Tornar

Imatge d'una nena gitana, el 1982, retratada per Esteve Lucerón
Fotografia d'una dona fent la bugada en un safareig, el 1981
Grup de gitanos tocant la guitarra a la Perona
Nenes gitanes amb la seva àvia
Conjunt de mobles i andròmines, al mig del carrer

La Perona, quan Barcelona estava plena de barraques

L’Arxiu Fotogràfic inaugura una exposició d’Esteve Lucerón sobre la comunitat gitana que vivia a Sant Martí abans dels Jocs Olímpics del 1992.

Fins al 22 de maig, es pot visitar, a la seu de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), l’exposició titulada Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent. La mostra presenta una selecció de les prop de 2.000 imatges en blanc i negre que Lucerón (La Pobla de Segur, 1950) va realitzar entre 1980 i 1989 a la Perona, el darrer barri de barraques de la ciutat. I també el més dens, ja que, a finals dels anys setanta, comptava amb prop d’un miler de construccions precàries.

El nom de la Perona prové de la visita oficial que l’esposa del president de l’Argentina, María Eva Duarte de Perón, va fer a Barcelona l’any 1947. Arran d’aquest fet, es va difondre la idea entre els barraquistes que Evita Perón faria construir cases destinades als pobres que en la primera postguerra s’havien establert a l’entorn de les vies del tren de la Ronda de Sant Martí.

La majoria de les famílies s’hi van instal·lar de forma transitòria, mentre esperaven prosperar econòmicament i, conseqüentment, accedir a un habitatge, però la situació es va cronificar i, vint anys més tard, una part significativa dels seus habitants ja pertanyien a la segona generació. A partir del 1967, se’n va transformar la composició social, coincidint amb el trasllat forçós d’un gran nombre de famílies gitanes procedents d’altres zones de la ciutat.

Lucerón, que és un fotògraf amb un compromís militant pels problemes socials, va immortalitzar el dia a dia d’aquella comunitat situada en la perifèria de les perifèries. Els seus fotogrames van contribuir a l’elaboració d’una monografia sobre la història del barraquisme a la ciutat al llarg del segle XX, realitzat per la Universitat de Barcelona i amb el suport de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya i de l’Institut Català d’Antropologia. El 2010, el Sindicat de la Imatge (UPIFC) li va dedicar un estudi monogràfic a la revista L’Agenda de la Imatge, titulat, justament, Esteve Lucerón. La Perona, i el 2015 el Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía va ingressar onze fotografies seves realitzades l’any 1980 que corresponien a la sèrie La Perona, lo que fue.

Com ja va fer conjuntament amb Àngel Marzo al llibre El barri de La Perona. Barcelona 1980-1990 (Montaber, 2017), la mostra Esteve Lucerón. La Perona. L’espai i la gent  rescata, de l’oblit, la història social associada al barraquisme, un fenomen imprescindible per entendre el procés de construcció de la ciutat i de com Barcelona va establir, durant dècades, fronteres urbanes que expulsaven dels seus límits aquells col·lectius que, per motius de classe o cultura, no podia integrar en el seu model de creixement.

Data de publicació: Dimecres, 24 novembre 2021
  • Comparteix