Història de l’alliberament gai i lesbià a Catalunya
El Museu d’Història de Catalunya documenta a l’exposició “Nosaltres som” les lluites pels drets de les persones homosexuals durant la Transició.
Ho va deixar documentat la fotògrafa Colita en la imatge que veieu aquí: Barcelona va acollir, el juny de l’any 1977, la primera manifestació pels drets dels homosexuals de tot l’estat. A la foto (©Archivo Colita Fotografía) es veu la capçalera d’aquella primera concentració convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya. Què havia passat abans i què va venir després? Us ho expliquen al Museu d’Història de Catalunya, fins al 26 d’octubre.
La mostra “Nosaltres som. El moviment homosexual durant la Transició (1976-1979)” ha estat coorganitzada pel museu i per l'Arxiu Nacional de Catalunya, amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, i rememora els temps en què les persones acusades de pràctiques homosexuals podien ser jutjades i condemnades o acabar a la presó únicament per aquest fet.
Però els anys seixanta ho havien trasbalsat tot i, a la lluita pels drets de les dones i la igualtat amb els homes es va afegir també la reivindicació de la dissidència sexual. Tot havia començat a Nova York, durant una batuda de la policia, una de tantes que aquell dia, amb la paciència esborrada per la humiliació, els clients del bar escorcollat, l’Stonewall, van convertir en una batalla campal.
El ressò d’aquells fets arribaria a Espanya on, en l’ambient convuls i reivindicatiu de la Transició van néixer col·lectius de lluita pels drets de les persones homosexuals, entre les quals, l’any 1975, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, que organitzaria la primera manifestació a l’estat, amb el lema “Nosaltres no tenim por. Nosaltres som”.
Les lluites continuarien en anys posteriors, amb la creació, l’any 1976, de l’Institut Lambda, dedicat a la dinamització social i cultural, i el 1979 del Grup en Lluita per l’Alliberament de la Lesbiana. Tots es van plantejar com a objectiu l’abolició de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social.
La mostra reconeix finalment l’aportació de lluitadors i lluitadores, entre els quals Armand de Fluvià o Jordi Petit, que van prestar la seva imatge pública per donar visibilitat al col·lectiu en els mitjans de comunicació de masses.
Si voleu repassar la història de la lluita pels drets de les persones homosexuals, veniu a veure l’exposició “Nosaltres som”, però abans consulteu al web del Museu d’Història de Catalunya tota la informació sobre la mostra.