Inmaculada Salinas mostra tretze treballs inèdits relacionats amb el martiri de santa Eulàlia
Es podran veure a La Virreina Centre de la Imatge, que inaugura també una exposició que revisa la història de l'habitatge social al sud d'Europa.
Veus al bosc és el títol d'una proposta de l'artista Inmaculada Salinas (Guadalcanal, Sevilla, 1967) creada expressament per a planta 0 de La Virreina Centre de la Imatge. L'exposició, que s'inaugurarà divendres 3 de març a les 19 h, la formen tretze treballs inèdits que tenen com a fil conductor els tretze martiris que, segons la seva hagiografia, va patir la nena màrtir santa Eulàlia. Joaquín Vázquez és el comissari d'aquesta mostra que, segons el programa de mà, "planta cara no només a les convencions, sinó també a certs sectors que criminalitzen el desig i restringeixen el gènere".
Es pot llegir també al programa: "Si feminitzar un cos és situar-lo al costat passiu de la vida, amb aquest projecte Salinas es proposa activar-lo mitjançant la producció de sèries llarguíssimes i dibuixos laboriosos, revertint en desafiaments a l’ordre establert que abusa del seu poder; presentant possibilitats de desobediència i transgressió; invitant a pràctiques de seducció i càstig, usos i gaudis, que poden explorar-se des del cos femení". En les obres, l'artista fa interaccionar textos i dibuixos amb fotografies, gravats i pintures procedents d'algunes de les col·leccions d'imatges que ella mateixa va recopilant. Presó, Cristall, Oli, Fuet o Creu són alguns dels títols de les 13 obres relacionades amb santa Eulàlia.
L'exposició Veus al bosc estarà oberta fins a l'11 de juny, i no és l'única novetat que presenta aquest inici de març La Virreina Centre de la Imatge. També divendres 3 a les 19 h hi haurà la inauguració de La ciutat en disputa. Experiments col·lectius entorn de l'habitatge social al sud d'Europa (1949-1976). Comissariada per María García Ruiz i Moisés Puente, aquesta exposició presenta una revisió de la història de l’habitatge social en el sud d’Europa a través d’una sèrie d’experiències singulars dutes a terme en diferents moments de crisi i que, a la seva manera, van reinventar els paradigmes de la modernitat i de la relació entre l’arquitectura i els seus habitants. Són casos excepcionals en què els arquitectes van assumir el repte de reinventar mons des de baix i les comunitats van tenir un paper fonamental. Van coincidir "el rigor poètic del disseny, la posada en escena d’unes problemàtiques urgents sobre l’habitatge mínim i el desig encarnat d’uns cossos fins aleshores situats als marges de la història", s'explica des de La Virreina Centre de la Imatge sobre el contingut de la mostra, oberta al públic fins al 4 de juny.
Per a més informació sobre aquestes exposicions, cliqueu a l'enllaç.