La llengua catalana, en tota la seua dimensió territorial, es troba sumida en un procés de minorització, que presenta intensitats i perfils diferents en funció de les dinàmiques sociolingüístiques i glotopolítiques de cada part del tot idiomàtic. La globalització, especialment activa en la seua formulació contemporània des del tombant del mil·lenni, ha impulsat noves dinàmiques comunicatives que privilegien les llengües hegemòniques. El cas de la llengua catalana requereix, doncs, una atenció acadèmica solvent, que, d'una banda, revise rigorosament el seu estat i, de l'altra, acompanye la intervenció -institucional i cívica- en un procés de revitalització més necessari que mai.

A càrrec de Miquel Àngel Pradilla Cardona, catedràtic de Sociolingüística Catalana al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili, d'on ha estat director (2021-2025). Des del 2005 és membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i membre del Consell Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya.