Bicentenari de l’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
14/12/2023 - 08:00 h
Aquest any es compleix el 200è aniversari de la finalització del Trienni Liberal.
Any del document original: 1823
El Trienni Liberal és el període de la història contemporània d’Espanya que resulta essencial per entendre el procés de finalització de l’Antic Règim, a partir d’un conjunt de transformacions profundes en l’àmbit econòmic, polític i social del país, enfocades a les classes mitjanes i populars, que van acabar produint una radicalització de posicions entre el sector absolutista i el liberal de la societat.
L’entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís és l’episodi que va esdevenir determinant per tal de posar fi al règim constitucional i de restaurar la monarquia absoluta de Ferran VII. La intervenció d’aquest exèrcit francès comandat per Lluís Antoni de Borbó, nomenat pel rei Lluís XVIII de França generalíssim de l’exèrcit dels Pirineus, junt amb l’ajuda de voluntaris reialistes, van aconseguir concentrar un nombre de tropes capaç de derrotar l’estat liberal iniciat amb el pronunciament del general Riego. Durant aquest capítol bèl·lic, Barcelona va erigir-se en un centre de la resistència, però finalment va capitular el 4 de novembre de 1823 i restà ocupada per l’exèrcit francès fins al 1827.
En aquest context se situa el document escollit per l’AHCB a l’hora de testimoniar l’efemèride. Es tracta d’una proclama datada el 2 d’abril de 1823 i dirigida als espanyols pel mateix Lluís Antoni de Borbó des del quarter general de Baiona, en la qual avisa que “Vaix à pasar los Pirineus al frente de cent mil francesos” (fet que s’anava a produir el següent 7 d’abril des de Bidasoa). La crida utilitza un to magnànim amb la intenció de convèncer als futurs ocupats dels propòsits amb què es vol executar l’acció militar, justificant la invasió del territori espanyol sota l’acusació al govern central d’estar sotmès a l’anarquia i comprometre la seguretat dels països veïns i la pacificació de les seves colònies.
L’imprès triat està escrit a una cara sobre paper, té unes mides de 41,8 x 29,5 cm i manté unes bones condicions de conservació. Formalment, conté la peculiaritat d’estar escrit a dues columnes, còpies literals del mateix text traduït al català i francès, tot i anar dirigit als espanyols. Aquesta versió del document orientada a Catalunya, pot indicar l’atenció que hi havia sobre una terra especialment castigada per l’exèrcit francès al llarg del temps.
La unitat documental en qüestió forma part de Bans i altres impresos (02.01/1M), sèrie factícia integrada per cartells i anuncis mitjançant els quals es feien públiques informacions de caràcter divers procedents de les autoritats amb jurisdicció sobre la ciutat de Barcelona. El conjunt, constituït per 57 carpetes amb milers documents d’una cronologia extensa entre els segles XV i XX, s’integra a la secció d’Acció de govern del fons Consell de Cent i Ajuntament Modern. Gràcies a aquesta agrupació documental es poden conèixer aspectes detallats sobre esdeveniments que han tingut repercussió a la ciutat de Barcelona.
Per saber-ne més:
Per aprofundir una mica més en el succés explicat, podeu consultar el fons del Consell de Cent i Ajuntament Modern, on s’hi inclouen informacions enllaçades amb el tema. Principalment recomanables són les sèries corresponents a Acords municipals (02.01/1D.I), així com la sèrie Dietari de l’Antic Consell Barceloní (08/1B.XXV), tot i que les referències més detallades es localitzen dins Allotjaments i utensilis (11./1K.I). Es poden consultar a:
Acords municipals (02.01/1D.I): Clicar aquí
Dietari de l’Antic Consell Barceloní (08/1B.XXV): Clicar aquí
Allotjaments i utensilis (11./1K.I): Clicar aquí
També existeix algun testimoni gràfic del moment dins la Col·lecció de Gravats de l’AHCB (C04). Concretament dos dibuixos de Pierre-Achille Maumet, amb detalls de les fortificacions de Barcelona durant l’estada dels 100.000 fills de Sant Lluís:
Dins la mateixa col·lecció hi ha un gravat sobre un instant de la batalla a darrere dels murs de la ciutat de Barcelona, que servia per decorar una capsa de rapè:
Com a curiositat, el Service Historique de la Défense conserva el plànol que van aixecar entre 1823 i 1827 de la ciutat de Barcelona, però que l’Institut Cartogràfic i Geològic va fer digitalitzar i que es pot consultar geolocalitzat aquí.