La Transició a través de l'objectiu de Carlos Bosch

El 22 de juny passat moria a Buenos Aires, a l'edat de 75 anys, el fotògraf argentí Carlos Bosch, en paraules dels organitzadors de l'exposició que aquests dies li dedica el Palau Robert "el periodista gràfic més important, representatiu i influent en els mitjans de comunicació de Catalunya i Espanya des del 1976 fins al 1987". La mostra, oberta fins al 15 de novembre, porta per títol Yo no susurro, grito, en referència al fet que la seva fotografia era una mirada sense concessions, i està centrada en els anys de la Transició espanyola. El mateix Bosch va col·laborar en la seva preparació amb Manel Sanz i Paulina Flores, els comissaris, però la seva mort sobtada fa que l'exposició s'hagi convertit en un acte de record i homenatge a l'autor de les instantànies.

El visitant hi pot veure 62 fotografies estructurades en tres apartats. Al titulat Vida quotidiana s'hi presenten temes relacionats amb la immigració, l'Església catòlica o la mort, com també les conseqüències que va tenir, encara als anys vuitanta, la Guerra Civil. A l'apartat Feixisme s'hi mostren imatges de concentracions de la ultradreta a Madrid i a Paracuellos o l'atemptat contra la revista El Papus. Finalment, a l'apartat Catalunya apareixen qüestions com la recuperació del carrer, la cultura o imatges dels representants polítics i sindicals. La mostra es completa amb diaris i revistes de l'època, documents de donació a la Generalitat i llibres referencials per a Carlos Bosch.

Per a més informació, accediu a aquest enllaç.