila per la teva salut, a la qual sumem després una eina web, tot això d’accés obert i disponible.

Què heu pogut descobrir?

Mitjançant el monitoratge, vam recollir 15 milions de dades sobre diferents indicadors de CAI que encara estem analitzant. Però quant als resultats més destacables trobats fins ara, hem vist diverses coses. Per començar, la CAI empitjora notablement a l’hivern (vs. estiu i entretemps). Això passa perquè les persones tendeixen a ventilar menys a l’hivern, per preservar la calor. Després, la CAI és en general pitjor durant la tarda/nit, en línia amb els hàbits de ventilació reportats. És a dir, la major part dels participants reportaven ventilar només als matins, després de llevar-se. I això s’ha demostrat que és insuficient per garantir una bona CAI. D’altra banda, amb hàbits de ventilació similars, la CAI és més efectiva en pisos alts (per sobre de la 3a altura), on s’aconsegueixen mantenir nivells bons o molt bons durant tot l’any. Això és una cosa que ja intuíem:per als pisos baixos i primers, és més complicat ventilar de forma efectiva.

Què més?

Aquells habitatges que no poden crear corrents d’aire o que tenen dificultats per fer-ho, experimenten temperatures mitjanes diàries més altes a l’estiu (> 27 ºC). Això les fa especialment vulnerables durant episodis de calor extrema, que cada cop són més freqüents i intensos com a resultat del canvi climàtic. Tot i que Barcelona té hiverns suaus, el 40% dels habitatges estudiats experimenten manca de confort per fred. Això ens diu que, a més de considerar el risc de la calor, convé continuar posant esforços a protegir els habitatges del fred. I finalment, en aquells habitatges amb persones fumadores, els nivells de PM2.5 superen el llindar de l’OMS (fins i tot quan reporten no fumar a l’estança monitorada).

Què ha suposat per al projecte l’ajut obtingut gràcies als Premis de recerca científica a reptes urbans a la ciutat de Barcelona 2020?

El projecte no hauria estat possible sense aquesta ajuda. Ha estat una oportunitat per explorar el tema de la salut a l’àmbit de l’habitatge, que molt poques vegades és possible, ja que implica un gran esforç de recollida de dades i col·laboració amb participants voluntaris. També ha suposat, per a mi personalment, un aprenentatge enorme sobre què implica liderar i gestionar un projecte d’aquestes característiques; és una oportunitat que poques vegades tenim els joves investigadors abans de fer els 40 anys.