Noves exposicions a La Virreina Centre de la Imatge, l’espai dedicat a les obres de caràcter audiovisual d’autors i autores d’arreu del món. Des de dimecres, 29 d’octubre i fins a l’1 de març (l’entrada és lliure), es poden veure les filmacions de la cineasta Trinh T. Minh-ha i les obres de l’espanyol Isaías Griñolo en les mostres “Vist però no vist” i “Expaña 365”.

La primera és una mostra comissariada pel qui va ser  director del Centro de Arte Reina Sofía, Manuel Borja-Villel i pel director de La Virreina, Valentín Roma, que han treballat conjuntament per acostar-nos a la filmografia d’una autora que fa una exposició a Espanya per primera vegada.

Trinh T. Minh-ha és una cineasta, compositora, poeta, escriptora, crítica de la literatura i docent, nascuda a Hanoi l’any 1952, i és considerada una de les grans representants, arreu del món, del cinema independent. A més d’haver fet de professora a la Universitat de Berkeley fins al 2022, és una cineasta que des dels anys vuitanta lliura uns assajos audiovisuals o etnografies fílmiques de caràcter subjectiu i enregistrades en països que van des del Senegal, Burkina Faso, Togo, Mali, Vietnam i la Xina, fins al Japó. Convertida en directora de culte, la seva obra resulta bàsica en els plantejaments postcolonials i feministes. L’autora, a més, ha desplaçat completament els límits entre document i ficció per fer el que algú ha batejat com a “cinema etnogràfic experimental”. En la major part dels seus films, no filma situacions dramàtiques, sinó de la vida diària, en un intent de copsar en imatges la vida corrent.

L’autora viu als EUA des del 1970, després d’emigrar a causa de la guerra del Vietnam i set anys després ja estava fent classes a Dakar, ciutat africana on va filmar els primers treballs, inicialment col·laborant amb el fotògraf i arquitecte Jean-Paul Bourdier. Fins al moment, ha filmat pel·lícules com ara Surname Viet Given Name Nam (1989), Shoot for the Contents (1991), A Tale of Love (1995), The Fourth Dimension (2001), Night Passage (2004), Forgetting Vietnam (2016) i What About China? (2022), a més d’altres peces breus. En veureu una tria en una exposició que us mostrarà com l’autora fa servir la realitat més pura per crear uns films en els quals projecta un discurs crític sobre el feminisme, la mirada hegemònica sobre la diferència sociocultural i la qüestió de la “veritat” en antropologia.

El mateix dia que s’inauguri l’exposició de Trinh T. Minh-ha es podrà veure també “Expaña 365”, una segona mostra, aquesta amb imatges de l’autor de Huelva Isaías Griñolo. És autor d’una obra audiovisual emmarcada en la categoria de l’assaig fílmic. Les obres que produeix, de fet, tant apleguen elements del diari fílmic com de la remescla audiovisual.

Valentí Roma comissaria aquesta mostra, una part del que l’autor ha batejat com “historia_contemporánea”, un fris poètic i documental que va començar a treballar l’any 2022 i en el qual crea el que ell mateix defineix com a relats “amb el malestar dels cossos com a modernes danses de la mort del neoliberalisme”.

“Expaña 365” inclou quatre intervencions titulades Fandango (caballo) (2025), un collage amb imatges de Francisco Franco i el líder de Vox, Santiago Abascal, o els atacs a establiments musulmans a El Ejido (2000) i Torre Pacheco (2025). Tot, relacionat amb una imatge del Guernica (1937). La segona intervenció mostra Sopla (Dios es fascista) (2025), un altre collage que rememora una missa per celebrar la victòria dels combatents feixistes a Barcelona. A més, la mostra inclou Ya tienen asiento (2025), una instal·lació feta amb discos de flamenc, revistes i llibres d’època i les peces audiovisuals, 1.500 kilos (2023-2025) i Cuaderno de trabajo n.º 11. Siete días (2025), aquesta última inèdita. No us perdeu els títols de crèdit de l’exposició que, diuen, són una obra per ells mateixos.

Si voleu veure les noves exposicions, veniu a La Virreina Centre de la Imatge, però abans consulteu al web tota la informació sobre totes dues mostres.