El budisme zen, vist per Antoni Tàpies

Mireu-vos algunes obres d'Antoni Tàpies de finals dels anys 70 i moltes dels anys 80 i hi veureu reflectit el moment en què l'artista va fer un canvi en la trajectòria i es va començar a interessar pels traços i l'escriptura com a elements artístics. Hi va tenir molt a veure el contacte amb el budisme zen japonès dels segles XVIII i XIX, com us mostra l'exposició Tàpies. L'empremta del zen, que podeu veure a la Fundació Antoni Tàpies del 13 de desembre al 23 de juny.

A finals dels anys 70 del segle passat, l'artista es va interessar per les obres de monjos japonesos practicants del budisme zen, entre els quals Hakuin, Sengai, Jiun, Tōrei o Rengetsu. Tenien en comú que practicaven el budisme zen amb un accent crític que els feia alterar l'escala de valors més convencional, tant des del punt de vista moral com artístic.

Tàpies va prendre les obres d'aquests autors de segles passats i les va fusionar amb el llenguatge i la tradició artística occidental, assimilant en les creacions d'aquell període la manera de treballar i els molts motius que aquests monjos zen feien servir. Aquestes obres ens mostren imatges i tècniques diferents, però també ens parlen sobre una manera de veure el món, diferent de la d'aquesta banda del món, que tant s'expressa en la ceràmica, com en les pintures, en l'estructura dels jardins, en poemes o en la cal·ligrafia.

I és que, precisament, en aquells anys Tàpies va començar a substituir les creacions basades en la pintura matèrica per un retorn a la pinzellada que recuperava traços, signes, ideogrames... escriptures, en definitiva. Com a resultat, les creacions s'acostaven al dibuix i abandonaven el caràcter mural.

Les que veureu en aquesta mostra són, en tot cas, una tria de les moltes obres d'Antoni Tàpies que deixen constància del pes de la tradició japonesa en l'obra de l'artista.

Si voleu veure l'exposició Tàpies. L'empremta del zen, veniu a la Fundació Antoni Tàpies, però abans consulteu al web tota la informació al respecte.