Lliurat el IV Premi Europeu de Ciència Hipàtia a Nuria Oliver
L’experta internacional en Intel·ligència artificial (IA) Nuria Oliver, directora científica i cofundadora de la Fundació Ellis Alacant, ha rebut avui el IV Premi Europeu Barcelona Ciència Hipàtia, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europea (AE-BKH). En un acte institucional al Saló de Cent, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha estat l’encarregat de lliurar el guardó, dotat amb 30.000€, amb el que es reconeix la seva recerca d’excel·lència en el desenvolupament de nous mètodes i sistemes d’IA per impulsar un impacte social positiu, una trajectòria d’excepcional impacte internacional que s’ha traduït en més de 40 patents registrades.
L’alcalde ha subratllat que Barcelona reconeix el talent de la doctora Nuria Oliver, una dona que “va trencar el sostre de vidre” i representa ella mateixa els mateixos valors de la ciutat: “humanisme tecnològic, ciència i feminisme”. L’alcalde li ha volgut agrair públicament que hagi denunciat els riscos i els problemes en el benestar i en salut mental que les xarxes socials poden tenir en els menors d’edat. Així mateix, Collboni ha recordat “l’amor per la ciència” de Barcelona, que es reivindica com la Capital Global de la Tecnologia i Capital Europea de la Ciència i la Innovació, amb “una aposta sòlida per fomentar la innovació i posar el coneixement al servei de la societat”. “La Visió de Barcelona per al 2035 -ha dit- és una visió dels valors humanístics, d’igualtat en totes les disciplines, que fomenta el talent femení en la ciència i la innovació”.
En l’acte, la premiada, Nuria Oliver, ha pronunciat una conferència sobre la seva trajectòria i fites que han estat motiu del seu reconeixement i que ha portat per títol Towards a Socially Sustainable Artificial Intelligence. Oliver ha estructurat la seva ponència en dues parts. La primera s’ha centrat a repassar la seva trajectòria acadèmica i professional que s’ha orientat cap al desenvolupament de la tecnologia per al bé comú, i la segona, a donar una visió de l’estat i l’impacte actual de la IA. En aquesta part ha destacat que estem vivint una quarta revolució industrial on els mons físic, digital i biològic convergeixen, en el nucli de la qual es troba la IA. Alhora, segons Oliver, la IA és clau per enfrontar grans reptes d’avui com l’envelliment de la població, la pobresa, l’energia, el canvi climàtic o les pandèmies. La conferència es pot visualitzar en l’enllaç de l’streaming de l’acte.
En la cerimònia de lliurament, també hi han participat la presidenta de l’Academia Europaea, Marja Makarow, el director acadèmic de l’AE-BKH, Jaume Bertranpetit, i el quart tinent d’alcaldia d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, Jordi Valls.
Trajectòria de Nuria Oliver
Enginyera de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i doctora en Arts i Ciències dels Mitjans de Comunicació pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), Oliver ha centrat la seva recerca en la modelització del comportament humà individual i agregat mitjançant tècniques d’aprenentatge automàtic i la creació de sistemes intel·ligents i interactius, tot abastant diverses àrees d’impacte social, inclosa la salut i el benestar, la inclusió financera i els desastres naturals.
La guardonada, entre altres càrrecs dins del sector de les telecomunicacions, ha estat directora científica de Telefónica R&D; directora científica i de Ciència de dades de Vodafone Group (Regne Unit), i cofundadora i vicepresidenta de ELLIS, The European Laboratory for Learning and Intelligent Systems (Alemanya). És una apassionada de la divulgació científica i tecnològica, amb centenars d’aparicions mediàtiques, estant activament compromesa amb l’atracció de talent jove –i especialment de dones– cap a l’enginyeria i la informàtica. Durant la pandèmia de la Covid-19, va ser comissionada de la Presidència de la Generalitat Valenciana per a l’Estratègia Valenciana en IA, i especialment per a la coordinació de la ciència de dades per a lluitar contra la Covid-19.
El Premi Hipàtia
El Premi Hipàtia es posà en marxa el 2018 com a una de les accions del primer Pla Barcelona Ciència. El seu objectiu és visibilitzar la recerca d’excel·lència que es fa a Europa i donar un impuls a la ciutat de Barcelona com a capital europea de la ciència i el coneixement.
Aquesta convocatòria, corresponent a l’any 2023, ha premiat una investigadora del camp de la Ciència i la Tecnologia, iniciant un nou cicle triennal que tindrà continuïtat els pròxims 2 anys, guardonant successivament una persona provinent del camp de les Ciències de la Vida i de la Salut (2024) i del camp de les Humanitats i Ciències Socials (2025). En la primera edició (2018; Ciència i Tecnologia), el premi Hipàtia s’atorgà al matemàtic László Lovász; en la segona (2019-2020; Ciències de la Vida i de la Salut), a la viròloga Ilaria Capua; i en la tercera edició (2021; Humanitats i Ciències Socials), el guardó el va rebre la filòsofa de la ciència Nancy Cartwright.
Academia Europaea-Barcelona Knowledge Hub
L’Acadèmia Europaea és una associació internacional no governamental amb més de 5000 membres, on s’inclouen més de 80 Premis Nobel, que promou la recerca i l’educació en totes les àrees del coneixement. L’Academia Europaea opera a través d’una xarxa de centres de coneixement regionals, d’entre els quals, el Barcelona Knowledge Hub abasta les regions mediterrànies i del sud d’Europa. El BKH fou posat en marxa el 2013 i s’ubica actualment en la seu de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. La seva activitat discorre entre cinc línies estratègiques: el foment del diàleg científic interdisciplinari, la participació ciutadana, l’exploració de les sinergies entre ciència i art, la visibilització de l’ecosistema de recerca català en el context internacional, i el reconeixement a l’excel·lència acadèmica, on s’emmarca el Premi Europeu de Ciència Hipàtia.
