Ciència i Universitats

L’any 2012, l’aleshores responsable de comunicació de l’Institut de Ciències del Mar, Elisabetta Broglio, va impulsar Observadores del Mar, una plataforma de ciència ciutadana per recollir dades per a l’estudi del medi i la biodiversitat marines. Deu anys després, la iniciativa congrega una comunitat de més de 4.000 persones no especialitzades amb ciència, amb algun vincle amb el mar i que ja ha compartit prop de 20.000 observacions sobre espècies i fenòmens detectats en les costes mediterrànies, principalment. Avui, Observadores del Mar compta amb 17 projectes científics, amb preguntes concretes a les quals aquesta comunitat ciutadana contribueix diàriament a cercar respostes. Un èxit assolit també gràcies a la tasca d’un equip de coordinació compost per Joaquim Garrabou, María Vicioso, Macarena Marambio i Paula López Sendino, del mateix Institut de Ciències del Mar, Gemma Agell i Maria Garcia, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, i Sandra Espeja, de la Fundació Marilles.

La plataforma està adscrita a l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona i, en aquesta entrevista, parlem dels seus deu anys de trajectòria i de conservació marina amb Macarena Marambio i Paula López Sendino.

Com està el mar?

[Paula López Sendino] Sensible, evidentment. Si parlem de l’escalfament, per exemple, el 90% de l’excés de calor és absorbit per l’oceà, com també absorbeix un 30% de diòxid de carboni atmosfèric. Això està tenint conseqüències, per exemple quant a augment de temperatura de l’aigua i a acidesa (pH). A aquests fenòmens se suma la contaminació que es genera a terra, la qual també acaba al mar. El 70% de la superfície del planeta és mar i té una connexió directa amb la terra, per tant, tots aquests fenòmens acaben impactant el medi i ecosistemes marins.

[Macarena Marambio] A això també cal afegir la sobreexplotació de recursos marins. Ja va essent hora d’adonar-nos que no fa falta la sobrepesca, la manera com pesquem no només és desmesurada sinó que es fa sense criteri. En el mar prima l’economia més que la natura com a tal, però part del que hi passa no es veu. Si a la terra es fes l’equivalent a la pesca d’arrossegament, estic segura que no es permetria i ja ho haurien aturat.

Així, el problema no és només el canvi climàtic.

[Paula López Sendino] La pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic són les dues grans amenaces que estem vivint a escala global. Però tampoc hem d’oblidar que la destrucció d’hàbitats, la sobrepesca o les espècies invasores estan perjudicant aquesta biodiversitat. A més a més, del mar tenim menys coneixement, ja que és molt més inaccessible que els ecosistemes terrestres. Hem arribat abans a la Lluna que a conèixer el fons del mar! Però això sembla que no té fre. Paradoxalment, lluny de deixar d’explotar el mar, ara que s’estan començant a conèixer els fons marins, s’està plantejant fer mineria en les profunditats com a alternativa als recursos que ja no podem extreure a la superfície. És a dir, que el mar es veu com una font de recursos que no s’acaba i això no és cert.

Avui tenim més informació sobre els nostres impactes o tot s’està accelerant?

[Macarena Marambio] Les dues coses. Per mi hi ha un infradiagnòstic a tots els nivells i crec que això ha fet que la nostra sensació d’avui sigui que tot va més de pressa. En les meduses, per exemple, ho veiem. Fa uns vint-i-cinc anys es va començar a estudiar el tema de les proliferacions de meduses, però avui dia és molt difícil determinar quan i on es produirà un d’aquests episodis, perquè realment no hi ha dades històriques on comparar i comprendre els cicles reproductius a llarg termini. Això mateix passa en tots els àmbits. I, d’altra banda, estem vivint un procés que s’està accelerant. No és el primer canvi que vivim, ja n’hem tingut abans, tot i que no tan accelerats com aquest i, encara menys, a causa de l’activitat de la nostra pròpia espècie.

El fet que avui estudieu el mar és vocacional?

[Macarena Marambio] En el meu cas és vocacional al 100%. Vaig estudiar veterinària amb l’interès d’ajudar els animals i vaig tirar cap a la branca de la conservació, concretament marina, més en particular, en l’estudi de tortugues. Quan vaig venir a viure a Barcelona em vaig dedicar a l’estudi de les meduses i vaig endinsar-me en la ciència ciutadana.

[Paula López Sendino] Vocacional al 100%, també. Jo volia ser biòloga marina. Sempre he tingut la necessitat de conèixer què hi ha allà i aquestes ganes no les he perdut en absolut. Dins d’aquest desig de conèixer vas prenent consciència del nostre impacte i això fa que vulguis protegir-ho. Hem acabat convergint en aquest sentiment de conservació.

En deu anys, Observadores del Mar ha aconseguit implicar més de 4.000 persones observadores. Creieu que comparteixen les vostres motivacions de conservació i de voler conèixer?

[Macarena Marambio] Jo crec que en el medi marí, sobretot, la motivació principal és la de conèixer per ajudar i protegir. Ho veig molt més que en altres plataformes de ciència ciutadana sobre biodiversitat, en les quals potser les persones estan més motivades per pertànyer a una comunitat o a donar sentit a les activitats de natura que fan habitualment. Amb el mar m’he trobat molt més aquest sentiment de protecció.

[Paula López Sendino] Per començar són gent amb algun vincle amb el mar, sigui pel fet de viure a prop, practicar nàutica, submarinisme… Aquest lligam amb el mar i la voluntat més gran de voler contribuir a mitigar els canvis que estem vivint inicien una roda per conèixer quins projectes estan en marxa, quines són les problemàtiques, etc. Això fa que cada cop vulguis aportar més i assumeixis un cert compromís. Alhora, en aquest recorregut les persones poden aprendre molt del mar.

Com aconseguiu implicar tanta gent?

[Macarena Marambio] Crec que un dels potencials que té Observadores del Mar és que des del punt de vista científic és bastant rigorós. El fet d’anar millorant el feedback que els equips científics donen a les persones observadores, que les validacions siguin personalitzades i transmetre que hi ha algú allà al darrere i que no és un algoritme qui valida les observacions crec que contribueix a fer que la gent s’hi impliqui. També, hem millorat la comunicació amb la comunitat observadora i això ha permès a les persones tenir majors garanties que el seu esforç arriba a un lloc més segur. I el fet que es vegi que s’estan utilitzant les seves dades també avala la seva contribució a la ciència ciutadana.

[Paula López Sendino] A això caldria afegir que Observadores del Mar ja té deu anys de trajectòria, és a dir, abasta un bon període de recollida de dades. Això ens permet fer anàlisis a escala general, no només de les observacions concretes, i impulsar el retorn d’aquestes dades. Per dotar-les d’utilitat estem en contacte amb administracions, ja que realment volem que aquestes dades siguin útils per a la gestió i per a la conservació. Quan aconseguim donar a la comunitat aquest retorn, estem convençudes que encara animarà i fidelitzarà més les persones observadores.

[Macarena Marambio] La comunicació i la divulgació són essencials i contribueixen a la cultura oceànica, però realment continuarà en el projecte qui vegi que amb la seva contribució s’arriba a algun resultat.

Què aporta la ciència ciutadana a la recerca marina?

[Macarena Marambio] Aquests projectes i la participació de les persones permeten tenir ulls en tot moment i a tot arreu. Això facilita l’alerta precoç. La ciència ciutadana aporta més informació i ens permet treballar a escales espacials i temporals molt més àmplies. Si a més, els projectes, com ara molts d’Observadores del Mar, tenen protocols de recollida de dades, inclouen formacions o materials per identificar espècies, t’assegures que les dades siguin més fiables i rigoroses. Són, per tant, resultats que contribueixen moltíssim a ampliar aquesta escala.

[Paula López Sendino] De fet, ara estem treballant per obtenir una distribució espacial de recollida de dades encara millor, per poder obtenir sèries temporals de dades. En aquest sentit, la Xarxa d’Observatoris Sentinella, composta per una vintena de les més de 400 entitats que col·laboren amb Observadores del Mar, té una distribució geogràfica estratègica que ens permeti fer un salt qualitatiu més important en les dades. És a dir, que intentem fomentar aquelles zones on estem recollint poques observacions i que seria necessari posar-hi més èmfasi per detectar els diferents patrons i canvis.

En deu anys de trajectòria, què heu pogut descobrir gràcies a la contribució de la ciutadania?

[Macarena Marambio] A tall de canvi climàtic, per exemple, diversos projectes ens estan donant informació sobre la mortalitat de coralls, canvis en la floració de posidònia, en la distribució de peixos que actuen com a indicadors de l’escalfament… Observacions com aquestes permeten constatar els impactes del canvi en els ecosistemes.

[Paula López Sendino] Un altre exemple és el d’un projecte que va sorgir en detectar-se un augment de la mortalitat de les nacres. Gràcies a aquest es va poder fer un seguiment molt gran de com es va estendre l’agent patogen causant d’aquesta mortalitat que, avui, és gairebé del 100% de les nacres de la Mediterrània. Però aquest mateix projecte ha donat lloc a un altre d’estudi d’algunes nacres que han resistit al patogen. També tenim el cas de la Rugulopteryx okamurae, una alga pròpia del Pacífic que en els últims anys ha aparegut en la zona de Cadis i que no constava en el catàleg d’espècies invasores, però que davant de la seva expansió i impacte s’ha afegit com a nova espècie de seguiment. I també hem pogut fer seguiment de l’elevada mortalitat de gorgònies blanques i vermelles, junt amb altres invertebrats, en alguns episodis d’onades de calor com el de l’any passat.

Com aquests resultats permeten influir en la presa de decisions política i de l’Administració?

[Macarena Marambio] Estem avançant en aquesta línia. Ara ens veiem capaces de demostrar que la ciència ciutadana és útil a aquest nivell. Per exemple, vam tenir la col·laboració d’una estudiant becada que ens va permetre poder fer una anàlisi de tots els programes de seguiment d’espècies marines vulnerables i en perill que hi ha a Espanya. Cada una d’aquestes espècies hauria de tenir un pla de seguiment i protecció i amb l’anàlisi vam veure que només un 4% en té un. Ara, els resultats obtinguts amb ciència ciutadana avalen el fet de poder fer aquest seguiment de manera ordenada i omplir aquests buits. El de la nacra és un exemple clar sobre com es va mobilitzar el seguiment i es va despertar una consciència.

Com valoreu iniciatives impulsades des de l’Ajuntament a través de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona?

[Paula López Sendino] Com a Observadores del Mar hem participat en moltes activitats organitzades per l’Oficina de Ciència Ciutadana, com ara en programes com Ciència Ciutadana a les Escoles o Ciència Ciutadana en els Barris, o grans esdeveniments com la Festa de la Ciència. De fet, Barcelona ha impulsat des del principi la ciència ciutadana, i això és molt important. Aquestes iniciatives són fonamentals per donar a conèixer aquest tipus de ciència i implicar la gent de la ciutat. Hi ha molts altres projectes en marxa a la ciutat, de seguiment d’animals terrestres com les papallones, aus, petits mamífers, de qualitat de l’aire… Això permet conèixer de primera mà les problemàtiques ambientals que tenim, empoderar la ciutadania i passar a l’acció col·laborant en la recerca com a ciutadans i ciutadanes, incentivar la col.laboració i fomentar un esperit més crític que ens fa avançar com a societat.

Quin és el rol de les més de 400 entitats que col·laboren amb Observadores del Mar?

[Paula López Sendino] Hi ha un munt d’entitats i molt variades: clubs nàutics, escoles, clubs de submarinisme, ONGs, centres de recerca… Algunes ajuden a difondre la plataforma, altres faciliten la pujada observacions, amb moltes sorgeixen noves sinergies… Al final, nosaltres no volem estar soles en aquesta iniciativa. L’objectiu de millorar el coneixement i la conservació del nostre mar és compartit per molta gent.

[Macarena Marambio] Crec que a algunes entitats les dona seguretat formar part de la comunitat i alhora també és el que cerquem, ja que si van al mar a recollir dades, té sentit aprofitar l’esforç i que es faci seguint els protocols perquè aquestes siguin útils per a la recerca.

Què heu après de la ciutadania?

[Paula López Sendino] Abans d’estar a la coordinació, jo era observadora. Ho he vist de forma molt diferent. Com a observadora sempre m’ha semblat una manera d’aprendre un munt de coses, de problemàtiques, d’espècies invasores, de crancs, de coses de què no tenia tant coneixement. Penso que és molt gratificant per a la gent que puja observacions tenir aquest retorn. Si una de les teves observacions, a més, pot ser rellevant (com una nova cita, una espècie mai detectada a la zona, un impacte no observat abans…), això encara et compromet més. Des de l’altra banda, des de l’equip de coordinació, ens fa ser més conscients de la importància de donar aquest retorn a les persones participants.

[Macarena Marambio] Jo el que he après de la ciutadania en general, tant d’Observadores del Mar com amb altres projectes, és que la gent pot ser molt agraïda i compartir la informació sense esperar quelcom a canvi pot ser molt positiu. Però alhora, les persones tenim un ego i sovint s’espera quelcom a canvi, quan en realitat a Observadores del Mar no ens estem beneficiant de tot això sinó que el que perseguim és un bé comú. De totes maneres, hi ha una proporció de la gent que agraeix molt això.

[Paula López Sendino] Jo afegiria el concepte d’immediatesa. És habitual trobar que les persones participants volen un retorn ràpid i immediat. Però les dades en recerca, perquè siguin robustes i útils, tenen una trajectòria lenta que no es pot retallar.

Després d’una dècada de recorregut, en quin moment creieu que es troba Observadores del Mar?

[Macarena Marambio] Estem en expansió de la qualitat de les dades recollides. L’experiència acumulada fins ara ens permet analitzar els punts forts dels projectes, els febles allà on hem de posar més esforços… Ara hi ha una consolidació de l’equip de treball. Som un equip gran amb dedicació parcial i a destemps, i tot el que és comunicació interna s’ha hagut de consolidar, tot i mancar finançament encara. La plataforma comença a ser reconeguda i això ha costat molt, però estem avançant cap amunt.

Imatge: equip de coordinació i comunicació històric d’Observadores del Mar en el 10è aniversari de la plataforma

***

Vols estar al corrent de l’actualitat científica de Barcelona?

Subscriu-te al Butlletí de Ciència i Universitats!