Art, ciència i tecnologia

L’art i la tècnica han evolucionat sempre plegades. Sense anar massa lluny, invencions com el cinema, el vídeo o les tecnologies digitals han donat peu a noves maneres d’expressió artística i, al seu torn, les necessitats de l’art i la creativitat han actuat com a motor de noves tècniques. I la ciència? També manté algun tipus de relació amb l’art? Per demostrar que sí i que, de fet, les tres sempre han anat de bracet, les Biblioteques de Barcelona han organitzat el cicle temàtic Ciència, art i tecnologia, del 21 d’octubre al 25 de novembre, que permetrà explorar les interseccions entre disciplines des de diversos vessants.

Durant el segle XX, les ciències i les arts (i les humanitats en general) mostraven un clar distanciament que quedava palès fins i tot en els plans d’estudis i l’elecció de les carreres i professions. De fet, encara avui és freqüent preguntar a algú «Ets de ciències o de lletres?», però al segle XXI, aquesta frontera és cada cop més difosa. La interdisciplinarietat de la ciència fa que cada cop més aquesta begui d’idees i llenguatges propis de l’art i, al seu torn, la recerca i l’exploració de nous coneixements són també font d’inspiració per a professions artístiques i creatives.

En realitat, aquesta relació entre ciència, tecnologia, art i humanitats no és res nou. Històricament, totes elles formaven part d’un mateix tot. Per exemple, a l’antiguitat, la filosofia anava íntimament lligada a l’astronomia o les matemàtiques, i durant el Renaixement, figures com Leonardo da Vinci o Galieo Galilei recorrien a les seves dots artístiques per divulgar i defensar els seus descobriments científics. Ara, al segle XXI s’ha recuperat el valor de la sinergia entre disciplines. Per demostrar-ho, al llarg de sis xerrades, Ciència, art i tecnologia ens porta un munt d’exemples d’aquesta interacció en àmbits com les ciències de la vida, la robòtica, l’astronomia, les matemàtiques, el big data o la divulgació.

Més informació en aquest enllaç.