El viatge com a aprenentatge artístic

Per al món artístic, o si més no per una part important d'aquest, del darrer terç del segle XIX i la primera meitat del segle XX el fet de viatjar es va convertir en un element clau per al desenvolupament de la seva trajectòria. Per un costat, els servia per descobrir nous temes o nous paisatges que omplien les seves creacions; per un altre, els podia anar bé per donar-se a conèixer més enllà de les fronteres; i si el desplaçament el feien a ciutats on hi havia molt moviment artístic, els servia per entrar en contacte amb altres pintors o escultors i intercanviar impressions i coneixements. La Sala Parés té en cartellera l'exposició Viatgers (1877-1950), amb aquestes excursions o escapades que duien a terme els artistes com a eix vertebrador. Qui la visiti, doncs, hi trobarà moltes obres d'exteriors, com cases eivissenques, jardins i carrers parisencs, platges portugueses o monuments granadins, però també molts retrats de personatges que els autors trobaven en les seves estades, i que per exemple ens permeten observar la vida bohèmia a la capital francesa o l'estètica dels anys vint del segle passat.

Comissariada pel Dr. Sergio Fuentes Milà, l'exposició, que es podrà visitar fins al dissabte 19 de febrer, és plena de grans noms del món de l'art català del període que abraça: Modest Urgell, Ramon Martí Alsina, Romà Ribera, Enric Clarasó, Josep Cusachs, Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Pere Pruna, Josep Maria Sert, Manolo Hugué, Josep Clarà, Josep Amat, Eliseu Meifrén o Joaquim Sunyer en són alguns. Des de la Sala s'informa que algunes obres exposades són provinents de col·leccions privades i que és la primera vegada que es mostren al públic.

Per a més informació, cliqueu a l'enllaç.