La Catalunya esclavista, al Museu Marítim
L'exposició "La infàmia" projecta una mirada crítica cap al passat, ens mostra les figures clau en el tràfic de persones i recorda les persones que s'hi oposaven.
La que podreu veure a partir del 21 de febrer al Museu Marítim de Barcelona no és precisament una exposició còmoda, però potser per això resulta absolutament necessària. Es titula "La infàmia" i repassa la història dels catalans i catalanes que es van enriquir traficant amb esclaus.
Potser a algú li molestarà el que veurà, adverteix el director del museu, Enric García Domingo, defensor d'una mostra que crearà polèmica, però que ens explica una part de la història que fins al moment ens havia estat ocultada. El tràfic d'esclaus no va ser declarat il·legal a Espanya fins al 1820, però tot i estar prohibit, el tràfic va continuar molt temps després, especialment a Cuba, on van anar a parar centenars de milers de persones segrestrades a l'Àfrica.
Voleu saber quins grans edificis i institucions de la nostra ciutat es van construir totalment o en part amb diners de l'esclavatge? Una pila, com us mostra un element interactiu d'aquesta exposició, amb guió del periodista Antoni Tortajada i amb una posada en escena d'Ignasi Cristià.
Quan ja fa temps que moltes ciutats i països de tot Europa s'interroguen sobre el seu paper en una de les pàgines més negres de la història de la Humanitat, el Museu Marítim assumeix el paper de reivindicar la història tal com va passar i ens explica amb tots els ets i uts la participació catalana en el tràfic atlàntic de persones captives i com els negocis d'empresaris catalans a Cuba i a Puerto Rico van ser el destí d'aquella mà d’obra esclavitzada.
Molts dels capitals guanyats amb aquelles operacions de tràfic de persones van retornar a Catalunya i van contribuir notablement al desenvolupament del país al segle XIX.
Aquí us parlaran, amb noms i cognoms, de les moltes famílies catalanes implicades en els negocis del tràfic d'esclaus, però també us faran saber que, fins i tot en aquell temps, figures prominents de la societat i la cultura catalana, com la música Clotilde Cerdà, filla del pare del pla de l'Eixample, s'hi oposaven radicalment de manera pública.
Si us voleu mirar al mirall i veure un retrat que potser no us agradi, però que serà cent per cent real, veniu al Museu Marítim de Barcelona a veure "La infàmia", però abans consulteu al web tota la informació al respecte.