El Museu de Ciències Naturals col·labora en un estudi pioner sobre el llenguatge de les cotorres argentines
La investigació, realitzada a Barcelona i liderada pel Max Plank Institute of Animal Behavior (MPI-AB), conclou que els rols i les interaccions socials determinen la varietat de sons d’un individu.
337 cotorres argentines (Myiopsitta monachus) i 5.599 vocalitzacions. Són els individus i els sons analitzats en un estudi dut a terme pel Max Plank Institute of Animal Behavior (MPI-AB) i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Durant dos anys científics d’ambdós centres de referència han realitzat aquest treball molt minuciós per detallar les característiques del llenguatge d’aquesta espècie, originària de Sud-amèrica i invasora a moltes ciutats del món, inclosa també Barcelona. L’article que ha derivat d’aquesta feina s’ha publicat a la revista Open Science de la Royal Society de Londres.
Investigació pionera a Barcelona
La investigació és pionera perquè per primera vegada entra amb molt més detall en el llenguatge a nivell dels individus, i relaciona els diversos sons amb les interaccions socials.
Els científics van centrar-se, per a l’anàlisi, en dos aspectes principals: la diversitat de repertori (el nombre de sons diferents que pot emetre un ocell) i el tipus de crides de contacte (la diferència entre cada vocalització). Van mapar, així també, les diferents xarxes socials d’aquestes aus i van comptar la freqüència i la solidesa en les seves relacions.
Tot plegat ha estat possible i més senzill gràcies al fet que el Museu de Ciències Naturals ja fa ara més de vint anys que té marcats a individus de cotorres per tal d’identificar-los i de fer-ne un seguiment.
Varietat de sons més alta en individus més socials
La conclusió principal d’aquest estudi és que quan les aus són més sociables, més diferents són els seus sons. O dit d’una altra manera, les cotorres que viuen en grups més grans tenen un repertori més variat. Les femelles, d’altra banda, produeixen un nombre més elevat de sons que els mascles, un fet poc habitual entre les aus.
Igualment s’ha observat que els individus més influents dins de l’estructura social, aquells que interactuen més, exhibeixen repertoris vocals molt més diversos. I que els que són més amics i van junts de forma habitual presenten sons molt menys semblants, com si intentessin diferenciar-se acústicament dins del seu grup.
Tot plegat un resultat que ofereix més pistes sobre com ha evolucionat la comunicació complexa, que està estretament lligada evidentment també amb el llenguatge humà. El proper pas, més imminent i ambiciós, dins d’aquesta investigació seria entendre molt millor el significat de cada so. Tanmateix és una tasca complicada per la varietat de vocalitzacions que faria falta analitzar, i perquè aquestes es produeixen molt sovint dins de grans grups amb un alt nombre d’individus parlant tots al mateix temps.
