El Passeig de Gràcia, fill de l'epidèmia
Aquest mes us volem donar a conèixer una selecció de documents relacionats amb el naixement d'una de les artèries de la ciutat, el Passeig de Gràcia.
Quin vincle existeix entre la urbanització del passeig de Gràcia i les epidèmies del segle XIX a Barcelona? Us expliquem la relació de la febre groga de 1821 i el còlera de 1854 amb l’expansió urbanística de la ciutat per aquesta via.
Conegut com a “Camí de Gràcia”, l’antic passeig no era més que la continuació del “Camí de Jesús”, que arribava al convent carmelita situat a l’actual plaça Lesseps i que va ser destruït durant el setge de la ciutat el 1714. Es tractava d’una via de comunicació històrica entre la vila de Gràcia i la muralla nord de Barcelona, una vila amb la qual existia un gran vincle comercial, especialment de llet.
Un dels primers intents de millorar el Camí de Gràcia va ser el de l’enginyer Ramon Plana, que l’any 1820 va aconseguir que s’aprovés un nou projecte de millora. Un any després, però, va arribar la febre groga a la ciutat, fent que les obres s’allarguessin sis anys més. El nou camí presentava un gran carril central destinat als vianants, flanquejat per arbrats i dues vies laterals destinades als carruatges.
Amb el pas dels anys, cafès, quioscs, sales de concerts i de balls, i espais d’atraccions com els Camps Elisis van anar donant vida a l’antic Camí, que progressivament veia com l’enllumenat de gas anava il·luminant la via i convertint-lo en un lloc d’oci de moda. Tot i així, la muralla nord seguia essent una barrera per als barcelonins, que preferien passejar per la muralla de mar. No obstant això, en uns anys la situació i la necessitat canviaria, perquè l’epidèmia de còlera de 1854 va evidenciar la necessitat d’enderrocar les muralles medievals i eixamplar la ciutat, lluitant així per millorar la salubritat dels habitants.
El 15 d’agost de l’any 1854 va ser la data en què es va autoritzar oficialment l’enderroc de les muralles. Al mateix temps, Ildefons Cerdà traçava la topografia de la ciutat, i la transformació urbanística de Barcelona era imminent ja que el Pla Cerdà de 1859 arribaria només 5 anys més tard.
Just abans de l’enderrocament de les muralles Onofre Alsamora va dibuixar un gravat amb les vistes de Barcelona amb les muralles dempeus, alguns baluards i el camí de ronda. Un document que podeu trobar a l’Arxiu Històric de la Ciutat.
