Exposició commemorativa d'una de les veus cabdals del segle XX

En ocasió del cinquantenari de la mort de la soprano Conxita Badia (Barcelona, 1897–1975), el Museu acull una exposició que ressegueix el llegat i la trajectòria d'una de les figures clau de la cançó del segle XX. Amb una veu i una sensibilitat inconfusibles, la seva tasca d'intèrpret és fonamental en la configuració i difusió del repertori de lied català i espanyol, impulsant-ne la composició i estimulant l'escriptura de nous textos poètics. 

Apropar-nos avui a la seva figura és una via d'accés privilegiada a l'arquitectura dels mons culturals i artístics que van definir la vida musical de bona part del segle passat. L'efervescència de la Barcelona dels anys vint, l'esclat de la Guerra del 36, l'exili, la relació amb la radiofonia i el retorn a Catalunya sota el franquisme són factors que marquen una vida plenament consagrada a la música. 

Hereva del projecte de modernització musical de Felip Pedrell, és mitjançant el contacte directe amb Enric Granados -primer mestre i mentor- que esdevé un "instrument vocal" privilegiat per a l'estrena de cançons. Amb Pau Casals i Manuel de Falla manté una col·laboració artística intensa i continuada, que la consolida com una de les veus més aclamades del moment i una figura de referència de l'escena musical. 

Els fets de la Guerra Civil van estroncar una trajectòria fulgurant. Exiliada a França amb el suport de la Generalitat republicana, emprèn un segon exili a Amèrica Llatina, on treballa amb alguns dels compositors més destacats i manté una intensa activitat. Al seu retorn a Catalunya, reprèn l'estímul musical al seu entorn i es compromet amb l'ensenyament i amb la resistència cultural sota la dictadura. 

La seva vida exemplifica el compromís d'una generació marcada per la guerra i l'exili, i el seu record restitueix a Conxita Badia el lloc indiscutible que li correspon.