Notícies

Inici » Noticia » Irene Garcia: "Quan una enginyera surt a treballar fora, sovint se la tracta com una ajudant"

Irene Garcia: "Quan una enginyera surt a treballar fora, sovint se la tracta com una ajudant"

04 març 2019

Irene Garcia és enginyera en Tecnologies Industrials i exerceix de coordinadora a Enginyers sense Fronteres, entitat del tercer sector ubicada al barri de Navas.

Irene Garcia és enginyera en Tecnologies Industrials i exerceix de coordinadora a Enginyers sense Fronteres, entitat del tercer sector ubicada al barri de Navas.

En aquesta entrevista, Irene valora la situació d’un dels sectors més masculinitzats de l’actualitat, el de l’enginyeria.

Quina funció dus a terme a Enginyers sense fronteres?

Jo principalment soc vocal de gènere, membre de la junta directiva, i tinc un càrrec voluntari dins de l’entitat. L’objectiu que busquem és crear les línies estratègiques amb temes de feminismes dins de la entitat, tant a nivell de l’equip i les persones que en formem part com en l’àmbit laboral i organitzatiu. Implementem la visió de gènere en tots aquest projectes. A més, soc la referent en temes de gènere dins de l’entitat i participo de les assemblees generals i mensuals, soc sòcia, participo de les juntes directives… Estic al espai de decisions habituals i als més informals (informatius, xerrades…).

Com és la presència d’homes i dones en una professió com l’enginyeria?

Dins la associació, tenim bastant paritat a nivell laboral amb una política interna de igualtat i de promoció de la dona. Realment els nostres estatuts de la treballadora en regim laboral potencia molt la visió de gènere fins l’àmbit laboral. Som una entitat feminista i ho treballem així a diari. Tot i així, a nivell de sòcies i socis, hi ha un numero més elevat d’homes. A més, a l’organització podem veure com l’òrgan més principal, de participació i decisió, està més controlat per homes que per dones, tot i que la presència de dones segueix sent constant. En canvi, a l’òrgan de les assemblees mensuals hi ha més dones.

Com ho fem per trencar el sostre de cristall i ubicar les dones en llocs de representació més elevats?

Hem de començar a fer un desapoderament per la part del gènere masculí. Et conto un exemple de l’ultima assemblea general: mentre estàvem debatent, un home dels que hi havia es va aixecar, va interrompre un companya i es va posar a dir la seva opinió. Després se’n va adonar del que havia fet, que es posar la veu per damunt de tothom per creure’s amb una posició de major poder per ser home i per l’antiguitat. No obstant això, hem de començar i ens hem d’acostumar a increpar els que actuen així perquè no poden agafar el torn de veu d’aquesta manera. El fet que un company interromp una companya, per gairebé dir el mateix, però amb un altre to, és molt freqüent i s’ha d’aturar ja.

Quins obstacles laborals t’has pogut trobar pel fet de ser dona? P

Partint de la base de que estem al tercer sector, passa molt que una noia voluntària va a terreny, sovint a societats molts diferents en les que un enginyer és tractat com algú superior i, no obstant això, ens trobem que quan hi arriba una noia se la tracta com ajudant o voluntària. En canvi, quan arriba el home amb les mateixes característiques que la dona, se’l tracta com el que és, un enginyer. A nivell personal, aquí en Barcelona, em passa que ve gent que vol col·laborar i quan li expliquem el que fem, no li agrada i demanen parlar amb un coordinador perquè busquen una figura masculina.

Com recordes els teus anys a la facultat? Hi havia mes nois que noies a les classes?

Si, a tots els camps de l’enginyeria hi ha més homes que dones. Quan jo vaig començar a estudiar, però, s’estava produint un auge de noies, que ja suposàvem entre el 20 i el 30% de l’alumnat. El que era molt curiós és que en l’edifici on s’estudia es un edifici gran i antic i hi havia detalls que ens xocaven molt com, per exemple, que els lavabos dels nois fossin cinc vegades més grans que els lavabos de les noies. Quan es va construir es va fer des d’una òptica masclista i ara ja s’ha creat una assembla de dones a la facultat que esta lluitant per aconseguir que es canviïn aquest tipus de detalls.

T’hi has trobat amb dificultats a l’hora d’accedir al món laboral?

La meva primera feina va ser de pràctiques a una empresa molt petita en la que m’hi vaig trobar un ambient molt masclista que em costava de tolerar. Amb mi hi havia un altra dona que era l’enginyera superior que ho patia molt a diari i des de feia molt de temps. La gent que treballa al sector de l’enginyeria, que no tracta amb temes de feminismes ni en té gaire coneixement, es creu amb el dret d’imposar el seu masclisme. Jo allà callava perquè era el meu lloc de pràctiques i acabaria marxant, però no era una situació agradable. En ser dona, sentia que no parlava el mateix idioma que la resta. A més, tinc amigues que actualment encara treballen en empreses així com a enginyeres i viuen un tracte personal molt difícil. De fet, m’atreviria a dir que la majoria de les vegades son tractades com a secretàries.

Què falla perquè les dones no estudiïn tant en aquestes carreres tècniques?

L’enginyeria està molt masculinitzada. Cada vegada hi ha més canvis però l’estereotip de carrera per homes és molt difícil de canviar i ens constarà molts anys revertir aquesta imatge que s’ha projectat de que un enginyer és home.

Quines propostes podríem desenvolupar per revertir aquesta situació?

Crec que s’ha de fer un canvi profund en els estereotips socials i cada vegada hi ha més dones que ho estan fent. El conflicte que veig no és tant el fet que t’agradi una carrera masculinitzada sinó que quan exerceixes t’acabes trobant amb una sèrie de comportaments al sector que has d’enfrontar i no sempre és còmode o agradable. Les professions masculinitzades suposen una feina constatant de demostració de les teves capacitats i això esgota molt, és una lluita constant. En aquest sentit, admiro a totes les dones que lluiten així dia a dia en contra d’aquesta situació.