Sade, font d’estereotips

L’escriptor llibertí Donatien Alphonse François de Sade (1740 – 1814) és un personatge polèmic. Hi ha qui el veu com un pensador revolucionari i alliberador, i n’hi ha d’altres que el consideren un autor perniciós i corruptor. Els seus escrits es poden interpretar en sentits oposats, entre la lloança i la repulsió.

Per tal d’abordar totes aquestes visions, el CCCB ha programat l’exposició Sade. La llibertat o el mal, comissariada per Alyce Mahon i Antonio Monegal. La mostra explora el llegat estètic, filosòfic i polític del marquès de Sade en la cultura contemporània, des de les avantguardes de principis del segle XX fins a l’actualitat, a través de l’impacte de la seva obra en una sèrie d’artistes i intel·lectuals com Guillaume Apollinaire, Salvador Dalí, Man Ray o Pier Paolo Pasolini. Es tracta de mirades i reflexions que parlen de la llibertat d’expressió, la transmutació dels rols de gènere, el desig, la violència, la institucionalització del terror i el paper de la imaginació pornogràfica.

La visita a l’exposició comença amb un pròleg biogràfic, continua amb quatre àmbits temàtics –Passions transgressores, Passions perverses, Passions criminals i Passions polítiques– i acaba amb un epíleg sobre la seva vocació teatral. El recorregut conté documentació de les performances històriques de Jean Benoît i Jean-Jac­ques Lebel, projectes fotogràfics de Marcelo Brodsky, Robert Mapplethorpe, Pierre Molinier i Susan Meiselas, a més de referències a obres de la literatura, el cinema i el còmic, i vídeos d’entrevistes amb filòsofs i investigadors.

A la mostra, les instal·lacions de Laia Abril, Paul Chan, Shu Lea Cheang, Teresa Margolles, Joan Morey i Kara Walker conviuen amb produccions noves de Joan Fontcuberta i Domestic Data Streamers, amb referències als treballs escènics d’Angélica Liddell, Albert Serra i Candela Capitán, i amb la filmació d’un fragment de l’obra Le retour de Sade, de Bernard Noël, dirigida per Guillem Sánchez Garcia.

L’entrada per visitar Sade. La llibertat o el mal costa 6 euros i es pot adquirir en línia clicant aquí. Al seu vestíbul hi trobareu La Impròpia: un espai d’accés lliure amb una petita biblioteca sobre sexualitats dissidents que acollirà trobades, converses i tallers sobre aquesta temàtica.