Un passeig per l'obra més contestatària d'Amèlia Riera
La Virreina Centre de la Imatge dedica una exposició a les peces dels anys seixanta i setanta d'aquesta creadora inclassificable.
Els "objectes cruels" d'Amèlia Riera són els protagonistes de l'exposició Mrs. Death, que trobareu a La Virreina Centre de la Imatge fins al 6 de novembre. Nascuda a Barcelona el 1928 i morta ara fa tres anys, Riera va abraçar pintura, instal·lacions, dibuix i obra gràfica, però el comissari Pere Pedrals ha volgut centrar la mostra en els objectes que va crear des de mitjans dels seixanta i finals dels setanta i en què es fa evident la crítica permanent de l'autora. "Una lluita que no és només antifranquista, sinó que dispara contra tot, i que requereix noves lectures, ja des del present, que en demostrin la plena vigència: la subversió dels arquetips utilitzats per representar les dones i la seva sexualitat, la reflexió sobre el problema de la incomunicació en la parella heterosexual, la visibilització de les relacions de poder, el disciplinament del cos, governat, sotmès i fins i tot expropiat, la subjectivitat", es pot llegir al programa de mà de l'exposició.
Mrs. Death es divideix en quatre sales, a més de l'obra Eroticona hambrienta que fa crida al vianant des de l'aparador del Palau de la Virreina. La primera sala gira entorn d'alguns arquetips usats per representar les dones i la seva sexualitat: la dona pèrfida, la devoradora, la bruixa. A la segona hi ha dues instal·lacions sobre la incomunicació entre l'home i la dona. Quan s'arriba a la tercera sala hi trobem com a peça central Li van portar enganyat, del 1971, una denúncia a la pena de mort i, al mateix temps, una crítica al que avui anomenem violència obstètrica. És aquest un espai que versa sobre el disciplinament i les relacions de poder. Finalment, la sèrie Ex-voto i l'obra Bagul de quarta, que es va exposar precisament a La Virreina l'any 1970, centren l'atenció de l'última sala de la mostra.
Es considera Amèlia Riera una artista inclassificable, d'un surrealisme allunyat dels seus coetanis i pionera pel que fa a tractar la pràctica artística des d'una perspectiva de gènere. Trobareu més informació en aquest enllaç.