Valentí Fuster, Montserrat Aguadé i Teresa San Román rebran la Medalla d’Or al Mèrit Científic

L’Ajuntament de Barcelona ha acordat l’atorgament com a reconeixement de les seves respectives trajectòries científiques, la seva dedicació acadèmica i el seu compromís social.

La medalla d'or al mèrit científic.
25/11/2022 - 14:04 h - Ciència Ajuntament de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha acordat avui, durant la sessió plenària del Consell Municipal i per unanimitat de tots els grups, atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Científic a Valentí Fuster, Montserrat Aguadé i Teresa San Román. Se’ls reconeix, amb aquesta medalla, les seves respectives trajectòries científiques, la seva dedicació acadèmica, i el seu compromís social. 

Valentí Fuster (Barcelona, 1943) és una de les màximes autoritats mundials en cardiologia. Les seves investigacions en aquest camp li han valgut el reconeixement internacional i la seva visió de promoció de la salut ha estat considerada el full de ruta a seguir per aconseguir acabar amb les malalties cardiovasculars. Prové d’una nissaga de metges. Va cursar estudis de primària i de secundària als Jesuïtes de Sarrià i es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Barcelona (UB) el 1967. El 1994 va ser nomenat director de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Mount Sinaí de Nova York, càrrec que des de 2012 compagina amb el de Physician-in-Chief del mateix hospital.

Al llarg de la seva trajectòria científica ha ocupat nombrosos càrrecs de responsabilitat, ha estat nomenat Doctor Honoris Causa a trenta-cinc universitats de prestigi i ha publicat més de mil articles en revistes mèdiques internacionals. Una de les màximes autoritats mundials en el sistema circulatori, els seus camps de treball són els relacionats amb la malaltia de l’artèria coronària, l’arterioesclerosi i la trombosi. Les seves contribucions a la medicina cardiovascular han tingut un enorme impacte en la millora del tractament de persones amb malalties cardíaques. Les seves investigacions sobre l’origen dels accidents cardiovasculars, que han contribuït a millorar la prevenció i el tractament dels infarts li van valdre, el 1996, el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació. A més de la seva dedicació a la ciència, s’ha involucrat profundament en la seva responsabilitat com a divulgador i com a transmissor de coneixements i ha sabut integrar la investigació amb la promoció de la salut a través de l’educació. 

Montserrat Aguadé (Barcelona 1949) és professora emèrita per la UB. Ha liderat el Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística d’aquesta, on va ser catedràtica de Genètica. També és membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Es va llicenciar en Ciències Biològiques per la UB l’any 1971, on el 1974 va obtenir el títol de doctora en Biologia. Des de llavors, ha combinat la recerca d’excel·lència en el seu camp d’expertesa (la genètica), amb les tasques acadèmiques, essent professora de la UB des de 1972, i professora visitant a la Universitat de Hardvard, el National Institute of Enviromental Health Science (NIEHS) de Carolina del Nord, i la Universitat de California.

En el camp de la recerca, ha publicat un elevat nombre d’articles científics a les revistes més prestigioses en el camp de les ciències experimentals, com són Nature, Proceedings of the National Academy of Science (PNAS), Genetics i Genome Research, entre d’altres. També ha participat de projectes internacionals, fet que li ha atorgat un elevat reconeixement internacional en el camp de l’evolució i la genètica de poblacions. Entre altres reconeixements, Montserrat Aguadé ha rebut la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària (2001-2007), i el Premi Nacional de Genètica 2010. També ha estat presidenta de la Society for Molecular Biology and Evolution (2005-2007) i de la Societat Espanyola de Genètica, editora de diverses revistes científiques internacionals com Genetics i Heredity, i ha format part de diverses comissions nacionals i internacionals d’avaluació científica. 

Teresa San Román (Pontevedra 1940) és una antropòloga especialitzada en l’estudi del poble gitano. Va ostentar el càrrec de catedràtica d’Antropologia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1982 i 2010. Es va doctorar en Antropologia a la Universitat de Londres l’any 1967 i des d’aleshores ha dedicat la seva vida i la seva carrera a l’estudi de la comunitat gitana, amb treballs exhaustius i pioners que li han valgut el reconeixement nacional i internacional. També ha treballat amb la comunitat senegàmbia i ha fet recerca sobre la vellesa.

La seva tasca al voltant de les minories ètniques ha estat reconeguda amb diversos premis: Premi R. Doucastella de Recerca en Ciències Socials; Premi Hidalgo a la trajectòria professional de la lluita contra el racisme; Medalla de l’Ordre Civil a la Solidaritat del Ministeri de Treball i Afers Socials; Premi 8 d’Abril de l’Institut de Cultura Gitana; Premi Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya. També ha estat condecorada com a Membre d’Honor de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya. Els seus estudis i les etnografies sobre les comunitats gitanes de Madrid i Catalunya l’han convertit en una referent nacional i internacional en l’estudi i la història d’aquest poble.