Deu anys després, ‘Ragazzo’ torna a escena
La peça de Lali Álvarez arriba al Teatre Eòlia per presentar el seu homenatge a Carlo Giuliani i a totes les veus silenciades de l’estiu convuls del 2001.
Hi ha relats que el temps esborra de manera injusta. Relats incòmodes, plens de valentia i de paradoxes, que no encaixen dins els discursos oficials i que sovint són relegats a l’oblit. Però hi ha veus que s’hi neguen. Veus que insisteixen, que tornen una vegada i una altra per recordar-nos que preservar la memòria també és un acte de resistència.
Deu anys després de la seva estrena, Ragazzo, una de les propostes més colpidores i imprescindibles del teatre català, torna a escena. Lali Álvarez recupera aquesta peça intensa i emotiva, ara amb Pau Bondiez donant vida al Ragazzo, per fer vibrar de nou aquesta història al Teatre Eòlia.
La trama se situa a l’estiu europeu del 2001 i parteix de fets reals. A la ciutat on es desenvolupen els fets, s’hi viu una repressió ferotge: suspensió de drets bàsics, fronteres clausurades, carrers militaritzats i la instauració d’una zona fortificada, la Zona Rossa, on el G8 celebra la cimera mundial. En aquest escenari, el futur del món es decideix d’esquena a la ciutadania i amb un horitzó ple d’incerteses.
Davant d’aquesta realitat, el Ragazzo, un jove ple d’energia, apassionat per la vida i per les idees, opta per no callar. Pren part en el Fòrum Social Mundial, imagina un món diferent i s’uneix a la Columna dels Desobedients, un col·lectiu que defensa la desobediència civil pacífica com a eina de lluita. És aquí on la seva trajectòria, com la de tants altres joves sense nom, queda marcada per sempre.
Ragazzo és una apel·lació directa a la memòria col·lectiva, que fa valdre les vivències individuals i ens impulsa a qüestionar una història oficial construïda des del poder. Dedicada a Carlo Giuliani, el jove assassinat el 20 de juliol de 2001 durant les protestes de Gènova, l’obra obre un espai de reflexió sobre qüestions tan vigents com la legitimitat del poder, la violència institucional i la impunitat.
Amb una posada en escena propera i carregada de tensió, aquesta nova versió reactiva la força d’un relat que continua sent plenament actual. En un món on les llibertats es veuen amenaçades i la protesta sovint és estigmatitzada, l’obra adquireix una ressonància encara més gran. Perquè hi ha històries que no haurien de caure mai en l’oblit. Podeu trobar més informació i les entrades al web del Teatre Eòlia.