Dirigit pel gran Antoine LaCroquette i amb una banda sonora signada pels vegans empedernits Drill Green Boyz, el show de Sopapo torna el 18 de gener a la sala subterrània del Poca-Solta per portar, com una bufetada a contratemps, l’absurditat de l’existència sobre l’escenari. Un directe on l’humor més dinàmic s’entrecreua amb personatges que semblen extrets d’una ment neurodivergent amb dificultats per agafar el son.

Però tot connecta, des d'sketches protagonitzats per policies amb ganes de gresca i amb un sentit de la justícia bastant passiu-agressiu, fins a l’exploració del multivers amb un superheroi que sap com mantenir el ritme "ragatanga". I tot s’enllaça a través d’una absurditat cosida per les ganes boges de riure que, mentre degustes una sana pizza de 40 cm, potser s’ennuega amb l’instint de supervivència i et recorda que viure també és perdre el fil, relliscar amb una pell de plàtan metafísica i aixecar-te aplaudint.

Sopapo no ofereix respostes, sinó preguntes mal formulades, rialles fora de lloc i aquella sensació estranya però reconfortant d’haver vist alguna cosa que no saps ben bé explicar l’endemà. Un espectacle que no es pren seriosament ni a si mateix ni a tu, però que et mira als ulls i et diu: “tranquil, no passa res, tot això tampoc tenia gaire sentit des del principi”. Si t’agrada Monty Python, SNL o Key and Peele, prepara’t: Sopapo, un duet conformat per David Quinquer i André Pinto, juga a la mateixa lliga d’humor absurd, imprevisible i descaradament intel·ligent, però amb accent local i més ganes de liar-la.