Ciència i Universitats

Tothom coneix Floquet de Neu, el goril·la albí que va posar Barcelona al mapa del turisme mundial, però no tothom coneix qui l’hi va portar, el pioner internacional de la primatologia Jordi Sabater Pi. Si ell sempre havia considerat Floquet de Neu com una anècdota, com devia ser la seva vida? Espòiler: una vida de pel·lícula.

A partir de les cartes escrites i rebudes durant gairebé trenta anys des del que aleshores era Guinea Espanyola, el llibre desvela per primera vegada amb tot luxe de detalls una trajectòria vital fascinant. Amb 17 anys, un cop finalitzada la Guerra Civil en la qual va lluitar com a voluntari al bàndol republicà, va decidir marxar a Guinea Equatorial per poder ajudar econòmicament la família. Durant els primers anys va compaginar la feina en una plantació amb una investigació etnològica sobre el poble fang. “Havien menjat altres homes, sí. I no com a part d’un ritual, sinó com a part del procés alimentari quotidià. Com aquell qui menja una mica de iuca o una costella de cabra. Per més que alguns antropòlegs no ho acceptessin, els fangs havien estat caníbals”, diu Sabater Pi en una de les cartes.

L’esperit maligne de la selva

A petició del conservador d’ocells del Museu Americà d’Història Natural de Nova York, James P. Chapin, va començar a estudiar el nvebek, un ocell capaç de digerir la cera. I és el mateix Chapin qui el va engrescar a estudiar els goril·les o l’“esperit maligne de la selva”. El 1961, després de molts entrebancs, va establir-se al Centre d’Adaptació i Experimentació Zoològica d’Ikunde. Així, Barcelona va passar a ser l’única ciutat del món, juntament amb Nova York, amb un centre de recerca fora del seu país.

Més endavant els Instituts Nacionals de Salut (en anglès, NIH), l’agència de recerca mèdica dels Estats Units, van donar suport al projecte de recerca que liderava Sabater Pi amb l’objectiu que l’estudi dels simis pogués donar resposta a l’origen d’algunes malalties que afectaven els humans. 

L’octubre de 1966, arran d’una matança de goril·les en una finca, un dels seus propietaris, que havia sentit els plors d’un petit goril·la, li va entregar el nadó albí. El van batejar com a Nfumu, més conegut per tots els barcelonins com a Floquet de Neu. El primatòleg va rebre una oferta d’un milió d’euros per ell, més tard un xec en blanc, des de l’organització de l’Exposició Universal de Montreal. Sabater Pi ho va rebutjar, malgrat les penúries econòmiques. Per ell només tenia sentit que estigués al Zoo de Barcelona. L’1 de novembre de 1966, Nfumu va arribar a la ciutat.

Presentació

Amb motiu de la publicació, el dimarts 31 de gener a les 18.00 hores, tindrà lloc la presentació del llibre al restaurant La Dama del Zoo (entrada pel parc de la Ciutadella). A l’acte, presidit per Laia Bonet Rull, regidora de l’Àrea d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana, tercera tinenta d’alcaldia, hi intervindran Toni Pou, físic, escriptor i autor del llibre, acompanyat per Jordi Amat, escriptor i comissari de la col·lecció “Gent de Barcelona”.

Coincidint amb la presentació del llibre, el mateix dia s’inaugura l’exposició itinerant “Maa-Yiem, l’extraordinària història de Jordi Sabater Pi”, comissariada per Alfons Par, que aprofundeix en la figura de Sabater Pi, estretament vinculat al Zoo de Barcelona, i en la seva recerca científica pionera a l’Àfrica. L’exposició ens porta per un interessant recorregut a través dels moments i fets més destacats de la seva vida. Estarà ubicada a l’Aula del 120è aniversari del Zoo, a l’interior de l’Aviari, fins al 12 de setembre, en horari d’obertura al públic del parc. A continuació, es mourà per diferents equipaments municipals.