Aquesta exposició és un intent de despullar-se. No del cos, sinó de l’ànima. A través de poemes i fotografies que dialoguen amb ells, l’espectador és convidat a recórrer el paisatge de l’experiència interior: desig, absència, memòria, foscor, esperança. Els poemes no expliquen les imatges. Les imatges no il·lustren els poemes. Junts, creen un espai intermedi —allà on la paraula esdevé mirada i la mirada esdevé silenci. «Com un cos nu» vol dir estar davant d’un mateix sense protecció. Dir el teu nom. Escoltar la teva veu. Existir. Cada poema és un cos. Cada imatge, una mirada. Junts formen un espai on el silenci també diu. On el visitant no només observa, sinó que és observat. «Com un cos nu» no és una solitud. És una constel·lació de presències íntimes, de paraules que s’atreveixen a ser dites. Aquí, el jo es despulla per trobar-se amb l’altre. Amb tu. Aquesta exposició es fonamenta en el nou llibre de Makis Moulos, “Oxygen Mask” (escrit en anglès). S’hi ha fet una selecció de poemes i fotografies que, extrets del volum, representen i transmeten l’essència i la sensibilitat de l’obra.