Maternitat, dona i ciència a Barcelona

- Els ajuts del Centre de Regulació Genòmica o el BIST exemplifiquen els esforços per revertir les tendències negatives que ja donen els seus fruits. 

- La cura dels fills i els reptes de la conciliació influeixen en les trajectòries professionals de moltes dones en el món de la recerca.

16 de febrer de 2026

La desigualtat en la progressió dins la ciència és encara molt notòria entre els homes i les dones. La tendència, que millora amb propostes duradores, s’agreuja especialment en els estadis avançats de la recerca. A escala internacional, i amb dades de la UNESCO (2021), es descriu que únicament el 28% de les persones que es dediquen a la recerca científica i el 35% dels estudiants de l’àmbit de les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), són dones. 


Unes diferències que es fan molt més paleses a mesura que s’avança en la carrera. Un estudi a Estats Units (de febrer de 2019), entre diferents professionals de les disciplines STEM, mostrava ja que la gran causa d’aquest fet és atribuïble a la maternitat. S’observava que un 43% de les científiques que havien estat mares canviaven la seva feina o deixaven de treballar entre 4 i 7 anys després d’haver tingut el primer fill, a diferència del que succeïa amb els pares, en els quals sols afectaven aquests canvis en un 23%.


Les tendències s’extrapolen amb resultats molt semblants a Catalunya, on s’observa en general que únicament el 24% de les posicions principals en la investigació són conduïdes per les dones (Generalitat de Catalunya, 2022). En concret un estudi de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (“La inserció laboral de les dones vint anys després de finalitzar els estudis universitaris”, 2021), mostra que tenir fills duplica la bretxa salarial entre homes i dones, i que les ciències experimentals i matemàtiques són els àmbits amb un percentatge més baix de dones amb posicions de responsabilitat.

Les dades d’Institucions barcelonines
L’ecosistema científic de l’àmbit barceloní no és exempt d’aquestes tendències mundials i europees. L’Ajuntament de Barcelona, ja fa temps que es compromet a progressar per assolir la igualtat en la recerca, i actualment actua particularment en els vuit eixos contemplats al Pla Estratègic de Ciència i Innovació 2024-2027, el full de ruta municipal per consolidar la recerca d’excel·lència, que en concret en els eixos 5 i 8 es compromet a fomentar l’ocupació, la recerca de qualitat i el talent. 


A Barcelona i la seva àrea d’influència, diferents centres analitzen la progressió pel que fa al seu personal. En el cas dels centres CERCA, s’observa molt clarament una tendència que és clarament descendent des dels estadis de l’àmbit estudiantil fins a les places ja molt més consolidades. Les xifres resulten particularment significatives, perquè la institució CERCA inclou més centres dedicats al que són ciències de la vida i la salut, un camp on el percentatge d’estudiants dones és superior. De mitjana, i en conjunt, es visualitza com les dones passen de representar un 64% en l’àmbit universitari, a caure per sota dels homes, un 45%, en càrrecs ja més avançats com a investigadores sènior. 

Les dades es veuen ratificades però mostren una possible millora en el futur, pels informes que fa el BIST (Barcelona Institute for Science and Technology), la institució que inclou set centres científics de l’àrea de Barcelona (el Centre de Regulació Genòmica, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, l’Institut de Ciències Fotòniques, l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, l’Institut de Física d’Altes Energies, i l’Institut de Recerca Biomèdica). Anualment, en base a dades internes de personal, es publiquen nous documents que reflecteixen si dins els centres que comprèn s’assoleix l’equilibri de gènere. Amb les xifres de l’any 2024, es veu ben clara aquesta reducció de dones a mesura que s’avança en categories superiors dins la recerca (segregació vertical). En la fase estudiantil (de grau, de màster, assistència o doctorat), el percentatge de dones participants dins del conjunt oscil·la entre un 67% i un 50%. A les fases posteriors (postdoctorandes o investigadores sèniors), la proporció es redueix fins a un 35%, i finalment, pel que fa a les líders de grup sols representen un 29% del total. La dada més positiva és que en aquest últim segment (el de responsables de grups) el nombre d’incorporacions de dones ha estat més alt que el d’homes (un 58%) en el període entre 2022 i 2024. 


Tot plegat concorda ja amb estudis previs generals, com el que el 2022 va fer el Departament de Ciència i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona (aleshores Ciència i Universitats) “Dones i Ciència a Barcelona (2022)”. En aquest ja es destacava que en l’accés a la universitat, en el context de la ciutat, s’estava a prop de la paritat: 45% homes i 55% dones. Però en càrrecs superiors es produeix molt clarament una reducció exponencial de científiques femenines, arribant fins a la màxima diferència en el cas dels catedràtics, en què els homes (un 77%) tripliquen el nombre de dones (sols un 23%). És el que d’ençà dels anys 80 es coneix amb el nom de Leaky Pipeline el fenomen que traduït seria una canonada amb fuites. 


El treball, per altra part, també destacava les diferències en funció de les matèries (segregació horitzontal). Amb les dades que recull, corresponents al curs 2018-2019, s’observen clares divergències entre diverses carreres. En ciències de la salut el percentatge femení és el més alt (73% de noies), mentre que en disciplines com les enginyeries o l’arquitectura la proporció baixa fins a un 23%.

  

Solucions i programes a Barcelona
La promulgació l’any 2015, per part de Nacions Unides, del dia 11 de febrer com a Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, va marcar un punt d’inflexió a l’hora d’iniciar l’impuls de projectes per al suport de la recerca femenina, especialment dirigits a la maternitat. El CRG (Centre de Regulació Genòmica) va ser pioner en aquest sentit i el desembre de 2015 va llançar la beca WOOS (Women Scientist Support Grant). L’ajuda s’obre biennalment (amb una pròxima edició que serà el 2027). Va adreçada a doctorades i postdocs del CRG que han estat mares i que volen progressar en la recerca. I concedeix actualment 660 euros bruts mensualment i durant un any per poder cobrir despeses com l’atenció i cura dels fills amb l’objectiu de no perdre hores dedicades a la ciència i al progrés de les carreres respectives.

Aquesta mateixa ajuda va adaptar-se dins el BIST que uns anys més tard (2018), inspirant-se en aquest programa pioner del CRG, va posar a disposició de les diferents investigadores dels seus centres, la beca que es dirigia a les “mares de la ciència” To the Mothers of Science. Un programa encara vigent (el 23 de gener es va tancar la darrera convocatòria, que s’obre cada dos anys), i que concedeix 400 euros mensuals per a despeses que siguin justificables per a la conciliació, a més d’actuacions de mentoria i suport professional, i qual contribueix l’Ajuntament de Barcelona, amb la subvenció directa que atorga anualment al BIST, uns diners que provenen de l’IEET (l’Impost sobre les Estades i Establiments Turístics). 


Laia Bahima, responsable dels programes de talent a dins del BIST, recalca que “únicament es demana que l’ajuda sigui a mares i que vagi en concepte de la seva voluntat de progressar en la carrera, ja sigui dins el seu centre, en un altre, o en alguna empresa externa”. Un comitè independent de diferents centres del BIST s’encarrega d’avaluar les concessions, valorant molt especialment l’excel·lència científica de les candidates i també les seves necessitats. Zoila Babot, responsable de comunicació del BIST, destaca que “fins al moment aquest programa haurà becat al voltant de 38 dones, i que és complementari als ajuts que puguin oferir altres centres. Com més centres posin a disposició diferents programes molt millor!”

 

Programes de l’Ajuntament
L’Ajuntament de Barcelona, impulsa també diversos programes que permeten el progrés de la recerca femenina, i inclouen diferents mesures per la conciliació familiar. Entre d’altres, destaquen dues convocatòries d’ajuts: 


-    Les Subvencions per a projectes de recerca jove i emergent: que s’atorguen cada dos anys amb la finalitat de consolidar el teixit científic i de recerca emergent de la ciutat i es divideixen en tres àmbits: salut i benestar a la ciutat, acció climàtica i ciutat i societat. De tots els projectes premiats, la majoria són liderats per joves investigadores. És també per aquest motiu que el Consell Assessor Científic de Barcelona va fer diverses aportacions per tal d’incloure-hi mesures per facilitar la conciliació entre la recerca i les tasques familiars. La pròxima convocatòria s’obrirà aquest mes de març. 

-    Els ajuts CreaFeina Investiga: inclosos dins la convocatòria del Crea Feina des de 2024. Es tracta d’un programa de subvencions anual que concedeix l’Ajuntament a través de Barcelona Activa, amb l’objectiu de donar suport a les empreses per a la contractació de persones amb el títol de doctorat. La iniciativa concedeix 12.000 euros en concepte de nous contractes, i pondera positivament la recerca femenina, ja que si es tracta d’una dona, aquest finançament creix fins als 15.000 euros.

 

Altres ajuts i iniciatives
Dins de la Institució CERCA, que comprèn 42 centres de recerca a Catalunya, ja fa temps que s’ofereixen formacions molt més concretes adreçades tant a investigadores com també al personal encarregat d’avaluar en els processos de selecció, on s’han detectat certs biaixos. En concret, fa un temps es va engegar un petit experiment i es va veure que entregant a un comitè d’avaluació diferents currículums anònims, però situant-hi primer a dalt un nom de dona, i després un altre d’home, al final s’acabaven seleccionant, en un percentatge més alt (2,5%) aquells candidats masculins. A propòsit d’aquest fet ja fa deu anys, el 2016, va editar-se aquest vídeo explicatiu “Recruitment Bias in Research Institutes”.


Document complementari a activitats formatives obertes al personal com aquest curs que es va oferint i que es titula “De les microagressions a l’assetjament. Les dones en la recerca científica”

El CRG, per altra part, també disposa d’un programa d’ajudes més adreçades a poder assistir a congressos o a reunions, obert des de 2019. És el Travel Support Grant, que inclou dotacions que arriben als 500 euros per persona, i que s’obren tres cops l’any (hivern, estiu i tardor). Aquests fons poden usar-se per a la cura dels fills, despeses extres de viatge, o per portar un familiar o el fill mateix a l’esdeveniment concret. El comitè avaluador, en aquest cas, valora els aspectes següents: 
-    La rellevància de la cita. 
-    La importància que tindrà per a la carrera de la dona aplicant. 
-    La situació de maternitat / paternitat. 
-    I el moment de la carrera. 


Mara Dierssen, membre des del 2002 del CRG i doctorada i especialista en neurobiologia, és una de les principals implicades en l’impuls i evolució d’aquests programes. Col·labora amb la Institució CERCA, i també fa formacions a l’AGAUR (l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca). Explica que “al CRG estem ara desenvolupant un estudi més general de la presència i continuïtat de les dones dins del centre, diferenciant i filtrant per franges d’edat o categories dins de la investigació”. De moment i de manera aproximada, observen que hi ha un 50% de dones i homes (igualtat) durant les primeres etapes de la investigació (doctorat o postdoctorat). Però la xifra passa a ser només d’un 30% de dones en etapes ja molt més consolidades. Mara Dierssen recalca que “fa falta més insistència i difusió d’aquest tipus de solucions, perquè no tot sigui dramàtic, i no s’exposin només les moltes dades negatives, que igualment, a poc a poc, van millorant”. 


L’Exemple d’una investigadora
Alba Garzón és investigadora sènior contractada del Grup de Nanoscòpia Electrònica Avançada de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia. Té una llarga trajectòria, des que va fer el doctorat centrat en química aplicada. Va traslladar-se a Alemanya i quan treballava al Max Planck Insitut for Sustainable Materials (de materials sostenibles, a Düsseldorf) va ser mare, i va trobar-se tota sola per cuidar-se del seu fill, perquè el pare de la criatura havia hagut de traslladar-se fins a Stuttgart per fer-hi la seva feina. Ja aleshores va promoure la creació d’un tipus de llar d’infants dins del seu centre de recerca, que avui dia continua, un espai gestionat per les pròpies investigadores, i pensat per poder dur-hi els fills mentre treballen, en un ambient que és altament competitiu. 

A Alemanya, on confessa que és quan “ho he passat pitjor per la incertesa de trobar-me sense cap mena d’ajut i lluny de la meva família per poder pujar el meu fill i alhora afrontar la pressió i l’exigència aquest món de la recerca”, va acollir-se a alguna beca, que per exemple va permetre-li pagar el viatge d’una bona amiga que venia a tenir cura del seu fill quan ella no hi podia ser; o fer escales a Barcelona, per deixar el nen als seus pares, i així fer-li viable d’assistir a algun congrés.

Ja arribada a Barcelona, va continuar desenvolupant una activitat molt destacada. Actualment forma part del Comitè d’Igualtat de l’ICN2, un espai que impulsa activament iniciatives de conciliació i de suport a la igualtat dins de l’institut. A més, fa dos anys va ser seleccionada per obtenir la beca del programa To the Mothers of Science (2024). N’havia sentit parlar perquè el seu centre (l’ICN2) també forma part del BIST i va fer-ne servir els diners, entre altres coses, per dur el seu fill a unes classes d’alemany per obtenir-ne un doble fruit: fer que no perdi aquesta llengua, i poder disposar ella de temps extra per bolcar-se en una tasca altament competitiva, que defineix fins i tot com una “Lliga de Campions, on has de ser-hi constantment i donar el màxim, perquè hi ha rivals molt forts”. Més enllà del que és l’ajuda dels diners, aquesta beca va permetre-li a l’Alba de fer xarxa amb altres dones que passaven pel mateix: “compartir aquesta experiència de ser mare i de voler continuar creixent al màxim en la ciència va ser bàsic. Posar en comú les dificultats i comptar amb cursos i expertes per a l’assessorament m’ha ajudat enormement”.


Al seu centre, on es fa recerca en física de materials, un camp tradicionalment masculinitzat, hi ha 20 líders de grup dels quals només 4 són dones. Ella, més concretament, vol optar ara, a una plaça com científic titular CSIC, però són proves molt complicades, i amb competidors molt forts. La recerca, al nivell màxim, és encara un món d’homes, i cal poder equiparar aquesta tendència enquistada fa molts anys. L’Alba, que combina la seva investigació particular en nous materials sostenibles amb la tasca de docent dins la UAB, aconsella l’educació des de la base com a arma poderosa per canviar la inèrcia d’aquesta estructura que encara és molt desigual. 


Els esforços, tanmateix, han augmentat, els programes es consoliden, i les xifres tant a escala horitzontal (accés a carreres STEAM) com vertical (evolució en càrrecs i categories que ha pujat percentualment els darrers anys), van millorant.