Escultor, orfebre, dibuixant, fotògraf… Totes aquestes coses és Sergi Aguilar, un artista tan conegut per haver aplicat a l’orfebreria un estil innovador i avantguardista, com per unes escultures enigmàtiques i suggeridores o pels seus dibuixos. Ara, però podrem veure les seves imatges, fotogràfiques i audiovisuals, a la mostra “Contrapunt” (a la imatge: Líbia; 2005), que s’inaugura a La Virreina Centre de la Imatge el 31 de maig i que es podrà veure fins al 19 d’octubre.

El títol de l’exposició dedicada a aquest artista barceloní nascut el 1946  al·ludeix al llibre homònim de Don DeLillo, que es va publicar el 2004. Era un assaig, Contrapunt, que girava entorn de tres pel·lícules, una novel·la de Thomas Bernhard, i una vella fotografia de tres coneguts músics de jazz. 

Amb aquest títol com a referència, la mostra ens endinsa en la pràctica fotogràfica que Aguilar ha anat desenvolupant de manera paral·lela a l’escultura. Les imatges constitueixen una recerca més en temes que ja havia tractat l’autor en altres obres: des del buit i les sutures en el paisatge, fins a les volumetries nues de grans edificis o bé uns enquadraments que aïllen i determinem o les tensions que es produeixen entre aparició, serialitat i presència.

A “Contrapunt”, trobareu aplegades de manera monogràfica una tria exhaustiva de fotografies, però també diversos projectes audiovisuals. En tots els casos, les imatges tenen un caràcter obert en un sentit doble: com a disposició davant el que s’observa i, també, davant el que hi ha disponible per ser mirat.

Formen l’exposició unes imatges de les quals està absent la grandiloqüència tan pròpia d’altres obres d’art. Paisatges silents, parets que parlen a través dels cartells en un poble de Líbia, rellotges londinencs, senyals lluminosos que anuncien l’aeroport de San José de Costa Rica, adhesius als vidres d’un comerç de Kassel… Són algunes de les fotografies, gairebé sense presència humana, que veure en l’exposició. 

Per quina raó són aquestes i no altres imatges? Respon el mateix artista en assenyalar que tot el que fotografia “són llocs i coses anònimes, ja que entre els punts neuràlgics hi ha llocs que són necessaris, que habiten el temps, i aquest té el seu relat/història, història ja no disponible / desapareguda, però que sempre hi és”.

Si voleu conèixer les imatges de Sergi Aguilar, veniu a veure “Contrapunt” a La Virreina Centre de la Imatge, però abans consulteu al web la informació sobre l’exposició.