El Museu Picasso dedica una exposició al marxant pioner del cubisme

Considerat com una llegenda en el món de l'art, Daniel-Henry Kahnweiler (Mannheim, Alemanya,1884 - París, França, 1979) va ser probablement el primer marxant a apostar per l'estil cubista, i gràcies a ell es van fer visibles obres d'artistes com Georges Braque, Pablo Picasso, André Derain, Maurice de Vlaminck, Juan Gris o Fernand Léger. La seva va ser una història marcada per les dues Guerres Mundials, que va esquivar com va poder, però que van estroncar en ambdues ocasions la seva trajectòria. De ben jove, l'any 1907, va obrir una galeria a la capital francesa, des d'on va anar bastint una xarxa internacional de col·leccionistes cubistes i també es va saber envoltar dels millors crítics. Amb la Primera Guerra Mundial, el fons de la galeria va ser embargat i, quan les coses li tornaven a anar bé, el segon gran conflicte bèl·lic també li va fer tancar el negoci i, a més, va ser perseguit per la seva condició de jueu. Fent bona la dita que a la tercera va a la vençuda, el 1957 torna a obrir una galeria, batejada amb el nom de la seva filla, Louise Leris, que després de la mort del pare (1979) i de la filla (1988) encara va seguir acollint memorables exposicions dedicades a Picasso.

Amb aquesta trajectòria, és del tot lògic que el Museu Picasso dediqui una exposició al marxant —i també editor i col·leccionista— alemany nacionalitzat francès. La comissària de la mostra és Brigitte Leal, i un dels seus objectius és "mostrar la personalitat i l’activitat d’aquest «home d’arts» excepcional en totes les seves facetes: la de marxant, la d’editor i la d’escriptor". Un altre dels propòsits: donar a conèixer la relació de Daniel-Henry Kahnweiler amb Catalunya, sobretot amb l’escultor Manolo Hugué i el pintor Josep de Togores, i també amb la Sala Gaspar de Barcelona.

Aquesta exposició forma part del programa oficial de Celebració Picasso 1973-2023. Més informació, en aquest enllaç.