Ciència i Innovació

La Biblioteca Gabriel García Márquez, al districte de Sant Martí, ha estat el punt de trobada de professionals de la recerca la divulgació científica i les administracions públiques en el Dia de la Ciència Ciutadana celebrat a Barcelona el passat 10 d’octubre. Fidel a la seva essència participativa, la jornada s’ha desenvolupat a través de dinàmiques, tallers i diàlegs experts que s’han centrat en el repte que suposa involucrar la ciutadania en els projectes de ciència ciutadana. L’esdeveniment ha comptat, a més, amb la participació telemàtica de ponents d’Argentina i de Colòmbia, que han enriquit un debat obert sobre les diferències i afinitats entre Europa i Llatinoamèrica en la implementació i continuïtat d’aquest tipus d’iniciatives.

La cap del departament de Ciència i Innovació, Anna Bröll, va inaugurar la jornada, que va començar amb la presentació de quatre projectes de ciència ciutadana per part de les pròpies entitats i grups de recerca. En primer lloc, Anne-Sophie Gresle, project manager participació de pacients, Hospital Clínic i ISGlobal, va presentar el projecte ‘EndoHealth’, liderat per l’Hospital Clínic i ISGLOBAL amb la col·laboració de l’associació EndoCat, per a millorar l’atenció de persones afectades per l’endometriosi. Es tracta d’una iniciativa subvencionada per la línia de recerca i innovació de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació “la Caixa”. En segon lloc, Isabelle Bonhoure, membre del grup de recerca interdisciplinari OpenSystems de la Universitat de Barcelona,  va presentar ‘Cròniques de la calor’, un projecte finançat amb fons europeus que fomenta l’equitat davant dels fenòmens de calor extrems involucrant diferents grups poblacionals a través d’entitats cíviques, entre d’altres. En tercer lloc, Sonia Liñán i Marina Torres, membres de MINKA, van exposar aquesta iniciativa que promou la participació ciutadana en el monitoratge de la biodiversitat marina liderada pel grup EMBIMOS (EnvironMental and sustainaBility participatory InforMatiOn Systems) de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).Per últim, es va donar a conèixer ‘Sentinelles del bosc’, a càrrec de Pau Fortuño del CREAF, un projecte que posa en contacte la ciutadania amb el projecte de ciència ciutadana ‘Alerta Forestal’, que coordina el mateix centre per a monitoritzar la salut dels boscos, amb la col·laboració de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

A continuació, es va portar a terme una sessió de treball amb l’objectiu de provocar la reflexió sobre les dificultats d’involucrar la ciutadania i alhora una actitud oberta i innovadora en la cerca de solucions. De manera cooperativa i cocreativa, els propis grups de participants van exposar les seves propostes, des de les més realistes (orientades al problema) fins a les més inversemblants (potenciant la innovació).

Per posar fi a la jornada, es va donar pas a la taula rodona “Visions i reptes compartits en la ciència ciutadana des de la mirada europea i llatinoamericana”, moderada per Karen Soacha, del grup EMBIMOS (ICM-CSIC), amb les intervencions de María del Carmen Llasat, del grup de recerca GAMA de la Universitat de Barcelona; Óscar González, de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC); Guillermina Actis, de l’Escola d’Economia i Negocis de la Universitat de San Martín(CENIT), i Jasbleady Castañeda, de la Red Bogotana de Colisión de Aves (REBECA, Colòmbia).

Missatges “per endur-se a casa”

Les experiències compartides durant la jornada van generar intercanvis, noves idees i un conjunt de missatges claus que van concretar-se en el tancament de la taula rodona. Per exemple, el risc de l’anomenat ‘esgotament de les comunitats’ que participen en la ciència ciutadana, com a conseqüència de la repetició en el temps o de no obtenir resultats ràpidament, una dificultat que s’hauria de prevenir buscant metodologies més innovadores per a motivar la població i intentar incloure els públics més joves. No menys important és la comunicació de les dades, ja que aconseguir que la informació generada en projectes de recerca i de ciència ciutadana generi confiança en les persones i entitats que tenen poder per prendre decisions és un dels majors reptes per assolir polítiques basades en l’evidència. Respecte als referents en la presa de decisions , tanmateix, es va matisar que no es limiten al món de la política, sinó que cal tenir present que fins i tot els infants poden jugar un paper en la presa de decisions i és important tenir en compte l’educació en aquest sentit.

D’altra banda, es va remarcar el fet que el paper de la ciència ciutadana creix en rellevància en regions on hi ha més manca de dades, com ara a països de Llatinoamèrica on l’ús dels sensors està generalment menys extès. En canvi, és en aquests països on la ciència ciutadana es troba  menys ‘institucionalitzada’ i, per tant, rep menys recursos i finançament per part de les administracions. En aquest sentit, es va mencionar l’exemple de Brasil, on s’ha constituït un institut de ciència ciutadana que pot ser un primer pas cap a la seva visibilització i cap al seu reconeixement per part de la societat. En termes generals, el consens va ser que no només la inversió econòmica, sinó també l’adaptació als diferents contextos socioculturals són primordials a l’hora d’apropar-se tant a la ciutadania com als intermediaris i grups d’interès, i assegurar tant la continuïtat de la recerca com l’obtenció d’un impacte real.

12 anys de Ciència Ciutadana a l’Ajuntament de Barcelona

L’Oficina de Ciència Ciutadana té la missió de donar suport a la recerca realitzada, en part, per persones no especialitzades i que té lloc a Barcelona i rodalies. La seva missió l’assoleix a través d’assessorar, acompanyar i promoure projectes científics que tenen un objecte d’estudi o un àmbit d’aplicació a la ciutat i la seva àrea metropolitana. Així mateix, l’oficina desenvolupa accions encaminades a apropar ciutadania i recerca, i potenciar la connexió amb nous agents cívics i culturals.

Per adreçar-se a l’Oficina el correu electrònic és cciutadana@bcn.cat.