Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte

Una cullera que ja no serveix per menjar. Un barret col·locat dins una gàbia. Objectes quotidians que, sota la mirada de Joan Brossa, deixaven de ser simples coses per convertir-se en poesia visual. Els seus poemes objecte van aconseguir transformar l'ordinari en símbol, convidant l’espectador a veure el món amb una mirada crítica i nova.  Inspirat pel dadaisme i el surrealisme, Brossa utilitzava l’humor, la ironia i la sorpresa per qüestionar la realitat, el llenguatge i la societat. Perquè en cada peça de l’artista, hi ha una reflexió amagada amb la capacitat de fer-nos pensar més enllà del que veiem.

Ara, la seva obra serveix de punt de partida per al cicle Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte, una sèrie d’exposicions que exploren les possibilitats de les arts de l’objecte com a forma de creació artística i pensament crític. Cada mostra combina una selecció de poemes objecte de Brossa amb treballs d’artistes contemporanis que transiten la frontera entre objecte i llenguatge, establint diàlegs inesperats i estimulants.

L’objectiu d’aquesta mostra no és traçar una genealogia de la producció brossiana, sinó destacar zones de contacte entre obres molt diverses, creades en contextos i èpoques diferents. Aquesta disparitat genera un “argument subterrani”, un fil comú que convida el públic a llegir els poemes objecte de manera transversal, obrint noves formes de percepció i comprensió. 

Tot i que en la trajectòria de Brossa es poden trobar recurrents referències a la cultura popular, la festa, la mort, el transformisme, l’anticlericalisme o l’antiautoritarisme, Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte no estableix cap jerarquia ni relat mestre. Les idees apareixen entreteixides, com si cada exposició fos un calaix desendreçat on les relacions entre els objectes són implícites. Precisament, les distàncies temàtiques, temporals i espacials entre les obres ressalten la seva singularitat i la seva estranyesa, estimulant la curiositat del visitant.

La primera exposició del cicle reuneix treballs de Denise A. Aubertin, Joan Brossa, Henri Chopin, Maria Loboda, Henrik Olesen i Rosemarie Trockel, oferint un recorregut on la poesia i l’objecte es confonen i es transformen mútuament. Trobareu més informació a la pàgina web de la Fundació Joan Brossa.