Dones i ciència a Barcelona

Inici » Barcelona ciència » Dones i ciència a Barcelona

 

> Descarregar l'estudi <
 

Amb l'objectiu d’impulsar una Barcelona de ciència i coneixement que superi les desigualtats històriques entre homes i dones, es presenta l'estudi Dones i ciència a Barcelona. Una anàlisi qualitativa dels factors que incideixen en la trajectòria de les investigadores. El document posa el punt de partida d’una estratègia a llarg termini per construir, també des de la Barcelona científica, una ciutat més feminista.

Les polítiques de Ciència i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona troben els seus orígens en el programa Barcelona Ciència iniciat l’any 2007 i reben un impuls polític central a partir del Pla Barcelona Ciència 2020-2023. Avui, la ciutat compta amb unes polítiques científiques i universitàries que treballen per consolidar Barcelona com a capital de recerca, coneixement i educació superior.

Aquest model de ciutat de ciència ha d’estar sempre basat en la millora del benestar de la ciutadania, en fomentar la cultura i l’educació entre totes les persones, i en treballar per a un model econòmic més diversificat i sostenible, que generi activitat productiva i llocs de treball de major qualitat. Per aquest motiu, les polítiques científiques han de promoure l’equitat com a valor central, fent arribar la ciència i el coneixement a tots els territoris i a totes les persones, independentment del nivell de renda, l’edat, l’origen o el gènere.

 

Acte de presentació de l'informe

Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, l’11 de febrer a les 12:30 hores, el Saló de Cent de l’Ajuntament va acollir un acte en el qual es presentaran les conclusions i les recomanacions d’aquest estudi. 

L’acte va estar presidit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i va comptar amb un col·loqui a càrrec de diverses científiques per debatre les conclusions i altres aspectes de l’estudi. Les participants en aquest debat van ser Eva Anduiza, catedràtica de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, Alba Cervera, investigadora sènior al Barcelona Supercomputing Center, Carme Junyent, professora titular de Lingüística a la Universitat de Barcelona, i Natàlia Vilor-Tejedor, investigadora postdoctoral en Neurogenètica al Centre de Regulació Genòmica i al Barcelona Beta Brain Research Center, amb moderació de la periodista especialitzada en ciència i salut Núria Jar. Tot seguit podeu veure el vídeo de la presentació:
 

 

L'estudi

El febrer del 2021, es va organitzar una reunió de diverses dones referents de la ciència i la recerca a la ciutat, i en la qual va participar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En aquella trobada es van fer aportacions sobre les problemàtiques de les dones científiques a Barcelona i es va enfocar la diagnosi que donaria lloc a aquest estudi.

L'estudi s’ha elaborat a través dels relats de persones que hi han col·laborat, per una banda, i la recopilació, categorització i interpretació d’informació per part de l’equip investigador. A través de vuit grups de discussió, han aportat les seves experiències dones de diferents edats, de diverses àrees de coneixement, de diferents tipus de centres d’investigació i dones que es troben en diferents etapes de la seva carrera per tal de recollir la diversitat d’investigadores existent. L’estudi també ha contrastat aquestes aportacions amb dos grups de discussió formats per homes investigadors.

El treball ha permès detectar i analitzar qualitativament factors que incideixen en la trajectòria de les investigadores i les lògiques que caracteritzen el context científic i la seva relació amb els mandats de gènere. Entre les seves conclusions destaca la incidència de la maternitat en el caràcter ininterromput i a temps complet de la carrera d’una investigadora, la difícil compaginació de les tasques de cura amb la recerca o la detecció d’una cultura acadèmica fortament masculinitzada. Així mateix, l’estudi conclou que els estereotips de gènere estan molt presents en el context científic i que es posen de manifest en la divisió de les tasques dins dels equips investigadors. Altres aspectes que es destaquen a les conclusions són la manca de referents i exemples per a les joves investigadores en alguns camps, o bé el sistema de xarxa d’aliances i contactes extra-laborals, als quals els costa més d’accedir a les científiques quan aquestes xarxes perpetuen i arrosseguen models de relació masculinitzats.
 

> Descarregar l'estudi Dones i ciència a Barcelona <

> Descarregar el resum executiu <